municipal
Pugna a Palamós pel nom de la plataforma Salvem Castell
Històrics del grup que als noranta va lluitar per salvar l’espai litoral verge censuren al PSC local que l’invoqui per defensar un pàrquing
Per l’exalcaldessa Ferrés molta gent aliena al partit també rebutja barrar-hi l’accés rodat
El govern local vol allunyar de la platja el pàrquing per protegir l’espai
La difusió de fulls volants amb l’etiqueta #PlataformaSalvemCastell en bústies de Palamós i Sant Joan contra el trasllat de l’aparcament de la platja palamosina –que el govern local d’ERC i CiU, amb l’aval de la comissió d’Urbanisme, planeja allunyar de la zona de bany uns 350 metres terra endins– ha indignat un grapat d’històrics del col·lectiu que a la dècada dels noranta va salvar de la urbanització la major part de l’espai natural.
El portaveu de la darrera junta constituïda de la plataforma, Rafel Bonillo, ha qualificat de “miserable i lamentable” que “un determinat grup de l’Ajuntament” –el PSC– utilitzi el nom de l’entitat conservacionista per defensar el moviment de trànsit que genera el pàrquing prop de la platja i es posicionen a favor del trasllat: “A l’estiu és evident que la presència diària d’aproximadament mil cotxes no fa cap bé a Castell.”
Pugna de legitimitats
Bonillo assevera que “Salvem Castell és una associació constituïda legalment i “ningú pot usar el nom” sense autorització. L’exportaveu assegurava ahir a aquest diari que tot i que la plataforma “fa molts anys que no està operativa” i es va dissoldre, un cop assolit l’objectiu que es desprogramés el desenvolupament dels plans d’urbanització i l’espai –avui protegit com a zona PEIN– passés a mans de la Generalitat, continua constituïda legalment. I recorden que, a més de la preservació, aleshores ja reivindicaven un pla de gestió ambiental en la línia amb el projecte que ara vol tirar endavant el municipi. Per contra, la portaveu del grup municipal socialista, l’exalcaldessa Teresa Ferrés, no amaga la mà: “No tan sols donem ple suport a la mobilització, amb molta gent en contra, sinó que hi estem al capdavant.” Ferrés hi afegia, respecte a la utilització de Salvem Castell, que “al registre d’entitats locals no hi figura cap entitat amb el nom Salvem Castell”, i argumenta que no han volgut enarborar les sigles del PSC perquè la reivindicació de mantenir l’emplaçament del pàrquing aplega veïns i població d’altres municipis de la rodalia fora del seu espectre polític.
Canvi de model
L’executiu local sosté que amb el canvi de model es vol protegir l’ecosistema, on la temporada d’estiu passada, amb aparcament controlat i de pagament, hi van comptar 48.417 vehicles en tres mesos i mig. Bonillo avala aquesta tesi i creu que “cal restar pressió a l’entorn de la platja, on hi ha el sistema dunar, la desembocadura de la riera i la pineda” annexa al pàrquing, indrets sotmesos a una creixent presència humana i fenòmens derivats com ara la polseguera que aixeca el trànsit constant de vehicles.
Per la seva banda, Ferrés qüestiona que vulguin posar “traves a un model de platja popular i oberta a tothom”, a banda de criticar que el pla ha prosperat “sense consens amb la resta de grups, ni participació ciutadana, ni escoltant l’opinió dels usuaris”.
L’exalcaldessa hi contraposa que tot plegat “pot afavorir un model elitista” que vincula amb la supressió d’una de les dues guinguetes –per l’aplicació efectiva enguany del reglament estatal de Costes aprovat a l’octubre del 2004–, però també alerta de la possibilitat que la vella casa situada a l’extrem nord de la platja pugui acabar reconvertida en restaurant de luxe, una opció que el govern municipal, per ara, no preveu.
Inversió municipal
Ferrés també centra l’oposició al pla especial de Castell en la despesa d’uns 750.000 euros que implica el projecte, subvencionat en part pels plans de foment turístic de la Generalitat però amb l’altre 50% que aportarà el municipi, amb els diners recaptats en els darrers anys per l’explotació de l’aparcament i fons propis. Per la portaveu del PSC, que troba desmesurada la despesa, “hi ha altres prioritats” i podrien haver presentat altres projectes. El govern d’ERC i CiU defensa que el pla, a més del trasllat de l’aparcament, preveu restaurar l’ecosistema i un seguit de mesures, com ara passeres i itineraris per facilitar la connexió a peu o en bicicleta entre la Fosca, Castell i les cales Canyers, Sanià, Estreta i la zona del Crit.
Malgrat tot, i l’anunci de desfer el projecte si torna a governar, Ferrés diu que no es plantegen per ara recollir signatures dels contraris. Però la campanya continua amb la difusió dels fulls volants als parabrises dels vehicles que encara estacionen al pàrquing.
LES XIFRES
Un quart de segle de l’inici de la plataforma
La plataforma Salvem Castell es va constituir el 1992, arran d’un projecte d’urbanització dels entorns de la platja que va topar amb l’oposició de la majoria de la població. El pla general redactat entre el 1985 i el 1990 hi preveia requalificar sòl per a 400 habitatges, un hotel i un camp de golf. Però la mobilització popular, liderada per la plataforma amb la recollida de 13.124 signatures, va empènyer l’aleshores alcalde, Josep Ferrer, a aprovar la convocatòria d’un referèndum aleshores insòlit. Dels prop d’11.000 ciutadans amb dret de vot, 6.001 van exercir el dret de vot (un 56,5% de participació). Pràcticament un 70% dels sufragis es van oposar la urbanització. Ferrer va escoltar la voluntat majoritària i va emprendre la requalificació dels terrenys com a sòl no urbanitzable, però tot plegat no va cristal·litzar fins que l’any 1999 la Generalitat va adquirir les 76 hectàrees afectades del paratge de Castell als seus propietaris, per 2.400 milions de pessetes –14,4 milions d’euros segons el canvi establert–. Posteriorment, el 2002, va adquirir per 12 milions més d’euros la resta de sòl de la plana. I el 2003, amb la declaració de tot l’àmbit com a zona PEIN, l’associació es va dissoldre.
