Full de ruta
El manual de Joan Rosell
El patró dels patrons navega en un futur digitalitzat on els assalariats ja no necessiten feina digna, ni sou decent,
ni drets laborals
Fa temps que el president de la patronal espanyola, Joan Rosell, s'entossudeix a buscar la immortalitat confeccionant el Manual del perfecte proletari, una obra magna i de permanent actualització, sempre dotada del do de la inoportunitat i que en realitat es mereix una colla d'adjectius impublicables. Rosell reuneix dues de les qualitats més envejables del gremi empresarial: és dinàmic i és fiable. Dinàmic perquè el seu afany de col·leccionar perles anacròniques no té aturador i fiable, perquè no tinguis por que en la propera sortida de to tampoc et decebrà. El dinamisme eficaç del patró dels patrons li atorga molt avantatge sobre la massa assalariada, tanta, que resulta que els proletaris encara som al segle XIX i ell ja navega per un futur digitalitzat on la gent com nosaltres no necessita ni feina digna, ni sou decent, ni molt menys encara drets laborals. Naturalment, el futur que Rosell habita reserva un món a part per a la gent com ell, que la feina fixa, el sou per a tota la vida i els drets classistes ja va adquirir-los al bressol. Hi va haver un temps en què els presidents de la patronal espanyola mantenien les formes i reservaven la contundència per a les negociacions a porta tancada amb els sindicats. Un temps en què a l'hora de fer declaracions miraven de no perdre el respecte als empleats, encara que al capdavall els empleats perdessin igualment la feina. Ara no cal, perquè els sindicats van a negociar amb el cap cot i les vagues fan la mateixa por als empresaris que als treballadors. Per això Rosell és tan aficionat a les seves futuristes expedicions verbals, que tan aviat ens envien al segle XIX com a la sala d'operacions de les reformes laborals, que segons ell “fan mal però curen”. Mentre el patró dels patrons s'entreté amb aquesta mena de viatges en el temps, la meitat dels joves en edat laboral es troben sense feina i les famílies amb tots els membres a l'atur es compten per centenars de milers. Però això és el fastigós present, res a veure amb els grans horitzons de Rosell.
