Valls diu que vol “defensar el balanç d'Hollande”

Manuel Valls ja fa de candidat. I els seus futurs adversaris, dins i fora dels socialistes, van començar ahir mateix a atacar-lo, l'endemà de la renúncia de François Hollande a repetir a l'Elisi. L'encara primer ministre de França dimitirà en els pròxims dies per presentar la seva candidatura a les primàries dels socialistes francesos del 22 i el 29 de gener i consagrar-se de ple a la campanya.

“Hem de defensar el balanç d'Hollande i jo ho faré, com he fet sempre en els meus càrrecs, de forma incansable”, va proclamar ahir Valls a Nancy, on va prometre “reforma i justícia social” en el que s'interpreta com el tret de sortida de la seva cursa, impossible, cap a l'Elisi.

Valls podria plegar a partir de demà mateix, quan Hollande torni del seu viatge oficial a Abu Dhabi. El president podria nomenar aleshores primer ministre per als cincs mesos que falten fins a les presidencials Bernard Cazeneuve, actual titular d'Interior. També corre a les travesses el nom de Jean-Yves Le Drian, ministre de Defensa i president de la Bretanya. Segons la premsa francesa és poc probable, tot i que no impossible, que Valls vulgui aferrar-se a la cadira de Matignon i fer campanya alhora que governa. De fet, no seria el primer: Chirac (1988), Balladur (1995) i Jospin (2002) es van presentar a les presidencials sense deixar de ser cap de govern.

Però Valls, tot i que reivindiqui la seva obra de govern, mostrant tot el seu “respecte, afecció i orgull d'haver estat el seu primer ministre”, vol distanciar-se com més aviat millor d'Hollande, el president més impopular de la cinquena República (4% de suport, només) i l'únic, fins ara, que no s'ha presentat a la reelecció. El trencament el va començar a escenificar diumenge passat, desafiant-lo en una entrevista al Journal du Dimanche, pressionant-lo perquè fes cas de les enquestes, s'apartés i li deixés via lliure.

I el pròxim pas, imminent, serà deixar l'executiu. A Valls (Barcelona, 1962) se'l considera l'hereu i el relleu natural d'Hollande, però s'haurà d'enfrontar amb l'ala dura del seu propi partit.

Els seus principals rivals interns, els exministres socialistes expulsats el 2014 Arnaud Montebourg i Benoît Hamon, es van afanyar ahir mateix a criticar-lo. “No podem combatre un candidat ultraliberal –amb referència a François Fillon– amb un candidat socioliberal”, va advertir el proteccionista Montebourg, candidat a les primàries, que culpa Valls de les polítiques del govern Hollande. “No és el fracàs d'un home, és el fracàs d'una política”, va criticar el primer ministre d'Economia d'Hollande. També Hamon alerta que Valls “no pot encarnar el futur de l'esquerra!”.

El mateix Valls reconeix que en el Partit Socialista francès hi ha “dues esquerres irreconciliables”, i això, segons Hamon, el descarta per liderar-lo. Després que Els Republicans, el partit de Fillon, “hagin elegit, en les seves primàries, la dreta total”, els socialistes haurien de respondre també “amb una esquerra total” que “aspiri a transformar profundament”, i “no amb Valls”, dispara Hamon.