Selecció dels nous directius públics, mèrit i capacitat

El mes de desembre passat, i amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, Antifrau va adreçar a tots els partits polítics una sèrie de recomanacions per a la seva inclusió als programes electorals, orientades a la millora de la integritat de les administracions públiques catalanes i a la prevenció de la corrupció. En matèria de governança i gestió, Antifrau recomanava i recomana la despolitització de l’administració i, en concret, que l’accés a tot tipus de càrrecs de direcció es faci d’acord amb els principis de mèrit i capacitat. Aquestes no són unes propostes noves, de fet ja fa anys que des d’amplis sectors polítics, acadèmics i professionals preocupats pel bon govern del sector públic es reitera la necessitat d’introduir elements clars de professionalitat en la designació dels càrrecs responsables de la direcció de les organitzacions públiques.

La selecció d’aquests càrrecs és una de les primeres responsabilitats que ha d’assumir una consellera o un conseller immediatament després de ser nomenat per liderar un departament, i, lògicament, aquesta decisió esdevindrà en els propers dies. Per tant, caldrà escollir una part de l’equip directiu, que en ser càrrecs de completa confiança dels consellers, s’entén que poden tenir un marcat perfil polític: secretaris/es generals, secretaris/es sectorials, cap de gabinet i altres llocs eventuals. A la vegada, però, caldrà escollir també un conjunt de professionals, responsables del funcionament del dia a dia de les unitats administratives, amb un perfil orientat a la gestió, al public management en terminologia anglosaxona.

Les dues parts de l’equip directiu són molt importants, i totes dues han de compartir plenament l’acció de govern i les prioritats polítiques fixades, però realitzen funcions diferents i, per tant, presenten dos tipus de perfils, que haurien de seleccionar-se amb criteris diferenciats. En el primer grup l’afinitat política pot ser un criteri decisiu. En canvi, en el segon grup, els criteris decisius haurien de ser d’altres i s’han de basar en els principis de mèrit i capacitat. En definitiva, en el currículum professional del candidat i especialment en la seva experiència prèvia com a directiu.

Cal tenir en compte que s’està fent referència a direccions generals que són sovint responsables de la gestió de centenars de milions d’euros i d’equips humans amb volums similars a les grans empreses del nostre país. O de la direcció d’entitats i empreses públiques que fan funcionar el dia a dia dels serveis públics, unes peces imprescindibles per a la ciutadania, i que necessàriament exigeixen el lideratge de professionals de primer nivell.

Recentment, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat el document Marc professional de la funció directiva en les administracions públiques. Aquest document presenta un conjunt de reflexions tècniques molt acurades sobre aquestes directius. S’hi defineix el camp professional, les funcions més rellevants, un ampli ventall de competències i es donen eines que faciliten el seu procés de selecció i de formació. Des de l’òptica d’Antifrau, vull remarcar especialment les referències d’aquest document a les competències relacionades amb el lideratge ètic de les organitzacions públiques.

Ben segur que l’existència d’un conjunt de directius professionals amb competències ètiques sòlidament arrelades és una de les millors garanties preventives front a possibles episodis d’irregularitats o actes de corrupció. Igualment, significaria una millora important que, amb caràcter previ al nomenament, s’efectués una anàlisi de possibles conflictes d’interès i que, en els casos en què fos possible, hi hagués concurrència pública de candidats.

La teoria, en multitud d’ocasions, sembla entossudida a allunyar-se de la realitat, però en la matèria de la qual estem parlant, només és necessari mirar exemples propers com ara Portugal. Aquest país a mitjan anys 80 ja va començar a construir un sistema de selecció dels directius públics que va concretar l’any 2005 amb unes reformes que marcaven distincions clares entre els alts directius, amb fortes connexions amb el sistema polític, i els directius intermedis. Aquesta separació es va traduir en una alteració del procés de reclutament dels directius intermedis i van recuperar el procés concursal disminuint l’elecció d’aquests tipus de directius per part del poder polític. L’empenta final arriba l’any 2011 quan es crea un òrgan independent de selecció d’aquests directius que transforma definitivament la selecció d’alts directius públics amb un sistema de meritocràcia.

Són temps que demanen actituds que en el passat no s’havien considerat necessàries. Són temps que exigeixen la visibilització de noves formes de prendre decisions, també pel que fa a la selecció dels directius de les organitzacions públiques. La selecció d’aquestes persones ha d’anar clarament més enllà de l’estricte compliment de les formalitats legals i ha de donar als ciutadans la certitud que el govern de la Generalitat es preocupa de donar compliment real als principis de bon govern. La lluita contra la corrupció no és una qüestió que es pugui sustentar només amb normativa, la lluita contra la corrupció és i, si no, no serà, una qüestió d’ètica, d’actitud. Cal reforçar sempre la transparència i traslladar als ciutadans que la selecció dels directius públics es fa sense biaixos partidistes. Només així serem capaços de generar confiança a la societat en la gestió de les administracions públiques.