El hàmster

Aquesta setmana, que el procés s'ha tornat a reactivar gràcies al govern català però sobretot a la resposta de l'espanyol, he tornat a sentir altra vegada l'expressió aquella del “hàmster”. L'ha fet servir en alguna ocasió en Basté, per posar-los un exemple, o l'Iceta, que en alguna ocasió ha parlat també de “la noria”. Però també molts tertulians i opinadors del país. Són termes que tots hem sentit en alguna ocasió, que s'han popularitzat en determinats àmbits, i tots sabem que quan diuen “el hàmster” o “la noria”, el que volen transmetre és que ens trobem en una mena de cercle on no se sap mai on és el principi i on és el final. El hàmster pedala i pedala dins la roda de la gàbia i no va mai enlloc. I quan Iceta diu la noria, que en català s'hauria de dir la roda, fa referència a l'atracció de fires que gira i gira però tampoc va mai enlloc. Suposem que és cert, que fa temps que ens trobem en una roda i que, valgui la redundància, rodem i rodem sense moure'ns gaire de lloc. De veritat? En tot cas, com més hi penso, més em sembla que això de dir-ne “el hàmster” o “la noria” a això que en diem el procés no és res més que una manera de menystenir-lo, vulgaritzar-lo, i de transmetre el cansament que a alguns els produeix parlar sempre del mateix. Perquè quan alguns diuen “el hàmster” o “la noria” ho diuen posant-hi aquella veu o aquella cara de cansament que vol deixar clar que no anem enlloc i que n'estan cansats. I jo em pregunto: i tots aquests que han popularitzat l'associació entre procés i “hàmster” o “noria”, per què no fan el mateix amb altres temes que també apareixen constantment a les tertúlies, que no ens els traiem mai de sobre i que són tant o més cansats que el procés? Quant fa que parlem de l'atur i de les solucions? I dels casos de corrupció que no paren d'aparèixer? Per què els tertulians i opinadors no fan referència a l'atur o als casos de corrupció dient que són com un hàmster que roda i roda i que no avança cap enlloc? Del procés en diuen “el hàmster” o “la noria” perquè ens volen transmetre que els cansa, que els atueix, els fatiga i que ho troben repetitiu. I els altres, no? No els cansa, que parlem dia rere dia de l'atur sense solucionar-lo? O de casos de corrupció? Aquí sí que avancem? O estem en una roda? No ho sé. Diguin-me perepunyetes, però hi penso cada cop que les sento, aquestes expressions.