Escepticisme post-traumàtic

Analistes i periodistes estan identificant un nou patró d'activitat terrorista que poc s'assembla a la tendència habitual pròpia d'organitzacions com el PKK –que just acaba d'anunciar un alto el foc–, que tenen com a objectiu les forces armades. La massacre d'Ankara, l'atemptat a Diyarbakir, l'atac suïcida a Istanbul i la matança de Suruç han estat objecte de controvèrsia i representen, en l'escenari turc, un nou tipus de terrorisme, una violència els motius de la qual són difusos: ni constaten obertament els seus interessos ni s'anuncien responsables. Si bé assoleixen la intenció bàsica de tot atemptat: causar pànic i confusió, i –en un context tan socialment espinós com el turc– dividir i desestabilitzar el poble. Són les explosions una ampliació del conflicte que kurds i islamistes mantenen més enllà de les fronteres del país, reubicat en escenaris urbans?

La tipologia d'explosiu, la metodologia emprada i les mostres d'ADN dels cossos –que podrien identificar Yunus Emre Alagöz, germà del responsable de la massacre a Suruç, com un dels executors– indiquen la marca d'Estat Islàmic (EI), fet que incrementa les denúncies contra la ceguera de les autoritats. La gent acusa el govern turc de lax –a l'hora de prendre mesures de seguretat– i permissiu –perquè tolera la circulació de gihadistes dins del país–. Els pares del presumpte autor de l'atemptat a Diyarbakir, per exemple, van alertar repetidament la policia que el seu fill planejava unir-se a les files d'EI a la província meridional d'Adiyaman, principal centre de reclutament gihadista. El van localitzar i acusar d'insubmís –per no haver-se presentat al servei militar obligatori– i, tot i que estava assenyalat com a terrorista en potència i, per tant, estava subjecte a detenció, no el van arrestar. Dos dies després, va perpetrar l'atac. Segons el diari Millyet, a més, a l'agost la policia havia advertit totes les unitats sobre la possibilitat d'atemptats en “quatre ciutats turques”, segons informacions provinents d'una reunió d'alts càrrecs islamistes a la ciutat siriana de Raqqa. Mentrestant, als carrers de la capital es viu un clima de solemnitat i ràbia. Estudiants i treballadors, convocats per diversos sindicats, han cessat tota activitat a les deu del matí en memòria dels desapareguts, i a Istanbul s'han viscut escenes similars com ara una seguda massiva a l'edifici dels jutjats. I, si bé els partits polítics han suspès els actes de campanya pels comicis de l'1 de novembre, alguns funerals de les víctimes s'han convertit en mítings antigovernamentals. Escepticisme fonamentat, a més, en la incapacitat del primer ministre, Ahmet Davutoglu, de reunir-se amb tots els líders dels principals partits, greu senyal d'incomunicació. El parador desconegut de desenes de presumptes reclutes de Dokumacilar, grup terrorista vinculat a EI, alimenta encara més un enrarit ambient d'expectació i desconcert.