Política

SUSO DE TORO

ESCRIPTOR

“El problema d'Espanya és que no és una nació”

“Defensar la democràcia és defensar el dret dels catalans a decidir el seu futur”

“És el més valent, democràtic i constructiu que li ha passat a l'Estat espanyol en els últims quaranta anys”

“El fet que es pactés el cafè per a tothom va fer que l'Estat es construís sobre una gran mentida, i ara se n'estan pagant les conseqüències”

En fora de joc
Suso de Toro (Santiago de Compostel·la, 1956) ha publicat més de trenta llibres de narrativa, teatre i assaig. La seva posició sobre la situació política a Catalunya va fer que editors i mitjans el deixessin “en fora de joc” durant un temps i hagués de retornar a la seva plaça de professor. Ara, un cop jubilat, publica Esdevenir humil i també La lliçó catalana, on expressa, un cop més, l'admiració pel país

Fa set anys, per Sant Jordi, Suso de Toro va decidir que deixava l'ofici d'escriptor. Enguany, però, hi ha tornat per signar exemplars de La lliçó catalana (Gregal), en què retrata amb encert la situació política i social del país.

Per què va deixar d'escriure?
Se'm va fer impossible. Diguem que les meves opinions em van anar acumulant costos i factures, primer a Galícia i després a Espanya. Això repercutia en la recepció de la meva obra: les ressenyes dels llibres s'anaven encongint, fins a desaparèixer.
Pel fet de dir el que pensava sobre Catalunya?
Quan opino sobre la vida social i política a Espanya m'he convertit en un monomaníac amb el tema de Catalunya. Tot el que està passant és el més valent, democràtic i constructiu que li ha passat a l'Estat espanyol en els últims quaranta anys. Catalunya ha plantejat un dilema democràtic a l'Estat espanyol a cara o creu. O Espanya és una democràcia, o no ho és. Per a mi aquesta és la qüestió. La cort del poder madrileny ha decidit que no, i jo no tinc cap dubte sobre amb qui ens hem d'alinear. No em queda cap altre remei. Defensar la democràcia és defensar el dret dels catalans a decidir el seu futur. Jo ho plantejo així de clar.
Això que des d'aquí sembla tan obvi, Espanya no ho entén. Per què?
Caldria referir-se al sistema de poders de l'Estat espanyol i de la seva conformació. A com en els vuitanta, amb el PSOE, creixia l'eix Sevilla-Madrid mentre Pujol acceptava administrar l'autonomia de portes endins. A la gran operació ideològica que va ser la movida madrilenya, un moviment inconsistent però que va revalorar Madrid per davant de Barcelona. I també al paper que van tenir els mitjans de comunicació de Madrid, que van passar a ser els de l'Estat.
És normal que a Madrid no agradi...
Les meves posicions eren incompatibles amb el consens cultural madrileny, perquè les meves crítiques a Espanya ho són a l'Espanya construïda per Madrid i al servei de Madrid, que actua com a forat negre que drena absolutament la riquesa d'altres llocs. Més del 50% del PIB es recapta allà quan no hi ha activitats productives. Aquesta és l'Espanya de Florentino Pérez, algú que es basa en l'especulació, en les ajudes de l'Estat i en la complicitat del poder polític, però que en el fons no ha creat riquesa, més enllà de la personal.
En algun dels articles del llibre dibuixa una societat vençuda pel poder. Per això se segueix votant els corruptes?
És clar. I per això m'interessa el pols de la societat catalana, perquè és l'únic lloc on hi ha debat i mobilització cívica, sense entrar en el fet de si és encertada o no. Espanya no té consistència cívica perquè és una cosa molt diversa. Jo quan vaig a Andalusia tinc la sensació d'anar a un altre país. El problema d'Espanya és que no és una nació, és un estat al servei d'una cort.
No serà una nació, però existeix el nacionalisme espanyol, encara que molts ho neguin.
Els nacionalismes que sorgeixen de l'Estat no cal proclamar-los, s'oculten. El millor truc del diable és fer creure que no existeix, oi? Doncs el millor truc del nacionalisme d'estat és fer veure que no existeix. Diuen que són cosmopolites i acusen els altres nacionalismes de provincians.
En algun moment del llibre diu que el model derivat de la Transició s'ha esgotat...
Pactar el cafè per a tothom i desfer el reconeixement que hi havia a les nacionalitats que havien votat un estatut va crear un estat basat en una gran mentida, i ara se'n veuen les conseqüències. Em sobta que molts presidents d'altres comunitats parlin dels catalans amb molt menyspreu i xenofòbia, però cap d'ells no hagi reconegut que si ells tenen aquest càrrec, aquest sou i aquesta autonomia és perquè hi va haver catalans, bascos i gallecs presos, exiliats i morts per tenir autogovern.
Com veu el futur immediat?
Si les autoritats catalanes convoquen el referèndum, que és el que han de fer, es planteja una crisi d'estat irresoluble en els termes en què està plantejada aquesta crisi actualment. Així doncs, hauran de canviar els termes. Els catalans no poden fer-se l'harakiri i renunciar al dret a decidir i, per tant, serà l'Estat qui haurà de canviar. Induïts per Europa, és a dir per Alemanya, i també pels poders econòmics i pel cap d'estat, s'hauran de fer unes noves eleccions, ja que l'Estat haurà de fer alguna nova oferta a catalunya. Rajoy no la pot fer, perquè fa quatre dies va venir aquí a ofendre. Per tant, s'haurà d'apartar i en una nova campanya electoral ja es podrà negociar què s'ofereix als catalans. Això, és clar, sempre que el referèndum es convoqui.
I llavors?
Un cop allà, si es decideix marxar, caldrà veure com s'administra. Evidentment, Espanya no pot treure l'exèrcit, perquè, per molt que Rajoy cregui que sou els seus súbdits, també sou ciutadans europeus. I la UE no pot permetre que les tropes us apuntin amb fusells. L'Estat, doncs, haurà de fer una oferta de revisió de les condicions.
No pot ser, tants elogis... Alguna cosa dolenta devem tenir?
Reconec els vostres defectes, com ara una certa suficiència i elitisme que també és un refugi de la impotència. Una cosa és ser culte, obert, emprenedor i tenir recursos culturals i una altra és quan això es manifesta en relació amb els altres com una superioritat. Això ho he percebut.
Res més a retreure?
Principalment, que ha assumit la minorització i la dependència i ha establert una relació malaltissa amb Madrid, fins al punt de reconèixer Madrid com a únic interlocutor i reflex d'Espanya. Ha estat un error.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
judicialització del procés

