Política

ROGER TORRENT ·

PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Ingenuïtat? D’acord, però ningú s’imaginava la reacció de l’Estat”

“Serà la prova del cotó a la democràcia espanyola, la resposta ens indicarà si volen diàleg o repressió”

“Hem de parlar més i explicar on som, amb honestedat i mirant-nos als ulls”

“El diàleg només té sentit si es concreten temes”

Hem patit una molt dura repressió amb què no comptàvem i ens hem hagut de ressituar, és normal El conflicte no es resol amb repressió, no desapareixeran els independentistes ni els que volen votar
Preservarem la dignitat dels diputats presos i exiliats, i sobretot la de la institució Sánchez ha de decidir si vol seguir la repressió de Rajoy o la democràcia de Cameron
Hi ha plena sintonia entre el que diuen ERC i Torra, ara hem de poder concretar les mesures Cal posar el focus en un judici que s’ha construït a partir d’un relat fictici per parlar de delictes
No és el mateix fer un llibre que censurar-lo. On és el límit? Prohibirem les manifestacions?
L’Estatut és passat, la gent no parla de recuperar el text del 2010, sinó de votar en un referèndum

Una setmana després que el president Quim Torra anunciés el full de ruta del govern per a aquesta legislatura, som avui en plena Diada amb el president del Parlament per analitzar la situació política del país.

