Punt divers

Pel broc gros

Trenta-dos anys, vuit mesos i vint-i-un dies

Tura Soler / tsoler@presencia.cat

Escrit així sembla una condemna però ha estat tot el contrari. La pena és que s’acabi

a revista Presència ha sigut el suport dels meus articles i cròniques des del 15 d’agost del 1985, quan m’hi vaig estrenar amb un ampli reportatge sobre “rastres de bruixeria a la Garrotxa” que obria portada amb una impactant fotografia de Joan Castro de la Pedra del Diable tocada pels flaixos de la llum del capvespre a Santa Pau. Vaig continuar-hi escrivint amb un reportatge sobre la vida i l’oci nocturn que començava amb la dita “qui no carda a Olot no carda enlloc”; una història sobre els edificis dels fars de la Costa Brava; un reportatge sobre els focs que van arrasar l’Empordà l’estiu del 1986; el dossier Neorurals, bitllet d’anada de la ciutat al camp; la caiguda de l’Envelat del Follet, temple pagà dels noctàmbuls, sota la mà de l’especulació; la febre de l’or negre al Ripollès...

A la dècada dels noranta hi vaig publicar entrevistes al president de GEiEG Salvador Martí, al conseller Josep Gomis, al policia escriptor Josep Torrent, al capellà meteoròleg Manel Serinanell; al pastor Francesc Pastoret, Cisco del Querol; a l’advocat Carles Monguilod; al president de l’Audiència Fernando Lacaba; al polifacètic Joan Delord... A punt del canvi de segle hi vaig publicar el dossier 20-N. Ciutat d’Olot, la història documentada del segrest de Maria Àngels Feliu i la versió dels seus protagonistes. Més endavant, va ser 20 anys després del 20-N. I les planes de Presència em van servir per difondre amb detall i en exclusiva la confessió de Volker Ecker, el camioner alemany assassí en sèrie de prostitutes que actuava per tot Europa i que va caure gràcies a una investigació dels Mossos. Així matava el camioner era el títol, sota l’avantítol: “La confessió del monstre”. I des de l’estiu del 2008 que, de forma periòdica, assumeixo les ratlles de reflexió sobre temes socials que primerament s’anomenava El Quadern i que jo vaig canviar per una encapçalament un xic més de ganxo: Pel broc gros. Avui, 6 de maig del 2018, és el final dels meus escrits a Presència i el final de la revista. Hi he estat lligada 32 anys, 8 mesos i 21 dies. Escrit així sembla una condemna però ha estat tot el contrari. La pena és que s’acabi. És la fi però queda el consol que sempre es podrà consultar a l’arxiu digitalitzat de l’Ajuntament de Girona. Presència ha fet història i és Història.

L



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un mort i dos ferits en un xoc a Torroella de Fluvià

Una persona ha mort i dues més han resultat ferides aquest diumenge a la tarda en un xoc frontal entre dos turismes a la C-31 al terme municipal de Torroella de Fluvià. Segons ha informat el Servei Català...

Torroella de Fluvià
 

Agredeixen policies a Salt quan perseguien un conductor

Salt
 
SOCIETAT

Una dona mor atropellada en ple Eixample de Barcelona

 

Menys denúncies per violència de gènere

girona
 

Una nena es refà d’un afogament a la piscina d’una casa de colònies a Vilopriu

vilopriu
 
trànsit

Xoc mortal a l’N-II a Fornells de la Selva

 

El fiscal recorre la sentència d’Altsasu perquè entén que sí que és terrorisme

Madrid
 
Successos

Quan era al pantà la dona de Magentí?

Susqueda
 

Intent d’esquitxar Puigdemont pel cas d’Aigües de Girona

girona