Política

tribunals

memòria històrica

Reclama justícia per la mort del seu germà antifranquista

Antonio Martos declara a Sabadell en la causa oberta per la justícia argentina pels crims del franquisme i demana que es reconegui “el mal que s'ha fet”

Els fets es van produir l'any 1973

Cipriano Martos va morir l'any 1973 després d'haver estat interrogat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus. Han hagut de passar més de quaranta anys i recórrer a la justícia argentina perquè s'investigui la seva mort i perquè el seu germà, el veí de Sabadell Antonio Martos, declari davant la justícia. Ho va fer ahir al matí als jutjats de la capital vallesana. “El que vull és que es reconegui el mal que s'ha fet”, va dir a diversos mitjans l'home, acompanyat de la seva dona i de la foto del seu germà, abans d'entrar durant una hora al jutjat d'instrucció número 4, des d'on s'enviarà la declaració a la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la causa pels crims comesos durant el franquisme. Segons l'agència Efe, Martos va relatar davant la justícia el moment en què la seva mare li havia dit que el seu germà, obrer de la construcció, sindicalista i membre de moviments antifranquistes, havia mort el 17 de setembre del 1973.

El veí de Sabadell va lamentar davant els jutjats, i acompanyat de diversos activistes de la memòria històrica i excompanys de partit del germà, que s'hagi vist obligat a recórrer a “algú de fora del país” –fent referència a la justícia argentina– perquè finalment “s'obrin les portes que fins avui han estat tancades amb pany i forrellat”. Felipe Moreno, portaveu de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, va destacar la declaració de Martos perquè es tracta del primer cop que es produeix a Catalunya per una víctima mortal del franquisme, ja que fins ara s'havien fet per tortures.

Demandes

Des de l'entitat es demana a la justícia argentina que s'aclareixin els fets i es condemni els responsables. A més, es reclama que s'anul·li la llei d'amnistia i la modificació de la llei de la memòria històrica.

Cipriano Martos tenia 30 anys quan la Guàrdia Civil el va detenir el 25 d'agost per haver repartit propaganda davant una fàbrica. Militava en el Frente Revolucionario Antifascista y Patriota. El van interrogar a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus dos dies, fins que va ingressar a l'hospital amb greus problemes a l'aparell digestiu per la ingestió d'un líquid corrosiu. Va morir al cap de 21 dies sense la presència de la seva família ni de cap advocat. Li van fer l'autòpsia i el van enterrar en una fossa comuna al cementiri de Reus.

LA DATA

17.09.73
va morir torturat
el militant antifranquista Cipriano Martos a mans de la Guàrdia Civil a Reus.

LA FRASE

Ens hem vist obligats a recórrer a algú de fora del país perquè s'obrin les portes
Antonio Martos
Germà de Cipriano Martos, mort l'any 1973


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La Fiscalia General de l’Estat demana la recusació de Macías en la causa de la llei d’amnistia

barcelona
unió europea

El Parlament Europeu reconeix Edmundo González com a president “legítim” de Veneçuela

barcelona
política

L’exalcalde de Vilassar de Dalt, candidat a dirigir ERC amb Camps, Jordà i Sans

barcelona
pròxim orient

Israel diu haver frustrat un complot iranià per matar Netanyahu

barcelona
judicial

Llarena veu un possible delicte dels Mossos en la no detenció de Puigdemont

barcelona
política

Junts fa pressió perquè Illa inclogui Puigdemont en la ronda de trobades amb expresidents

barcelona

El ple de Vilablareix puja 30 euros la taxa d’escombraries

VILABLAREIX
Pròxim Orient

Segona onada d’explosions al Líban

Beirut
Josep Maria Vallès
Alcalde de Sant Cugat del Vallès (Junts per Catalunya)

“L’obsessió és revertir el dèficit de 22 milions el 2024”

Sant Cugat