Serà una tardor calenta?
Serà intensa políticament. El judici a l’independentisme condicionarà la realitat política a Catalunya i a l’Estat. De fet, és la prova del cotó a la democràcia espanyola. Segons com s’afronti estarem parlant d’una situació de diàleg polític o de més repressió.
De moment té poca feina a presidir plens...
El Parlament segueix treballant com ho ha fet sempre.
No és normal que algú interpreti que hi ha una certa paràlisi si no hi ha plens fins a l’octubre?
El que no és normal és la situació de limitació dels drets democràtics. Estem en una situació anormalment democràtica en què hi ha uns diputats que o són presos polítics o estan exiliats, i hi ha una interlocutòria d’un jutge que reinventa, no només el reglament, sinó la mateixa democràcia i aquesta és la circumstància que hem d’afrontar. Nosaltres hem dit que preservarem la dignitat dels diputats presos i exiliats, i sobretot la dignitat de la institució. Per tant, on hem de posar el focus i preguntar no és en el Parlament, sinó en el jutge que provoca aquesta situació.
En tot cas, la suspensió de plens no deu ser la millor imatge d’un final de curs polític...
És evident que la imatge que tots plegats vam donar al juliol no és la més edificant ni la que volem transmetre. Hem de fer autocrítica i parlar més, entre nosaltres i també amb la ciutadania, per explicar-los on som, amb honestedat, mirant-los als ulls i explicant les situacions i les dificultats de cadascun dels passos que haguem de fer.
El president Quim Torra va dir que hi havia un principi d’acord entre JxCat i ERC per resoldre la suspensió dels drets d’alguns diputats. Hi ha realment un acord?
Hi estem treballant, estem en la bona línia i espero poder anunciar que, efectivament, està tot tancat i quins són els continguts d’aquest acord.
Per què s’endarrereix?
La situació no és fàcil perquè el jutge ens posa en una situació molt complicada a l’hora de fer compatible i garantir la dignitat de la institució i la dels diputats.
Hi haurà diputats que deixaran l’escó?
En cap cas crec que els diputats hagin de renunciar a l’acta, i també hem de preservar el normal funcionament democràtic i polític.
Què va voler dir el diputat Gabriel Rufián el cap de setmana quan indicava que era el moment de “punxar la bombolla de l’independentisme màgic”?
Doncs que hem de ser molt honestos i explicar a la ciutadania no només d’on venim i on som, sinó sobretot on anem. I explicar-ho amb tots els detalls. Potser fins ara no ho hem pogut calibrar del tot bé perquè abans de l’1 d’octubre ningú s’imaginava la pressió policial i repressió judicial que hem patit. Ara hem de ser prou intel·ligents i honestos per explicar la situació tal com és.
En aquesta “bombolla de l’independentisme màgic” Rufián i ERC hi devien col·laborar.
No faria una crítica concreta a ningú, en tot cas una autocrítica, incloent-m’hi a mi. Ens podem explicar millor? Sí. ¿Ens hauríem d’haver explicat millor? Segur. Potser hi ha algú que s’ho imaginava, ens poden acusar d’una certa ingenuïtat, sí d’acord, però el comú de la població d’aquest país no s’imaginava la reacció de l’Estat i aquest és un paràmetre que coneixem avui i que ara hem de tenir en compte.
En l’entrevista que feia ahir TV3 a Oriol Junqueras, ell insistia en la idea de sumar més. Si hi hagués un referèndum no seríem prou? Estan dient que es perdria?
No, no, no... Jo crec que ningú parla de percentatges ni de resultats d’una eventual cita amb les urnes. Del que estem parlant tots plegats és que haurem de ser més i més forts, més i més determinats. I en aquest sentit Junqueras situa una imatge, la del 3 d’octubre, que explica quin és l’horitzó en aquest sentit, de sensibilitats, de pluralitats de gent que volem sumar al projecte. El 3 d’octubre hi ha gent que surt al carrer i que no va anar a votar l’1 d’octubre perquè no accepta que es trepitgin i limitin els drets polítics i les llibertats. Aquest és el discurs, entenc jo, i la situació a què apel·len Junqueras i el conjunt de l’independentisme i el republicanisme amb retòriques diferents.
Què li va semblar la conferència del president Torra?
Va ser una bona conferència, en la línia del que ERC ja havia plantejat en el document estratègic que explica quina és la nostra proposta de cara al futur més immediat. Hi ha una plena sintonia entre el que plantejava ERC aquest estiu i el president Torra a la conferència. Ara hem de ser capaços tots plegats, i segur que el Parlament és l’espai propici per fer-ho, de fer aterrar aquests plantejaments en el terreny de les mesures concretes.
El president Torra va parlar d’una mobilització permanent però no la va concretar...
