Política

JORDI SERVITJE

ALCALDE DE VECIANA (CIU)

“El parc eòlic ens dóna tranquil·litat econòmica”

Jordi Servitje és l'alcalde de Veciana des del 2009, quan va substituir el seu pare, que havia ocupat el càrrec trenta anys. S'havia presentat sota el paraigua del PSC, però ara és a CiU, arran del procés català.

Es porta a la sang, en el seu cas, això de la política municipal?
Totalment. La meva família és a Veciana des del 1754 i bastants familiars han estat a la gestió del poble. Els meus avi, besavi i rebesavi ja hi havien sigut. I el meu pare va ser alcalde des del 1979 fins al 2009. En un poble de 170 i pocs habitants, en un Ajuntament coincideixen pares i fills, germans, cosins...
En les últimes eleccions no va ser el més votat però va ser alcalde. Per què?
Aquí tenim eleccions amb llistes obertes i no vaig ser el més votat però, en la constitució de l'Ajuntament, se'm va escollir a mi per una qüestió de disponibilitat.
Ser alcalde d'un municipi de 170 i pocs habitants deu ser molt diferent...
Sí, d'un municipi amb pocs habitants però de 39 quilòmetres quadrats i amb una població distribuïda en cinc nuclis, amb set, vuit, nou o deu cases. I, a més, un munt de masies disperses. La gestió d'un com municipi com Veciana és complicada en el sentit que tens mancances a tot arreu, tot val diners, i costa tenir-ho tot bé. Si fos tot junt, arreglant els carrers un cop, els tindries per molts anys, però aquí cada mandat fas els carrers d'un nucli, l'enllumenat d'un altre... L'objectiu és que cada nucli tingui el més bàsic. Després de tants anys d'ajuntaments democràtics, els municipis de l'Alta Anoia no tenen res a veure amb els dels anys cinquanta, que estaven deixats. Però la gestió és complicada perquè costa molt que es visualitzi el que es fa des de l'Ajuntament. Pots gastar molt en una punta però per a l'altra punta és com si ho invertissis al poble del costat. En estar tant disseminats costa tenir una visió de poble. Per això hem intentat que cada vegada hi hagi més activitats culturals i socials que uneixin la gent. Una cosa tan simple com les caramelles, que ara fa vint anys que les van recuperar, fan poble.
Li ha tocat governar en època de vaques magres...
No és el millor moment. Tant de bo hagués estat a l'Ajuntament als anys vuitanta o noranta, quan hi havia diners i,si pencaves, trobaves diners a la Generalitat i la Diputació. Costa de tirar endavant. Per sort, al municipi tenim el parc eòlic, que ens dóna uns ingressos extres. Ens dona tranquil·litat econòmica, pots pagar una obra sense patir sempre. El mandat passat vam arranjar infraestructures per valor d'1,6 milions, que, per un poble de 176 habitants, són molts diners. Es va fer la casa consistorial nova, es va arreglar la vella, l'entorn de l'església…
Com s'ho han fet?
Sobretot ens ha ajudat el finançament de la Diputació i alguna cosa de la Generalitat. L'Ajuntament hi hem anat posant alguna cosa però no gaire. Haig de dir que em sento mes gestor que no pas alcalde, si la situació econòmica permet fer una inversió la fem, si no, no embarrancaré l'Ajuntament per inaugurar una cosa i posar-me la medalla. En molts llocs ho han fet i ara estan en fallida.
Encara faran més inversions aquest mandat?
Les obres que s'han de fer no són tan grans com en l'anterior mandat. Per exemple, cal arranjar un dels quatre cementiris que té el municipi, l'aparcament d'un dels nuclis, arreglar una plaça… Són importants, però no són macroobres com fins ara. Ens estem movent per tirar endavant aquesta legislatura. Tenim clares les prioritats. De tota manera haig de dir que del que m'havia plantejat fer el 2007, n'he fet ja molta part. Queden alguns projectes però estic molt content de la feina feta.
Van obrir el centre d'interpretació del patrimoni religiós anoienc a l'octubre. Com funciona?
L'Art Ecclesia és al nucli de Segur, a 780 metres altitud, amb una vista preciosa. A nivell turístic tiba molt. Ara, amb un conveni amb el Consell Comarcal de l'Anoia, hi ha una empresa que hi fa visites guiades. El tercer diumenge de cada mes d'11 a 13 és obert i a les 12 és fa una visita guiada. Hem de tenir en compte que és nou, i que el clima a l'hivern és bastant fred. Dels municipis de l'Alta Anoia la gent se'n recorda molt quan ve la primavera, l'hivern no ajuda que vingui gent. Però tenint en compte això, déu n'hi do, la gent que hi ha passa. Agrada perquè es pot pujar al campanar, on hi ha un mirador, i hi ha un mostrari del patrimoni religiós de l'Anoia.
Com va néixer el projecte?
A la plaça major de Segur hi havia una església que feia quaranta anys que estava tancada perquè ja hi ha el santuari de la Mare de Déu Puig del Ram, que és la patrona. L'església estava tancada i si haguéssim tardat gaire a actuar-hi se n'anava a terra. Hauria suposat un perill. Després de molt temps de parlar amb el Bisbat de Vic, vam arribar acord. Van cedir l'edifici i van posar part de diners per restaurar-la. Vam salvar l'edifici i com que no tenia usos religiosos vam fer la museïtzació. Quin lloc millor que una església per fer centre d'interpretació del patrimoni religiós?
Com està el turisme ara a Veciana i a l'Alta Anoia?
Veciana és un municipi molt ric en patrimoni. Té atractiu a nivell turístic, i el municipi no és el mateix que fa deu anys. Calia fer un estil Barcelona, posa't guapa, doncs Veciana Posa't Guapa. Ens hem de potenciar turísticament. Hi ha algunes cases de turisme rural, hi va haver un boom i ara ha baixat. L'Alta Anoia no som el Berguedà, però tenim una realitat captivadora, i on ens hem d'estar comparant sempre. El turisme ben gestionat és font de riquesa i com a municipi hi hem d'apostar.
A Calaf es promou la comarca de l'Alta Segarra. Veciana s'hi podria incorporar?
És complicat. A l'Alta Anoia, a part de Calaf, la majoria som pobles de 150 o 250 habitants, que tenim en comú el clima, el paisatge, l'agricultura. Compartim una mateixa realitat. . L'Anoia actual és una comarca amb tres parts molt diferents, l'Alta Anoia, Igualada i la Conca d'Òdena, i l'Anoia Sud, que mira més al Penedès.Sempre dic que quan se'ns plantegin les coses amb consistència decidirem. Igual que amb les vegueries. No és el moment de parlar-ne: la Generalitat no pot pagar els diners que ens deu als Ajuntaments, com hem de parlar de vegueries? És un remenament impressionant, tant d'estructura com a nivell econòmic Però de tant en tant se'n parla i després, res. En cap moment ningú ens ha dit si haurem d'anar a Igualada, o a Vilafranca o a Manresa o Vic. Quan tinguem una proposta coherent triarem, hem de mirar què ens és més beneficiós. En tot cas, crec que ens sentim oblidats per les diferències que hi ha a l'Anoia i al fet que Igualada ha fallat perquè no ha fet de capital. Ara tindrem l'exemple del Moianès per veure si és viable una comarca amb aquest nombre d'habitants, si presta bons serveis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.