la crònica

El territori del territori

«Pels de Barcelona, el territori era representat pels alcaldes de Reus i Tarragona. Ara bé, als del Camp de Tarragona que no són ni d'un municipi ni de l'altre, els toca ser territori del territori»

Si fos de Barcelona podria dir que el territori ja ha dit la seva amb relació a la llei de vegueries. Com que no sóc de Barcelona, dic que els arguments del Camp de Tarragona, els dels uns i els dels altres, ja han estat escoltats pels qui tenen l'encàrrec d'elaborar la llei. És clar que aquesta última afirmació es podria matisar, perquè els arguments escoltats ahir eren els de Reus i els de Tarragona, perquè el camí del mig que es defensa des del Camp de Tarragona que no és ni ganxet ni pelacanyes, va brillar per la seva absència al Parlament. Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació, va anar al Parlament amb gruixuts arguments no territorials, que intenten demostrar que la llei de vegueries, amb totes les altres lleis vigents actualment, no serà altra cosa que paper mullat, i que només la celebraran els impressors i el gremi de retolistes, pels canvis de paper oficial, de plaques i de cartells que haurà de suportar la Diputació de Tarragona de totes les seves seus quan es converteixi en Consell de Vegueria.

Però no pretenc parlar de les vegueries. Torno a dir: ahir, el territori va anar al Parlament. La classe política ha consolidat l'expressió fer territori quan fan alguna acció fora de Barcelona. De fet, l'expressió està tan consolidada que quan institucions de per aquí fan alguna cosa que depassa els límits de les principals ciutats de per aquí, també diuen que fan territori. Fer territori és, per exemple, un dels objectius del Centre d'Arts Escèniques de Reus, el CAER. Deu ser que la paraula comarca s'ha desprestigiat, i ara ens hem convertit en una cosa sense personalitat, amorfa, poc concreta, abstracta, ambigua… El llenguatge, que no és gens innocent, deixa clares les coses: aquest és un país que té una gran capital que, com un pop, ho xucla tot. Pels de Barcelona, el territori era representat pels alcaldes de Reus i Tarragona. Ara bé, als qui, sent del Camp de Tarragona, no són ni d'un municipi ni de l'altre, els toca ser territori del territori. I al territori del territori ningú no l'ha consultat sobre la llei de vegueries, com molts alcaldes han dit en to de queixa.

La sensació és que la paraula s'ha consolidat tant que sembla que ja ha superat la fase d'estar de moda, i que ha arribat per quedar-s'hi. Potser haurem de crear una Plataforma Ciutadana per Eradicar la Paraula Territori del Llenguatge Polític i anar-nos a manifestar davant l'Institut d'Estudis Catalans, la Secció Filològica del qual ens hauria de buscar una manera pràctica i no ofensiva de parlar de la part de Catalunya que no és Barcelona i, per extensió, de la part del país que ara és territori del territori.

A Madrid tenen clar que el país és Madrid y provincias. A Catalunya érem Barcelona i comarques. Ara som territori. I, alguns, territori del territori, és a dir, de segona divisió. Si al territori se'l miren per sobre l'espatlla, el territori del territori, de tant amunt com se'l miren, gairebé és invisible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.