Caldrà fer-ho. Hem de poder dibuixar aquesta agenda política que està formada per grans valors i principis però alhora també per tasques quotidianes i concretes. Quan hem avançat políticament i com a país és quan hem anat junts, quan hem estat units, quan hi ha hagut unitat d’acció i quan des de les institucions i amb la gent al carrer hem treballat per un mateix horitzó polític.
El president Torra hauria d’anar al Congrés a explicar-se tal com li ho ha demanat la presidenta de la cambra?
És una decisió que l’ha de prendre el president. El que volem és dialogar políticament, i això comença per explicar-nos i per escoltar. Altra cosa és en quines circumstàncies es fa i quin és l’escenari concret que es planteja des del Congrés. Hem vist en altres ocasions que pot esdevenir una situació fins i tot un punt humiliant que no es pot permetre.
Dins les trobades bilaterals que s’estan fent, vostè s’ha vist amb la presidenta del Congrés?
No ens hem vist personalment.
Seria partidari que, de la mateixa manera que s’ha convidat el president Torra al Congrés, es pogués convidar el president Sánchez al Parlament perquè expliqui la seva oferta per Catalunya?
Sempre estem disposats a escoltar. El Parlament és el temple de la paraula i evidentment que estem disposats a escoltar a tothom i decidir democràticament el nostre futur.
Sánchez parla de tornar a votar un nou Estatut...
És una etapa passada. La gent d’aquest país no demana votar sobre un nou Estatut, no parla de recuperar l’Estatut del 2010.Parla d’autodeterminació, d’independència i, per tant, parla de resoldre democràticament la voluntat de decidir el futur d’aquest país en aquests termes, no amb els que proposa Sánchez. Si en un referèndum d’autodeterminació ell vol parlar de l’Estatut com a base de la seva proposta, fantàstic. Però, en tot cas, nosaltres defensarem la República.
Havent sentit les opinions dels presidents Torra i Puigdemont, les expectatives no són optimistes.
Optimistes o no, correspon al president Sánchez definir-se i decidir què vol ser. Si vol ser un altre cop un Rajoy i seguir la línia de repressió del PP, o vol ser un Cameron i, per tant, negociar la resolució política i democràtica del conflicte. Ara ve el judici polític i serà la prova dels fonaments de la democràcia. El conflicte no es resol amb repressió, no es farà desaparèixer els dos milions i escaig de catalans que van votar l’1-O ni el 80% que vol un referèndum d’autodeterminació.
Aquestes converses han de ser ‘sine die’?
És evident que el diàleg o la negociació només té sentit si es concreta en fets. És veritat que la música ja sona diferent, però amb això no n’hi ha prou.
És difícil que es concreti res abans del judici?
Abans o durant el judici, el govern espanyol té la possibilitat de fer gestos. Parlem de la fiscalia general, però també podríem parlar de l’advocacia de l’Estat, que se’n parla poc i també està personada a la causa. El govern espanyol té instruments per demostrar que, efectivament, vol dialogar. La negociació política no és creïble si tens els líders de l’altra part tancats a la presó. Per tant, aquest és el conflicte que té la democràcia espanyola.
Què creu que passarà en el judici?
Em nego a pensar que aquesta farsa judicial pugui acabar concretant-se en sentències condemnatòries. Parlem molt de les sentències, però crec que on hauríem de posar el focus és en el judici. És un judici a una idea, a un projecte polític, un judici construït a partir d’un relat fictici que parla de delictes. Un referèndum no és mai un delicte. Aquesta és l’actitud amb la qual hem d’afrontar aquest judici: ha de servir per denunciar la repressió per part de l’Estat espanyol als drets i llibertats fonamentals.
La tensió va en augment.
Perquè hi ha qui té interès que el discurs de la tensió tingui recorregut, sobretot aquest estiu. Hi ha una voluntat d’arribar a allò que se’n diu les profecies autocomplertes. El perill en realitat és en laminar el dret a la llibertat d’expressió dels ciutadans, el dret a la llibertat de premsa, els drets fonamentals en democràcia... No té res a veure a posar un llaç i treure’l. De la mateixa manera que no és el mateix fer un llibre que censurar-lo. On és el límit? Prohibirem les manifestacions?
La seva predecessora al Parlament, Carme Forcadell, va ser tractada injustament?
Va ser tractada injustament com a presidenta del Parlament, com a institució del país, que també representava, i també hi va haver un component de masclisme, és claríssim.
Comença la Diada anant a visitar Forcadell a la presó?
Sí, crec que la Diada ha de servir per reivindicar-nos políticament i el que representa la presidenta Forcadell: el parlamentarisme, el diàleg. Jo procuro defensar-lo tant bé com ho va fer la presidenta.
Diu que al Parlament s’hi pot parlar de tot. Això vol dir que el president i els diputats gaudeixen d’inviolabilitat parlamentària?
Evidentment, i l’hem de defensar es digui el que es digui.
