Què farà la CUP?

Té raó el vicepresident Junqueras quan diu que amb l'embolic aquest de la CUP estem “davant d'una qüestió de confiança política”. Ja hi estàvem a principi d'any, quan va semblar que el triomf aconseguit per la CUP (el cap de Mas) era un trofeu prou espectacular per acceptar (i signar) el pacte amb Junts pel Sí i facilitar la formació d'un nou govern a Catalunya. Cinc mesos després és clar que no, que la CUP aquest pacte no se'l creia. O que se'l creia tan poc que no només no n'ha fet cas en diferents ocasions (fent perdre votacions a JxSí al Parlament) sinó que han arribat a dir públicament, després de l'assemblea d'Esparreguera, que se'n sentien “alliberats”. Signen un pacte, amb un preu no gens menor, i unilateralment al cap d'uns mesos se'n senten “alliberats”. Caram. I ara, per tant, suposo, se senten “alliberats” de les conseqüències que pugui tenir la seva esmena a la totalitat dels pressupostos. Perplexitat. Què farà la CUP? Aquesta és la pregunta del milió. Avui, vorejant el límit (vaja quina novetat!) la CUP es reuneix. Què poden decidir? No se sap. Podrien decidir que sí, que donen suport als pressupostos, però també podrien decidir que no, que no retiren l'esmena a la totalitat. Podria ser que es mantingués el “no” absolut de la Gabriel, podria ser que fessin cas de la reflexió de Baños (“els acords s'han de complir”) o podria ser que trobessin allò que Salellas n'ha dit “alguna fórmula imaginativa” per sortir del pas. Vaja, que podrien decidir que fan un text alternatiu o també podrien decidir que no. I, dividits com sembla que estan, podrien decidir que no decideixen res fins a alguna cosa extraordinària el mateix dimecres al matí. I també podria ser que ho posessin a votació i que tot plegat acabés amb un empat, que no seria la primera vegada. Si es pot empatar a 1.515 (ep, i de veritat, eh) és que es pot empatar amb qualsevol altra xifra, no? Jo, i suposo que la majoria de vostès, confio que, com sempre, hi hagi un acord de darrera hora i que ens puguem agafar al “fil d'esperança” a què ja ens vàrem agafar al gener. Podria ser que sí, que hi hagués acord. I podria ser, és clar, que al cap d'un mes la CUP i JxSí ja estiguessin discutint per com es fa el procés constituent. I que fessin una assemblea per discutir-ho tot i es proclamessin “alliberats” de tot. Així ens va.