Rajoy reuneix els presidents enmig del debat sobiranista
El president espanyol evitarà polemitzar amb Mas perquè l'objectiu és oferir una imatge d'unitat territorial davant la crisi
El líder de CiU tampoc no vol que la política catalana capitalitzi la trobada
La primera conferència de presidents territorials que dirigeix l'actual inquilí de La Moncloa, Mariano Rajoy, pretén exhibir una imatge d'unitat, harmonia i compromís davant la UE i els mercats per tal de convèncer-los que es poden refiar que totes les administracions de l'Estat quadraran la caixa al preu que sigui. “Les autonomies no són el problema, són la solució a la crisi”, és missatge que pretenen que surti d'una trobada que el cap de l'executiu espanyol s'ha resistit a convocar i que arriba en mig de l'enrenou polític a Catalunya com a conseqüència de la manifestació de l'Onze de Setembre, l'impuls sobiranista d'Artur Mas i la cita electoral del 25-N.
Per tot plegat, Rajoy haurà de ser el primer de mossegar-se la llengua davant el president català sinó no vol que la cita es converteixi en un guirigall i que el debat del dret a decidit dels catalans acabi sent el plat fort de la cita autonòmica. Si bé d'una manera més o menys subtil, a la reunió preparatòria de la conferència de presidents que es va celebrar la setmana passada a La Moncloa, la vicepresidenta Joana Ortega va poder constatar els recels i el malestar que la petició de pacte fiscal de Mas a Rajoy però, sobretot, el projecte sobiranista de CiU desperta a la resta de territoris. És possible, doncs, que a més d'un dirigent se li escapi alguna de les perles que darrerament s'han dedicat al mandatari català.
Si més no, anit Rajoy es va reunir amb els seus onze presidents territorials per alliçonar-los que la reunió que avui se celebrarà al Senat és per acceptar els sacrificis com a inevitables, donar suport a l'agenda reformista i, per damunt de tot, vendre que totes les institució fan pinya contra la crisi. Amb aquests objectius, el debat català hauria de quedar-ne fora.
Crítica genèrica
Tot i així, és molt possible que en la seva intervenció inicial el president espanyol usi l'argument de la unitat per deixar caure una crítica genèrica a po-sicions polítiques que, segons el líder del PP, només serveix per desestabilit-zar i posar en perill la re-cuperació econòmica.
Al marge de les pulles que puguin llençar-se durant els discursos, Mas serà a Madrid sense intenció de suscitar el debat que capitalitzarà el 25-N. Això sí, marcarà distàncies i no usarà cap sala del Senat per atendre la premsa. Ho farà l'endemà a Barcelona. El seu discurs se centrarà en el greuge que implica que l'Estat no reparteixi la relaxació del dèficit acceptada per la UE. La seva tesi –compartida pel PSOE– és que Rajoy descarrega el gros de les retallades en els serveis socials, provocant asfixia i manca de liquiditat en els territoris, que són els que les han de gestionar. També és possible que llenci una queixa pel fet que La Moncloa no vulgui discutir sobre el pacte fiscal i, sobretot, és provable que lamenti l'escassa sensibilitat que reflecteixen els comptes de l'Estat pel 2013 i que inclouen un nou incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Crítiques dins el PP
En tot cas, les xifres del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no només han provocat una dura reacció a Catalunya, també han generar una onada de crítiques dels governs del PP. Així, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó han denunciat que els comptes de l'Estat han estat molt gasius amb els seus respectius territoris. José Ramón Bauzà va arribar a dir que eren “absolutament injustos” amb les Balears. Anit, la cúpula del PP es disposava a temperar els ànims, alhora que també insistia a exigir-los que aparquin fins al 2013 el debat sobre la revisió del finançament.
Cinquena trobada territorial
La d'avui serà la cinquena conferència de presidents, però per Mas serà la primera. Aquest format es va estrenar el 2004, i el compromís de José Luis Rodríguez Zapatero era el de citar-los una vegada a l'any. Pasqual Maragall va ser el primer dirigent català que hi va acudir. El del PSC va haver de fer front al dur debat que va suscitar l'Estatut. El següent president que va assistir a les trobades va ser José Montilla. La discussió del nou finançament –aprovat el 2009– també va planar per les cites. Les queixes més contundents eren les del PSOE. Avui el mapa polític estatal és força diferent. El PP copa gairebé totes les institucions i el PSOE ha quedat reduït a tres territoris. L'únic que és manté és el dinar amb el rei Joan Carles. No és, però,
el primer cop que es troba amb Mas des del seu rebuig a la “quimera” catalana.