I el rei emèrit hauria de poder ser investigat.
Com tothom, si hi ha igualtat de tracte... Fixi’s com els valors republicans tradicionals parlen d’igualtat, fraternitat i llibertat. La igualtat és això.
El fet que la presidenta Forcadell sigui a la presó ha fet que vostè sigui més prudent a l’hora de prendre decisions?
En absolut. Defensem el mateix encara que això comporti querelles com les que han presentat contra mi justament per això.
Parlant de querelles, com està la que va anunciar contra el jutge Llarena per prevaricació?
Ens la van tombar per un defecte de forma al cap de cinc minuts i estem treballant en noves fórmules que permetin tirar-la endavant.
Per què el jutge Llarena va prevaricar en aquesta instrucció, des del seu punt de vista?
Bé, el que ens va semblar és que era una instrucció absolutament injusta, i si es fa una instrucció sabent que és injusta això s’ha de perseguir.
D’aquí a uns mesos són les eleccions municipals, i vostè ha estat alcalde. Creu que és una bona fórmula, la llista unitària? Està tancada ja la polèmica?
Crec que sí que n’està força, de tancada. L’objectiu és tenir com més ajuntaments republicans millor i que hi hagi més electors que optin per forces republicanes, i crec que el que ens hi aproxima més és que cadascú des del seu espai ideològic sigui capaç d’atreure més gent a favor del projecte de la República. La pluralitat ideològica és la riquesa del moviment.
Llavors, quan sent l’ANC parlant de primàries republicanes, què en pensa?
Cadascú pot plantejar la seva legítima estratègia, també els partits. En el marc de les municipals, qui ha d’acabar de decidir sempre han de ser les agrupacions locals. Evidentment, tothom des de la base voldrà dir-hi la seva, i el fet que aquest és un moviment de la base cap al cim també s’hauria de reflectir en les municipals.
I els partits?
Hem d’explicar-nos més i millor. Hem de fer més esforços per arribar a grans consensos polítics que també són els que ens han dut fins aquí. Però, d’altra banda, també voldria deixar clar que hem patit una repressió molt dura i és normal que ens haguem hagut de ressituar davant d’aquesta situació amb què no comptàvem. El que és important és que a partir d’avui siguem capaços de sintetitzar i enviar aquest missatge comú a la ciutadania i, sobretot, quins passos farem a partir d’ara.
A Barcelona, l’estratègia d’anar junts o separats és important?
Em sembla especialment important que l’estratègia tingui en compte tota la realitat metropolitana; hi hem de treballar molt aquí.
Què pensa de la gestió de l’alcaldessa Ada Colau?
Com a president del Parlament no em pertoca ni jutjar ni valorar la gestió dels alcaldes. En tot cas, la relació amb l’alcaldessa Colau ha estat molt productiva durant aquests mesos.
Avui serà una Diada diferent, en què hi ha presos i exiliats.
I hem d’explicar al món que nosaltres apel·lem a uns valors democràtics inqüestionables que són incompatibles amb el fet de tenir presos polítics. Ens ha de recordar molt el 3 d’octubre, que va unir el conjunt de la ciutadania al voltant de tres grans consensos: la fi de la repressió i la llibertat, els valors republicans i l’esgotament del règim del 78 i una resolució democràtica del conflicte polític.
En el primer ple no hi trobarà Xavier Domènech, líder dels Comuns. Hi ha parlat?
Sí, hi he parlat i en tornarem a parlar amb més calma. Ell representava un perfil polític de persona capaç de bastir ponts i generar complicitats, consensos i grans confluències.
Deia que havia viscut tres anys que li n’havien semblat deu.
Tots plegats hem viscut molt intensament. Avui, els dies duren anys, pràcticament.
On serem, d’aquí a tres anys?
És molt difícil de dir. El meu objectiu polític és que estiguem en una República consolidada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Despengen una pancarta independentista de la Casa del Poble de Blanes després d’una concentració unionista

Blanes

Cs reclamarà als alcaldes la presència de la bandera espanyola “a l’interior i l’exterior” dels ajuntaments

Barcelona

Maragall capgira l’oferta de la candidatura única: “Deixo la porta oberta que vingui a la llista qui coincideixi amb ERC”

Barcelona

El Homrani demana “transparència” al govern espanyol sobre l’arribada de menors no acompanyats

Lleida / Balaguer

El PP insisteix amb un nou 155 “sense complexos” que inclogui TV3 i l’escola catalana

Saragossa
Festa de la Rosa

Iceta als independentistes: “Menys romeries a Waterloo i més cap, que és el que no tenen”

Gavà

Unes 1.500 persones encerclen la presó del Puig de les Basses per reclamar que “cap presa política caigui en l’oblit”

Figueres
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat”

barcelona

ERC posarà la banya en un referèndum avalat pel món

barcelona