L’expresident Carles Puigdemont ja ha sol·licitat al govern del president Quim Torra les prerrogatives que pel seu anterior càrrec li corresponen per llei. A excepció d’un sou, ja que Puigdemont té càrrec públic i com a diputat del Parlament ja rep un salari, l’actual líder de Junts per Catalunya pot resultar beneficiat d’un dispositiu de seguretat, una oficina amb una plantilla de fins a tres persones i un cotxe oficial amb xòfer.

Puigdemont, però, havia renunciat als seus drets com a expresident el novembre de l’any passat quan el llavors exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro li ho va preguntar. Puigdemont, llavors, va declinar rebre estatut d’expresident perquè no es considerava destituït per l’article 155 i així ho va comunicar. Ara, amb un nou govern de la Generalitat, Puigdemont ha reclamat els seus drets, que estan regulats per la llei 6/2003 del 22 d’abril.

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ja va anunciar ahir que el govern ja ha iniciat els tràmits que Puigdemont va presentar el 22 de juny passat. L’executiu analitza la situació de l’expresident, que, a diferència dels seus predecessors, viu fora de Catalunya, actualment a Alemanya, en espera del que dictamini la justícia germànica sobre la seva extradició. “S’estan posant en marxa amb normalitat”, hi va afegir Artadi en roda de premsa des de la sala Clavé del Palau de la Generalitat. La portaveu va confirmar que tracten amb “més celeritat” la seguretat de Puigdemont i que no s’ha “tancat” la ubicació de l’oficina. “La llei no especifica limitació en funció de la situació física de localització en què estigui la persona, haurem d’adaptar les circumstàncies en cada cas”, va admetre. Sí que consideren “prioritària” la seguretat, ja que “se li va retirar la protecció durant el 155”, va lamentar. El següent pas serà l’equip humà per a una oficina que no té encara la ubicació “tancada”. Artadi replica que la normativa “és molt clara” i no marca “cap distinció” sobre la ubicació o residència dels expresidents i va recordar que el Parlament ja va rebutjar una proposta del PP, amb els vots Cs i el PSC, per modificar-la i “excloure part dels drets si eren fora del territori de Catalunya”.