A la tres
O caixa o faixa
“Homs i Mas-Colell van declarar ahir oberta la veda contra la CUP”
Francesc Homs se'n va anar ahir de bon matí a TV3 i, com que ja no portava el barret de conseller de la Presidència sinó el de candidat a les eleccions generals, va deixar-se anar i es va desfogar a gust contra la CUP. Va ser dur i contundent: que si ho espatllaran tot, que si són els responsables del desconcert que viuen els independentistes, que si van contra la classe treballadora, que si han de rectificar... i així anar fent. Homs va dir allò que pensa molta gent (molta gent que va votar Junts pel Sí i no pas la CUP, és clar) i ho va sentenciar: “No pot venir ara la CUP amb deu diputats i carregar-s'ho tot.” I, quina casualitat, ahir mateix el conseller Mas-Colell deia, en un article al diari Ara, coses molt similars: en definitiva, que les condicions que posa la CUP són inacceptables i que val més que anem a eleccions. A segons qui, que ahir Homs i Mas-Colell declaressin oberta la veda contra la CUP l'ha posat molt nerviós. Doncs a mi, què volen que els digui, ja m'està bé. Si això és el que pensen, que ho diguin. Alt i clar. Sempre és millor això que no pas anar dient en públic una cosa i en privat una altra, que aquest capítol ja el vàrem viure mesos enrere quan CDC i ERC negociaven la llista conjunta i altres coses, i que en públic es deien unes coses i en privat unes altres de molt diferents. Arribats fins aquí, i fet tot el camí que hem fet, com més transparència millor. Que tothom digui el que pensa. Que la CUP troba que el qui és més important que el què? Doncs en veu alta. Que anem a eleccions? Doncs en veu alta. Les cartes, sobre la taula, que vénen temps complicats i això no ens ho poden convertir en una mena de concurs com el que ja tenim muntat amb els de Madrid, que hem d'estar constantment endevinant què diuen perquè ho pensen i què diuen perquè estan en campanya. Que parlin clar, que s'ho diguin tot i, tal com reclama l'ANC, que ho decideixin abans del 27. O del 28 o del 29. Però aviat. Caixa o faixa. O acord o eleccions, però aviat, que a hores d'ara ja és prou lamentable tot plegat.
