Política

El niu dels gihadistes

Brussel·les s'ha convertit en l'epicentre del terrorisme dels radicals islàmics

El barri ha servit de base d'operacions i d'amagatall per als extremistes que planegen atemptar contra Europa des de fa anys

Els habitants de la zona, el 80 per cent magrebins, viuen en una marginació total, d'esquena a la resta de la capital belga

El barride Molenbeek
té uns 97.000 habitants, aglutinats en poc més de
sis quilòmetres quadrats

“El que temíem ha acabat passant.” El mateix primer ministre belga, Charles Michel, ho admetia ahir, visiblement superat. Les autoritats belgues feia mesos que esperaven un atemptat terrorista de grans dimensions. Sabien que Brussel·les, la capital belga, seu de les institucions europees, era una bomba de rellotgeria. I finalment, ha explotat. Bèlgica havia aturat completament la ciutat durant dies després dels atacs del 13 de novembre de París, perquè tenia informacions realistes d'una “amenaça imminent”. L'alarma va obligar a aturar metros i busos, i a tancar escoles, però tot va quedar en un ensurt. Llavors, la prevenció de les forces de seguretat i el desplegament de l'exèrcit al carrer van aconseguir evitar una massacre. Però ahir, quatre mesos després, terroristes armats amb fusells i cinturons d'explosius van atemptar al cor de la capital europea i al seu aeroport. Van fer-ho quatre dies després de la detenció de Salah Abdeslam, el terrorista fugit de París. Però l'abast dels atacs, i la seva preparació, fa difícil d'imaginar que fos una revenja directa: els terroristes difícilment podrien haver aconseguit l'arsenal utilitzat en només un cap de setmana. L'atemptat de Brussel·les s'estava gestant des de feia temps. Com admetia Michel, se l'esperaven. Però la detenció d'Abdeslam potser va precipitar la reacció de la cèl·lula terrorista de Brussel·les, que per primera vegada va convertir el que fins ara havia estat el seu centre d'operacions en un objectiu.

Salah Abdeslam havia passat quatre mesos amagat al seu barri de Brussel·les, Molenbeek, escapant de tota la policia europea i burlant els serveis d'intel·ligència de les principals potències del món. Va ser arrestat divendres a casa de la mare d'un amic a només vint minuts del cor del districte europeu de Brussel·les, on els líders de la Unió Europea es reuneixen regularment per decidir sobre el futur d'Europa, i on ahir precisament va explotar una de les bombes.

La zona ha servit de base d'operacions i d'amagatall per als gihadistes que planegen atemptar contra Europa des de fa anys. Abdeslam, tancat ara en una presó d'alta seguretat, hi vivia amb el seu germà, Ibrahim, que es va immolar el novembre al Comptoir Voltaire parisenc. És en aquest districte brussel·lès on els Abdeslam van conèixer el cervell dels atemptats de París: Abdelhamid Abaaoud, un dels gihadistes belgues més coneguts i que va morir durant l'operació policial a Saint Denis posterior als atemptats de París.

De fet, totes les investigacions pels darrers atemptats gihadistes a Europa acaben a Molenbeek, convertit en un centre d'operacions del terror a només vuit parades de metro de la Comissió Europea.

A Molenbeek havia viscut, almenys temporalment, Mayoub al-Khazzani, que va atemptar contra un tren TGV de París a Amsterdam aquest agost. Deu persones, també en aquest barri, van ser detingudes al gener arran dels atemptats contra el setmanari Charlie Hebdo. D'allà havien sortit, també, les armes que s'hi van utilitzar. I va ser en un edifici de Molenbeek on el francès Mehdi Nemmouche va planificar l'atemptat contra el Museu Jueu de Brussel·les, en què van morir quatre persones. No és una qüestió recent: el 2004 ja hi va viure Hassan elHaski, autor intel·lectual dels atemptats de l'11-M a Madrid.

Els veïns de Molenbeek lamenten l'estigmatització a què se'ls sotmet. Fa anys que viuen en una marginació total, d'esquena a la resta de Brussel·les, i ara amb l'etiqueta de ser un niu de gihadistes. El barri té uns 97.000 habitants, aglutinats en poc més de sis quilòmetres quadrats, en alguns casos amb un 80% de persones d'origen magribí. Això afavoreix l'anonimat que busquen les cèl·lules terroristes. En els últims mesos, s'hi han concentrat la majoria dels escorcolls antiterroristes a Bèlgica.

L'impacte de la crisi

La crisi ha impactat fort al districte, amb un 30% d'aturats que arriba fins al 40% entre els joves, fet que deixa moltes famílies sense perspectives. La marginació, la delinqüència i el consum i tràfic de drogues han fet la resta, i han convertit el barri en caldo de cultiu per als terroristes: molts joves de tercera i fins i tot de quarta generació no se senten part de la societat europea i són seduïts pel discurs d'Estat Islàmic. Bèlgica és, de fet, el país de la UE des d'on més persones han viatjat a Síria per unir-se a l'organització armada: cada mes, almenys cinc joves belgues marxen per fer el gihad, segons el govern.

Des de l'inici de la guerra, ja n'han viatjat a Síria gairebé mig miler. El barri de Molenbeek, focus de la pressió policial i mediàtica cada vegada que els terroristes atempten a Europa, intenta combatre l'estigma. Les generacions més grans veuen amb incredulitat com els seus joves se n'allunyen i es radicalitzen, atrets pel discurs i els vídeos a les xarxes socials d'Estat Islàmic, que els ofereix una falsa pàtria per substituir Bèlgica, que ells no senten pròpia. I a la qual ara ataquen directament.

4
mesos
ha estat amagat Salah Abdeslam al seu barri de Molenbeek, a Brussel·les.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia