Llarena manté la citació de Gabriel malgrat l’anunci de la seva incompareixença
Una vegada es confirmi que l’exdiputada no acudeix a la cita el jutge decidirà si inicia el procediment per demanar-ne l’extradició a Suïssa
Les autoritats helvètiques ja han avançat que el cas sembla polític, per la qual cosa podria rebutjar la petició
El jutge del Tribunal Suprem (TS) espanyol Pablo Llarena manté per aquest dimecres a dos quarts de deu del matí la cita perquè l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel declari com investigada per un suposat delicte de rebel·lió, malgrat que aquesta ja li va notificar ahir que no pensa comparèixer i que es quedarà a Suïssa.
Després de rebre l’escrit de Gabriel en el qual exposa que no anirà a declarar al Suprem perquè creu que en la causa oberta pel procés cap a la independència de Catalunya no té dret a “un judici just, Llarena ha optat per mantenir la citació.
Una vegada es confirmi l’absència de la cupaire, al jutge li tocarà decidir quins passos dona i si inicia el procediment per demanar la seva detenció i extradició a les autoritats suïsses.
La Fiscalia estudiarà si sol·licita al jutge que emprengui aquest camí, en tractar-se d’una extradició (a Suïssa no regeix la euroordre). El jutge també podria activar la petició amb independència que ho sol·licitin les acusacions.
En qualsevol cas, Llarena ha evitat fins al moment activar els mecanismes internacionals per aconseguir la detenció i lliurament dels altres cinc dirigents independentistes investigats que han marxat de l’Estat: el president Carles Puigdemont i els consellers Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig.
De fet, en fer-se càrrec del va optar per desactivar les ordres (europees i internacionals) dictades per la jutgessa de l’Audiencia Nacional espanyola Carmen Lamela només manté el mandat d’arrestar-los en cas que tornin a l’Estat.
Aquesta és una de les opcions que té sobre la taula en el cas de Gabriel, almenys fins que decideixi demanar a Bèlgica la detenció de la resta d’investigats, cosa que preveu fer quan acabi la investigació i dicti ordre de processament.
En el cas de Suïssa no seria aplicable l’ordre de detenció i lliurament europeu (euroorden), per la qual cosa Llarena hauria de sol·licitar la detenció a través de la Interpol i iniciar els tràmits d’extradició mitjançant el conveni subscrit entre tots dos països.
El govern suís ha anticipat que, “a priori”, aquest cas sembla estar lligat a delictes polítics, per la qual cosa si Espanya demana l’extradició seria eventualment rebutjada.
L’estratègia de defensa anticipada per Anna Gabriel passarà per denunciar una persecució per motius polítics, atès que Suïssa contempla el rebuig a les peticions d’extradició si el procediment obert a l’estranger “tendeix a perseguir o castigar la persona per les seves opinions polítiques, la seva pertinença a un grup social específic, o per consideracions d’ordre racial, religiós o de nacionalitat”.
La legislació suïssa determina que per acceptar una petició d’extradició, “per regla general”, almenys una de les infraccions imputades ha d’estar sancionada tant a Suïssa com al país sol·licitant i donar lloc a extradició en les dues legislacions.