Política

FABIÁN MOHEDANO

NÚMERO 33 DE JUNTS PEL SÍ (AVANCEM)

“No es pot fer un nou país amb només una seva part”

“En certa manera té un caràcter revolucionari; si l'endemà tothom torna a casa seva, ens haurem equivocat”

“Per ells, el dret a decidir és un problema, però els problemes que té ara no són només per la qüestió sobiranista”

Fabián Mohedano ha passat els últims temps per un notable canvi. De l'ala catalanista del PSC, va acabar a la comissió de garanties del partit i posteriorment es va adherir al moviment Avancem, liderat per Joan Ignasi Elena. Ara forma part de la llista de Junts pel Sí, en el número 33 i com a primer representant del moviment d'exsocialistes.

Què hi fa un exPSC compartint llista amb Junqueras i Mas?
Aquesta és una llista de la gent. Transversal, integral, la unió del poder civil i el polític. Per tant, hi ha tothom i es representa un conjunt de gent mobilitzada. La meva presència es justifica plenament.
Però no se li fa estrany anar amb els que fins fa poc eren els seus adversaris polítics?
Estem en un moment excepcional i hi havia un gran conjunt de la ciutadania que volia una entesa. Aquest agost hi ha hagut una mobilització brutal. Em recorda la que hi havia fa uns mesos a Barcelona a favor d'Ada Colau. El que fa la candidatura és canalitzar la voluntat de molts ciutadans.
Aquesta amalgama d'ideologies complica més les coses?
Al contrari. Jo, per exemple, provinc del món associatiu, de la mobilització. I estem fets per treballar des de la diversitat. És tot molt més pacte, més entesa... Això és una tradició al nostre país. El programa serà una síntesi en la clau que necessitem unes eines mínimes a partir de les quals cadascú plantejarà amb posterioritat les seves prioritats. No és només el dret a decidir, sinó el voler decidir. La pregunta que es fa és si estem d'acord amb el canvi o no. Nosaltres apostem pel sí. Altres no se sap ben bé.
Parla de la il·lusió que s'ha generat i normalment es coincideix en el poc interès de la ciutadania per la política. Ara que diu que s'ha aconseguit, no és una llàstima que tingui data de caducitat?
La gràcia d'aquest procés és que, en certa manera té un caràcter revolucionari. Si l'endemà tothom torna a casa seva, ens haurem equivocat. El que volem és que la gent continuï activa als seus barris, a la seva assemblea... Que es mobilitzi ara per la independència i després per controlar la corrupció o la fiscalització dels governs, per exemple. Necessitem que la gent disposi d'un país més net i just, i cal una ciutadania activa. Si la societat continua empenyent les institucions i el país, tindrem un país molt més fort. Tant els que volen la independència com els que no volen la dependència.
Es refereix als que no són independents. Aquest no és el seu públic. Seria més de Catalunya Sí que es Pot o del PSC.
Quan Valentí Almirall o Pi Margall parlen de federalisme et diuen que és la unió en llibertat. Per tant, per aconseguir la llibertat cal un procés constituent que és el que determinarà el futur com a país. I Junts pel Sí és qui millor ho pot garantir. Els indecisos, que són molts sobretot a l'Àrea Metropolitana, és un dels nostres objectius a convèncer. Perquè qualsevol procés constituent s'ha de fer amb la participació de tots. Conservadors, lliberals, socialistes, democratacristians... No es pot fer un nou país només amb una seva part. Tant de bo d'això en surti la Constitució més democràtica i progressista del món. Però tothom hi ha de ser.
Això no és una utopia? Molts partits no hi volen ser, en això.
Ciutadans en alguns elements vol una ruptura, Sí que es Pot en alguns elements, també... Caldrà molt de diàleg, perquè no es pot imposar res. S'ha d'escoltar tothom en el percentatge que representi. La gestió de la pluralitat del futur president de Catalunya serà clau.
Hi insisteixo: en 18 mesos es podrà fer tot si, per exemple, els partits no s'han ni posat d'acord en dècades per fer una llei electoral?
Aquestes eleccions es convoquen per fer el que no es va poder fer el 9-N. El que cal és tenir avalat democràticament el procés i un dels temes clau és fer pedagogia. Des del 2010 han passat coses i s'han d'explicar. No es pot caure en la comparació de territoris, però la generació dels meus pares, per exemple, quan tornen a Andalusia sí que veuen diferències en relació a infraestructures, entre altres coses. I això s'ha d'explicar, però no perquè volem que ells no tinguin res, sinó perquè nosaltres també ho volem tenir.
Què aporta Avancem a Junts pel Sí?
Hem nascut en un temps convuls de canvi en el qual el comú denominador és la no dependència. Et trobes amb gent independentista, sobiranista o fins i tot federalistes. Hem fet un acompanyament a molta gent i ens hem mantingut fora d'una dinàmica de partits, perquè som una organització cívica que vol continuar fent política. Tenim opinió i cadascuna de les persones que ens hi hem integrat som part activa. Amb Avancem el que ens uneix no és només el procés que viu Catalunya sinó una altra manera del que ha de ser fer política. I no és casualitat que persones del col·lectiu estiguem a Junts pel Sí. Estic molt d'acord amb Raül Romeva quan diu que la independència és instrumental, no ideològica. Perquè ens permet construir unes estructures per administrar des de la proximitat. Es demostra que els recursos administrats des de la proximitat es gestionen millor, i això entronca amb el municipalisme.
Com a exsocialista que va marxar del PSC sobretot per la qüestió nacional, li estranya que el dret a decidir no figuri al seu programa electoral?
Si hi era abans és en gran part per la feina que vam fer un grup de gent dins l'executiva del PSC. Per tant, quan nosaltres marxem desapareix el problema. Per ells, el dret a decidir és un problema. I els problemes que té ara el PSC no són només per la qüestió sobiranista. Això seria una anàlisi molt simplista. Té uns grans problemes de cultura política i de relleu. La persona que ha pres el relleu gairebé que ja sortia a la televisió quan jo era petit. Ells expliquen que eren representatius de la societat i que quan aquesta es fragmenta, el partit també ho fa. No és veritat, perquè a Catalunya no hi ha cap fractura. Però és un exemple de com entenen la política. Als 80 acumulava molta cultura, molt d'activisme... Això ha anat desapareixent i alguns han decidit que allò era casa seva.
Una de les grans crítiques que es fa a Junts pel Sí és que presenti Raül Romeva per fer president Artur Mas.
Crec que Mas ha fet un salt els darrers anys inimaginable fa temps. Ha passat per un procés de ruptura amb els que eren els seus iguals. Ha pilotat el procés, però ell mateix ha dit que està arribant al final de l'etapa, i en el seu moment haurà de fer el relleu. Personalment em genera respecte el trencament amb els seus iguals. Si algú hagués imaginat fa deu anys que el 2015 seríem aquí ningú s'ho hauria cregut.
Si l'experiment surt malament, què?
No passa res. Ens falta una mica de cultura ianqui, que valora molt el fracàs. Allà confien més en tu si has fracassat un cop perquè saps quins errors no has de cometre. Al 27-S no s'acaba el món. Això és un procés, i si no s'aconseguissin els objectius establerts, es continuarà. Perquè això ha vingut per quedar-s'hi. Però sincerament, no crec que això passi.

