Política

El jutge de l’1-O afirma que policies van causar “patiment físic i psíquic”

Diu que “no hi ha indicis d’una ordre d’actuar amb violència” però sí 300 comunicats mèdics

Denega l’arxivament del cas per un delicte contra la integritat moral

Carregues d’agents de la policia espanyola contra votants del referèndum d’autodeterminació en centres de Barcelona seran jutjades, almenys, pel delicte contra la integritat moral, castigat entre sis mesos i dos anys de presó. Així ho determina el titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, el qual denega la petició del fiscal d’arxivar la investigació contra els 50 policies imputats i només mantenir cinc procediments de delictes lleus, un de lesions, i el cas de Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma, i que alhora és acusat d’atemptat a l’autoritat.

El magistrat Francesc Miralles hi aclareix que no s’investiga la legitimitat de la policia, que actuava per ordre del TSJC per aturar l’1-O, sinó “la manera de fer-ho”, de la qual sosté que “en diverses ocasions no s’ajusta de cap manera al previst en la legislació vigent, ni en els protocols del cos de la Policía Nacional ni en estàndards internacionals”. En la resolució, del 5 de març passat i avançada per eldiario.es, el magistrat sosté que “ara com ara no hi ha indicis d’una ordre concreta d’actuar amb especial violència l’1-O”, tot i que hi afegeix que la instrucció no està acabada per descartar-ho. Pel que fa a l’actuació d’alguns agents, indica que sí que s’integrarien en el delicte contra la integritat moral, ja que es compleixen el requisits, com ara haver fet actes vexatoris, dels quals precisa: “Són múltiples les imatges de persones arrossegades pel terra, pels cabells i la mandíbula, tirades escales avall, trepitjades pels agents, ignorades quan presenten lesions de consideració, a banda dels insults que diuen haver rebut alguns ciutadans.” Hi afegeix que també es compleix el “patiment físic i psíquic”, ja que hi ha “més de 300 comunicats mèdics”, i que hi hagi un tracte degradant, perquè en l’1-O “hi ha múltiples ocasions en què els ciutadans són tractats amb absoluta falta de consideració no només a la seva integritat física sinó a la seva pròpia dignitat”.

El jutge tampoc se sent vinculat per la sentència del Tribunal Suprem, que condemna els independentistes catalans, com li exigeix el fiscal. Ara ha de decidir si envia tota la causa a judici o la separa per peces, que corresponen a centres de votació, i si la mutilació d’Español és un lesió imprudent o amb dol.

L’exconseller Puig, el 23 de juny

La justícia belga ha citat l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, a una nova vista per analitzar la seva extradició a l’Estat espanyol el pròxim 23 de juny. L’última audiència del 30 de març va ser suspesa indefinidament per la crisi de la Covid-19, segons informa l’ACN.

La defensa de Puig assegura que encara tenen pendent presentar al·legacions al cas i descarten que el jutge es pronunciï aquell dia. En l’última audiència de principis de març l’equip jurídic de Puig va argumentar que l’exconseller patiria una “vulneració de drets fonamentals” si fos extradit a Espanya i que el delicte de malversació pel qual el reclamen no és equivalent en la legislació belga.

Per a la nova vista, la defensa de l’exconseller considera que queden “aspectes tècnics” de l’euroordre per tractar. En aquest sentit, la defensa de Puig també considera demanar al tribunal belga que faci una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però sense concretar sobre quins aspectes de l’euroordre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia