Keep calm
Junts pel no
Fins al mateix moment de la votació no s'ha de descartar aquesta abstenció independentista
Democràcia i Llibertat (Convergència Democràtica de Catalunya) i Esquerra Republicana (Esquerra Republicana de Catalunya) ja han manifestat que la seva posició de sortida en la investidura de Pedro Sánchez és la de votar no, ni tan sols l'abstenció. Uns i altres han subratllat aquesta expressió, posició de sortida, com per fer evident que la porta no està del tot tancada a l'abstenció. Certament, el primer discurs de Sánchez després de rebre l'encàrrec del rei no ajuda precisament a fer que aquesta porta s'acabi d'obrir: Constitució i unitat d'Espanya van ser els dos pilars sobre els quals es va aguantar el seu parlament. Era evident que a qui estava intentant encisar el líder del PSOE era a Albert Rivera i no pas a Francesc Homs o Gabriel Rufián. Per aquí aniran les negociacions, però fins al mateix moment de la votació no s'ha de descartar aquesta abstenció independentista que faria possible un govern presidit pel PSOE i vicepresidit per Podem. Perquè això passi hi haurà una línia vermella de la mida del corredor del Mediterrani el dia que Madrid el desbloquegi: el referèndum. Cap pacte, cap acord, cap entesa, cap suport s'haurà de començar a tenir en compte si el pròxim executiu espanyol no es compromet a fer el que demanda un 80% de la població catalana: votar. En conseqüència un govern espanyol que autoritza una consulta legal i acordada hauria de retirar immediatament la triple (si no quàdruple) querella contra Mas, Ortega i Rigau. Només així seria vendible una abstenció d'ERC i DL a la investidura d'un president espanyol que el màxim gest de simpatia que ha fet cap a Catalunya és prometre portar el Senat a Barcelona. Ara bé, sigui quina sigui la decisió, el que sí resultaria lògic és que convergents i republicans fessin el mateix. Quan van justificar que no repetirien Junts pel Sí, van comparèixer units per explicar que actuarien units tot i anar separats. Una distinció entre ERC i CDC faria rebrotar aquells recels (quan no ganivets) que el 27-S i el 10-G van ser capaços d'aparcar per fer avançar el procés.