Per uns horaris racionals

Fill d'immigrants cordovesos, Fabián Mohedano va obtenir un màster de mediació i gestió de conflictes en el treball a la Universitat de Cadis, un màster MBA-Executive a la UB, a més de la llicenciatura en ciències del treball a la UB o una diplomatura en relacions laborals a la UPF. També va ser vicepresident del Consell de Ciutat de Barcelona i va participar en la gestació del Consell d'Associacions de Barcelona. El 2011 va entrar a formar part de la comissió executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya, on va començar a militar a Barcelona el 2009. El 2014 va abandonar el partit en no compartir la deriva sobre el dret a decidir que va prendre la direcció liderada pel primer secretari Pere Navarro, i va dedicar les seves forces al moviment Avancem, creat el 2012, i del qual és un dels impulsors. És un dels promotors de la Iniciativa per a la Reforma Horària–Ara és l'Hora, una entitat que pretén incidir en la reforma dels horaris de manera que s'assoleixi l'adaptació a “uns temps més humans i més cívics en el marc de les transformacions de la Catalunya que ve”. És a dir, la racionalització dels horaris per combinar millor feina, família i oci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El fiscal demana repetir el judici a l’alcalde Gas per l’1-O

barcelona
ÒSCAR ORDEIG
PSC

“Córrer és la meva manera de combatre l’estrès”

barcelona

Puigdemont, detingut a l’Alguer

BARCELONA

Reunió per territorialitzar el pla de govern a la demarcació

girona
Un gran aplec per mostrar la cultura del país

Un gran aplec per mostrar la cultura del país

Laschet, un relleu complicat

Berlín

L’enviat especial dels EUA a Haití dimiteix pel tracte als immigrants haitians

Washington

“Per primer cop ningú sap qui guanyarà a Alemanya”

BARCELONA
POLÍTICA

Concentració en suport dels CDR del 23-S