Els ‘outsiders' destrossen el poder establert
Donald Trump s'imposa a Nou Hampshire sense problemes i deixa els republicans dividits i sense resposta
El senador Sanders
venç amb comoditat Clinton i augura una dura batalla per a la nominació demòcrata
Aquesta vegada les enquestes sí que la van encertar. El magnat Donald Trump i el senador Bernie Sanders van ser els grans triomfadors de les primàries a Nou Hampshire, deixant en evidència que els nord-americans, com a mínim ara per ara, estan cansats de la política de sempre i volen provar amb cares noves.
En cap moment hi va haver opció per a la sorpresa, i amb només el 3% dels recintes escrutats Trump i Sanders eren coronats com a vencedors. Les diferències amb els seus perseguidors van ser abismals: el magnat novaiorquès va doblar en vots el seu perseguidor més proper, mentre que el senador per Vermont va superar l'exsecretària d'Estat Hillary Clinton per més de 20 punts, la diferència més àmplia en la història de les primàries demòcrates a Nou Hampshire.
Totes dues victòries són un avís claríssim a l'establishment dels partits. Trump i Sanders, als antípodes en les maneres de fer i de pensar, beuen d'un electorat descontent amb el poder establert que permet l'ascensió de candidats diferents de les elits de sempre.
L'advertència més potent és per al Partit Republicà, immers en el desconcert i que no té resposta davant el fenomen Trump. El triomf de dimarts del magnat és doble: no només arregla l'ensopegada que va patir en els caucus d'Iowa (hi va obtenir un inesperat segon lloc) i es torna a situar com a gran favorit en la cursa republicana, sinó que divideix encara més tots els rivals.
La recepta de Trump va encaixar perfectament en l'electorat de Nou Hampshire, una població de majoria blanca i gens lligada als partits polítics ni als noms ni als càrrecs. L'excèntric magnat, en ple èxtasi dels seus seguidors, va recordar tot el que l'ha fet triomfar: el mur a la frontera de Mèxic (fins i tot hi va posar preu: 8.000 milions de dòlars, que pagarà el govern mexicà), la defensa a ultrança de la segona esmena i la tinença d'armes, “destrossar” Estat Islàmic… Els mateixos ingredients que, ara per ara, el converteixen en el principal favorit en la cursa republicana i que li han de proporcionar magnífics resultats en les pròximes primàries.
Ascens de Kasich
Sense sorpresa en la primera posició, va destacar el sòlid segon lloc del governador d'Ohio, John Kasich. Imatge del conservadorisme reposat, Kasich va treure rendiment del treball sobre el terreny i va donar aire a una campanya que, sense aquest segon lloc, estava destinada a desaparèixer.
Però fins i tot el bon rendiment de Kasich amaga una lliçó per a l'aparell del Partit Republicà: la divisió no fa la força, i encara
menys contra l'huracà Trump. Hi ha massa candidats que s'assemblen (el mateix Kasich, Jeb Bush, Marco Rubio, Chris Christie), una varietat que ajuda a fer que el magnat destaqui cada vegada més.
La gran decepció de la nit va ser el republicà Marco Rubio. El seu cinquè lloc és un cop duríssim per al senador per Florida. El mal debat de dissabte passat el va condemnar, i la derrota hauria de ser alliçonadora: s'ha de convertir en un candidat “humà” en lloc d'un “robot” que repeteix els discursos.
Chris Christie, el governador de Nova Jersey i principal culpable de l'enfonsament de Rubio, va ser l'altre gran perjudicat de les primàries. Les urnes no li van respondre i va acabar en una decebedora sisena posició, a molta distància de la resta de rivals. El seu discurs final, en què va anunciar que necessitava aturar-se un moment i “agafar aire”, va ser el comiat de la cursa electoral.
En el bàndol demòcrata no hi va haver partit. L'últim esforç de la maquinària de Hillary Clinton per retallar distàncies amb el senador Sanders va ser infructuós, ja que les diferències fins i tot es van eixamplar.
Les claus de la victòria de Sanders són clares: a banda del bon moment de la seva campanya, el veterà senador va tenir èxit entre la gran massa de votants independents de Nou Hampshire (més del 40% de la població) amb una imatge d'honestedat i rebuig de la política tradicional. És a dir, totes les característiques que no ven la seva rival Clinton.
Però l'exsecretària d'Estat nord-americana no va tenir cap problema a sortir a reconèixer la derrota minuts després de tancar les urnes. En realitat, la cursa de Clinton comença ara, amb una sèrie d'estats que li són favorables i que haurien de ser l'oli per tornar a greixar el motor de la victòria. Les pròximes aturades, Nevada i Carolina del Sud, són territoris amb gran presència de minories (llatins i afroamericans respectivament), i el seu discurs i el seu pragmatisme tenen molts adeptes en aquests sectors.