ERC i Junts aproven entre retrets mutus recórrer al TC la llei espanyola d’habitatge

El Parlament recorrerà al Tribunal Constitucional (TC) la Llei 12/2023 estatal del dret a l’habitatge per envair competències de la Generalitat –exclusives en aquesta qüestió– amb el vot en contra de PSC, Vox, En Comú Podem, Cs i PP. Les tres forces independentistes (ERC, Junts i CUP) han votat a favor del recurs però entre retrets, que han estat mutus en el cas d’ERC i Junts. La portaveu de Junts, Mònica Sales, ha reivindicat la petició de dictamen del seu grup al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que ha permès el recurs aprovat avui contra una llei que «ataca el nostre autogovern». Sales ha retret a ERC que aprovés la llei al Congrés dels Diputats i que ara la recorri i, després de recordar que han «rectificat» la seva posició, els ha donat la benvinguda. «Volem preservar la Generalitat i el Parlament» ha afirmat Sales abans d’afegir que, per defensar la sobirania nacional, s’ha de fer «respectar el nostre autogovern».

ERC ha respost a Junts també amb atacs. Els ha acusat de rebutjar la llei al Congrés per motius ideològics i no per invasió de competències. En aquest sentit, el diputat Pau Morales ha retret a Junts haver portat al CGE articles que donen garanties abans d’executar un desnonament amb l’objectiu de «posar en perill els avenços socials de la llei». ERC defensa que la llei espanyola obria la porta per primer cop «a la contenció de rendes» del lloguer. Tombar-la al Congrés, segons Morales, «hauria suposat perdre una oportunitat única». ERC, però, defensa la presentació ara del recurs d’inconstitucionalitat perquè la llei estatal és «recentralitzadora i curta» i entra a regular competències catalanes. ERC reivindica que van aconseguir eliminar més de deu articles de l’esborrany inicial però retreu a Junts que, a Madrid, van haver de «negociar sols o massa sols».

La CUP ha aprovat presentar recurs sense esperances que el TC el validi tot recordant que aquest tribunal ha tombat les lleis catalanes d’habitatge. L’aproven davant el que consideren un «procés sever de re-centralització i expropiació de competències» segons la diputada Montserrat Vinyets, que acusa el govern espanyol de considerar l’habitatge en la llei «no un bé fonamental sinó un bé financialitzat». L’evidència d’això, segons Vinyets, és que el govern espanyol precisament justifica entrar a regular competències de la Generalitat en nom de la «potestat d’ordenació general de l’economia».