Política

La fiscal sosté que els síndics electorals van voler esquivar la notificació del TC per prendre acords sobre l’1-O

La defensa al·lega que la querella de la fiscalia va ser “instrumental” per intentar impedir el referèndum

La fiscal que acusa de desobediència i usurpació de funcions als síndics electorals de l’1-O ha assegurat aquest dijous a la tarda que tots cinc van intentar esquivar la notificació de la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia la llei del referèndum.

D’aquesta manera, segons ella, van seguir aprovant resolucions almenys fins al 14 de setembre del 2017, cosa que els acusats han negat. El ministeri públic considera que és impossible que no sabessin que el TC havia suspès la llei i per tant la Sindicatura Electoral des del 8 de setembre, i, per tant, van cometre desobediència en seguir als seus càrrecs.

En el seu informe final, la fiscalia ha destacat les dificultats per localitzar alguns dels acusats i notificar-los la resolució del TC. Però, a més, ha remarcat que tothom a Catalunya sabia que la llei estava suspesa, i més encara persones formades com els síndics, juristes, politòlegs i catedràtics. Per a la fiscal, hi ha diversos acords de la Sindicatura signats fins al dia 14. A més, la prova que coneixien la suspensió és que algun d’ells va presentar al·legacions abans de rebre formalment la notificació, quan van saber que el TC posaria multes coercitives si no abandonaven el càrrec.

Per a la fiscal, no és creïble que tots els acords els prenguessin en una reunió el 7 de setembre al mateix Parlament. El ministeri públic ha destacat que és molt estrany que el mateix dia s’aprovés el calendari per acreditar organitzacions interessades en el referèndum, la pròrroga d’aquests terminis i l’acreditació d’alguna d’aquestes organitzacions. Per això, segons ella, les resolucions es van aprovar en dies diferents. De fet, aquella reunió al Parlament es va produir abans que els seus noms sortissin publicats al DOGC el 8 de setembre.

Per últim, ha dit que el delicte d’usurpació de funcions l’haurien comès en assumir funcions pròpies d’una junta electoral, cosa que no està permesa en cap llei catalana ni espanyola.

Per la seva banda, l’advocat de la defensa, Ramon Setó, ha dit que la querella de la fiscalia era “instrumental”, per tal d’impedir el referèndum. A més, considera que en aquell moment ja estava oberta la via administrativa per part del TC i no s’havia d’obrir la via penal, que ha de ser l’última opció.

L’advocat també ha recriminat a la fiscalia que no hagi descrit en les seves conclusions com es va cometre el delicte d’usurpació de funcions, quines funcions van usurpar ni a quin òrgan ho van fer, perquè la Sindicatura Electoral ja estava suspesa de funcions.

En el seu dret a l’últim torn de paraula, només Marta Alsina l’ha utilitzat per criticar la fiscalia en citar documentació no aportada a la causa i per demanar a la magistrada que els notifiqui la sentència en català al mateix temps que en castellà. El judici ha quedat vist per sentència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.