Setge al procés sobiranista
Fulminació definitiva per la via del 155
El govern espanyol impedeix a la Generalitat centralitzar el pagament de tributs estatals adduint que forma part del pla de les estructures d’estat
Es crea una entitat per liquidar el Diplocat en quatre mesos
Rajoy insisteix a defensar l’ús “proporcional” de l’article
L’executiu de Mariano Rajoy està decidit a esprémer tant com pugui la intervenció de la Generalitat, a través de l’article 155, per garantir-se que no queda ni rastre de les anomenades estructures d’estat amb què el govern de Junts pel Sí pretenia culminar el procés cap a la República. Ahir va ser el torn de dos elements que n’havien de ser els pilars: l’Agència Tributària de Catalunya i el Diplocat. El Consell de Ministres va aprovar desmantellar un dels últims reductes en què s’havia de basar la futura hisenda catalana: la possibilitat que el departament que dirigia Oriol Junqueras centralitzés el pagament dels tributs estatals –l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats, així com les cotitzacions a la Seguretat Social– que havia d’assumir el sector públic català, una mesura que afectava gairebé el 90% de les entitats del sector.
El ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, no amagava que la fulminació d’aquest servei formava part de l’objectiu de La Moncloa de revertir tots els plans de desconnexió de l’equip de Carles Puigdemont. Així, mentre insistia en la tesi de l’embrió de la futura hisenda, assegurava, contradient el criteri dels antics responsables de la Generalitat, que les institucions catalanes no tenen competències per centralitzar i gestionar el conjunt de la liquidació dels tributs estatals a través d’una entitat pròpia. Tot i que n’hi ha d’altres que s’hi han interessat, De Vigo subratllava que no hi ha cap comunitat que utilitzi aquest sistema per abonar els impostos. Ahir, si més no, el Consell de Ministres barrava el pas al sistema català, deixava sense efecte els convenis entre l’ATC i les entitats públiques i obligava a desmuntar les estructures organitzatives per garantir-ne el funcionament dins l’Agència Tributària, com la direcció general de Protecció Social.
L’administració tributària catalana havia estat en el punt de mira de l’executiu del PP des que es van fer les primeres passes per crear-la i, de fet, el mateix Tribunal Constitucional l’havia deixat gairebé sense funcions, responent a recursos presentats pel govern de Rajoy. Ahir, veient el darrer cop que s’assestava al sistema, el delegat del govern espanyol, Enric Millo, insistia que el sistema era “insostenible” i generava “confusió” entre els organismes i funcionaris implicats pel fet que provocava “més burocràcia i més tramitació”.
Rebutjant els arguments dels seus impulsors, que adduïen precisament raons d’estalvi i d’eficiència per mantenir el model de pagament centralitzat d’impostos aprovat l’estiu passat, Millo sentenciava que tot plegat generava inseguretat jurídica i “excedia les competències” de la Generalitat.
Des que es va activar, el 27 d’octubre, el Consell de Ministres es reuneix periòdicament de manera extraordinària només per abordar el desenvolupament del 155 a través dels diversos ministeris, que són els que, de fet, dirigeixen els departaments catalans des de fa gairebé dos mesos. En el torn d’ahir, també es va acordar liquidar definitivament el Patronat Catalunya Món - Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-Diplocat). Si bé la paralització d’aquest ens va ser una de les primeres mesures que va adoptar el govern espanyol en aplicació del 155, ara es procedeix a crear un consorci per liquidar-lo definitivament en un període màxim de quatre mesos.
Imatge internacional
El desplegament d’aquest organisme va ser un dels fronts d’atac permanent des de l’executiu espanyol, que durant anys es va dedicar a combatre la tasca d’expansió internacional que Catalunya desenvolupava des de la Generalitat. Una de les queixes recurrents del PP era que el govern de Puigdemont havia aconseguit guanyar la batalla de la imatge i del relat en els mitjans internacionals, sobretot durant el referèndum de l’1 d’octubre i en els dies posteriors com a conseqüència de les simpaties que havia despertat el procés i del rebuig a la violència que havia imperat durant tota la jornada electoral.
Ciutadans, per la seva banda, també havia pressionat força el PP per exigir que es desmantellés la presència catalana a l’exterior i, sobretot, reclamava el tancament de les anomenades “ambaixades”. Tant és així que, en el primer decret per aplicar l’article 155, Rajoy va ordenar desmantellar les oficines a l’exterior, excepte la de Brussel·les, i en va destituir tots els delegats, fins i tot el de Madrid.
Mentrestant, Rajoy tornava a remarcar ahir des de Brussel·les la “proporcionalitat” amb què el seu executiu està aplicant el 155. I hi afegia que es mantindrà fins que no es formi un nou govern a Catalunya. Mentre el Consell de Ministres continua amb l’objectiu setmanal de limitar l’autogovern, el president espanyol assegurava que la intervenció de la Generalitat està sent “ponderada” i “raonable”, i insistia en la idea que hauria resultat impensable que l’executiu espanyol no hagués fet res després de la declaració d’independència. En clau electoral, Rajoy en aquesta ocasió sí que va voler comentar les enquestes que s’han anat publicant sobre el 21-D, les quals demostren, al seu parer, que el suport massiu de l’electorat a la independència és una “falsedat”.
