‘En Rambo d'en Bas'
L'assassí múltiple era un home solitari, aficionat a la cacera i un personatge singular a la Garrotxa que sempre anava vestit amb indumentària i barret a l'estil dels ‘cowboys' de les pel·lícules
L'home que ahir va matar amb precisió i a sang freda quatre persones era un personatge amb una estampa singular a la Garrotxa. A la Vall d'en Bas encara l'anomenen en Pere de la Quineta, per la casa on fa 57 anys va néixer, tot i que ara el mas és can Cassoles. Pere Puig Puntí vivia actualment en una casa al centre del poble amb el seu pare. Solter i solitari, home de poques paraules, no participava mai en actes socials. Portava sempre un barret a l'estil cowboy al damunt dels seus cabells rojos (que ara ja han esdevingut blancs) i una caçadora de pell amb les pelleringues a l'estil Bufalo Bill.
La seva afició més coneguda era la cacera. Tenia llicència d'armes de caça major i disposava de dues armes ben reglamentades: el rifle 30.6 que ahir va utilitzar per fer de justicier i una altra escopeta de cacera. Ell sortia a cacera normalment amb la colla de Sant Iscle de Colltort. Companys seus de cacera no es volen esplaiar amb detalls sobre la sagnant gesta de Pere Puig. “Ha fet una bestiesa i ja està”, va ser tota la resposta que se'ls va poder arrencar, abans que es continuessin a concentrar en la partida del canari.
A cavall d'un Suzuki blau, el que ahir va fer servir per anar amb una velocitat excepcional d'un escenari de crim a l'altre, Pere Puig passejava la seva estampa per hostals de la Garrotxa, en alguns dels quals l'acostumaven a anomenar Rambo o Pere Rambo per raons òbvies, la seva estètica. Era sobretot paleta d'ofici, abans de construccions Tubert havia treballat per un constructor de la Vall d'en Bas, i solitari de mena –fins i tot la celebració de la festa de Sant Antoni, patró dels constructors, la feia en solitari–. Acostumava a fer l'àpat en un popular restaurant de Santa Pau. Pernil ibèric i graellada de peix era el seu menú de cada any per la festa patronal. Però aquest any el van trobar a faltar a la seva cita amb ell mateix per la diada de Sant Antoni, que se celebra al juny. El mes que, segons va dir ell ahir a la policia, els patrons van començar a no pagar-lo. Les darreres setmanes no era estrany que, sense aixecar gaire la veu, comentés a companys de barra: “No anem pas bé. Això està molt fotut”. I d'altres comentaris que, ara es veu, eren premonitoris. “En faré un net d'aquesta gent del banc”, o bé: “Els pelaré a tots”. Dimarts va dir la sentència definitiva: “Demà seré famós”. I ahir va ser el protagonista de tots els informatius i de totes les notícies.