Mundó considera “insòlita” l’actuació “arbitrària” i “sense garanties” de la Guàrdia Civil

El conseller de Justícia recorda que les citacions no han estat ordenades pel Jutjat 13 de Barcelona i diu que tot plegat “mereix una explicació”

barcelona
 
judicialització del procés

Albiol crida el PSC a unir-se al recurs al TC que PPC i Cs presentaran contra el Reglament

barcelona
 
judicialització del procés

Puigdemont qüestiona la legalitat d’investigar el PNR quan un jutjat diu que no ho ha ordenat

barcelona
 
judicialització del procés

Millo creu que el Govern “ha perdut el nord” quan “amenaça” amb denunciar la Guardia Civil

lloret de mar
 
judicialització del procés

Elena denuncia l’ús dels instruments de l’Estat per perseguir la dissidència política

barcelona
 
parlament

El Consell d’Estat avala per unanimitat la presentació d’un recurs al TC contra la reforma del Reglament del Parlament

madrid
 
judicialització del procés

Jaume Clotet, investigat per la Guàrdia Civil per l’1-O

barcelona
 
la judicialització del procés

El jutge prorroga un altre mes el secret de sumari del cas “Santi Vidal”

barcelona
 
procés sobiranista

Gabriel: “Treballem perquè llei del referèndum s’aprovi a principis de setembre”

barcelona