Política

IÑAKI LASAGABASTER

ADVOCAT I CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU DEL PAÍS BASC

“És un avís a navegants: vigila si et manifestes”

“Que la resposta a una crisi política sigui l’instrument més dur del dret penal és totalment desproporcionat i inadequat”

“Es vol limitar el dret de protesta i la mobilització ciutadana com a forma d’acció política”

“Hi ha autoritats europees preocupades i expectants”

Pel dret a decidir
L’advocat i catedràtic de dret administratiu Iñaki Lasagabaster (Vitòria, 1953) és actualment director del màster universitari en drets fonamentals i poders públics que imparteix la UPV. Ha col·laborat en diverses plataformes socials, com la que demana la fi de la dispersió dels presos i la de Gure Esku Dago, pel dret a decidir del País Basc.
El judici podria tenir importants conseqüències en els demòcrates de la resta de l’Estat

Diu que no es podrà fer una anàlisi acurada de tot el que ha passat fins al final del judici, però l’advocat i catedràtic de dret administratiu Iñaki Lasagabaster té clar que la simple existència d’aquest procés ja qüestiona la credibilitat del sistema judicial espanyol. Que es respongui a una crisi política “amb l’instrument més dur del dret penal és totalment desproporcionat i inadequat”, assegura.

Com s’està seguint el judici a la resta de l’Estat?
Amb una certa distància, però també amb atenció. El que és clar és que està generant preocupació i està sensibilitzant la població; per això crec que una sentència dura podria tenir importants conseqüències en els demòcrates de la resta de l’Estat. Està removent consciències, i ja no parlo només dels republicans o les persones que puguin compartir ideari, com els ciutadans d’Euskadi o Galícia. El judici certifica que no es busca una solució al conflicte, això no és fer política.
Creu que s’està jutjant els acusats per les seves idees?
Que es doni un procés contra un govern en ple i que afecti també la mesa del Parlament, representants de la societat civil i responsables dels Mossos d’Esquadra fa que l’única perspectiva possible sigui percebre’l com un procés contra tot el que representa la independència. És un avís a navegants, la raó de l’Estat aplicada amb una duresa inusitada i sense cap límit.
És un dels observadors convidats per International Trial Watch, plataforma que ha denunciat que la decisió del president del tribunal de no permetre veure més vídeos durant la fase testifical afecta el dret de defensa. Hi està d’acord?
Hi ha una sèrie d’elements que no podrem analitzar fins a veure el desenvolupament de tot el judici, encara que comparteixo la seva observació. Quan s’assegura que no hi ha hagut càrregues, es podrien ensenyar vídeos per preguntar si ho eren o no, per exemple, i això seria molt important des del punt de vista de la prova. Igual que quan s’afirma que no hi va haver violència per part de la policia. Els vídeos que hem pogut veure ho posen clarament de manifest. Per què no s’ensenyen? En tot cas, hem de recordar que després hi haurà la fase de prova documental i haurem de veure quin valor s’acaba donant a aquestes declaracions. Ho esbrinarem amb la sentència.
S’estan criminalitzant en aquest judici drets fonamentals com el de protesta?
Tinc la impressió que el dret de protesta i, anant encara més enllà, la mobilització ciutadana com a forma d’acció política, es volen reduir i limitar. Que es vol llançar un missatge: vigila si et manifestes d’una determinada manera, que podem afirmar que formes part d’un moviment violent.
I si no es pot demostrar que hi ha violència?
La violència és un tema molt delicat. El dret a manifestació té com a element principal garantir que les persones es puguin expressar lliurement. La reflexió del dret públic és com s’han d’enfocar situacions de violència que es poden produir.
I a quines conclusions s’arriba?
El principi de seguretat s’ha d’equilibrar amb altres drets, com el de la llibertat d’expressió i manifestació, i el dret a la integritat personal. En algunes declaracions dels aleshores responsables del govern espanyol sembla que s’havia d’impedir el referèndum amb independència de les conseqüències que això pogués tenir en les persones, és a dir, de si hi podia haver ferits. La magistrada havia demanat que es preservés la convivència, i això, unit al principi de proporcionalitat, posa de manifest que el comportament ajustat a la interlocutòria judicial va ser precisament el dels Mossos. Dit això, a Catalunya no s’ha produït cap element de violència, sinó ben al contrari! Oriol Junqueras renega de tota possibilitat d’exercir la via política a través de la violència, Jordi Cuixart és insubmís... Que davant d’això es respongui amb l’instrument més dur del dret penal és totalment desproporcionat i inadequat.
Vostè és especialment crític amb l’encausament de la mesa del Parlament. Per què?
Aquí al Suprem hi ha Carme Forcadell, però la causa inclou altres membres com ara Anna Simó. I això és molt greu, perquè existeix el principi d’inviolabilitat del Parlament. El Tribunal Suprem no té jurisdicció sobre la mesa del Parlament per procedir d’aquesta manera. Que un tribunal digui el que pot estar o no en un ordre del dia va contra el principi de separació de poders. S’ha de poder debatre de tot.
Què suposaria la condemna més dura, per a la credibilitat del sistema judicial espanyol?
Sigui quina sigui, ja afectarà la credibilitat del sistema, perquè, de fet, que aquest judici s’estigui celebrant ja l’afecta. Si la condemna fos dura, podria tenir conseqüències sobretot en el marc de la Unió Europea. La preocupació pel desenvolupament del procés l’han manifestat diverses autoritats a Europa, i es podria dir que, en aquests moments, estan preocupades i expectants.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Observadors internacionals del judici de l’1-O portaran les vulneracions a l’ONU

Un guàrdia civil creu que era “esperpèntic” gestionar la seguretat amb Sànchez però que no ho va recriminar als Mossos

MAdrid

Torra compareixerà al proper ple per explicar els canvis de conselleres al Govern

Barcelona

Mariàngels Vilallonga: “Voler persistentment acaba fent possibles les aspiracions individuals i col·lectives”

Barcelona

El Tribunal de Comptes votarà dijous un informe del fiscal sobre l’acció exterior de la Generalitat

Madrid

El capità de la Guàrdia Civil diu que un document situava Salvadó, Artadi i l’ANC com a responsables de mesures “urgents” després de l’1-O

Madrid

Puigdemont demana un “informe legal independent” per comparar la decisió del tribunal alemany i la sentència del Suprem

Neumünster (Alemanya)

La UE completa els preparatius davant l’escenari “cada vegada més probable” d’un Brexit sense acord el 12 d’abril

Brusel·les

Mena adverteix a PDeCAT i ERC que s’equivoquen si van Madrid a bloquejar

Barcelona