Punt divers

Reformen el refugi de Cuberes per gaudir de la brama del cérvol en família

El refugi de muntanya Casa Miró de Cuberes ha redistribuït i millorat l'espai destinat a les habitacions per adaptar així la casa al públic familiar, que és el més freqüent. El refugi compta ara amb 40 places distribuïdes en 6 espais, amb habitacions per a 3, 5 i 6 persones. Casa Miró es prepara així per 'la brama' de la població de cérvols ibèrics de la Reserva Nacional de Caça de Boumor, dins la qual està situat refugi. Anna Sentinela, guarda del refugi, explica que aquest és un lloc privilegiat per escoltar la brama, degut al fet d'estar enclotat, ja que això fa que ressonin molt els crits del cérvols i els converteixi en un espectacle.

El refugi de Cuberes, l'única casa guardada dins la reserva, obre cada any per Setmana Santa amb els cervatons recent nascuts que passegen tranquil·lament acompanyats de les seves mares. És el moment de passejar pel bosc i recollir les banyes d'aquesta espècie que després de la muda han quedat escampades pel terra del bosc. És també l'època d'observar aquests animals a distància.Durant l'estiu el refugi és un lloc molt tranquil i la gent hi va més que res per fer senderisme, observar les espècies de rapinyaires que viuen a la zona i gaudir d'uns dies tranquils. Al refugi fan menjar casolà i disposen d'una bassa on es pot fer una remullada.La tardor però, és sens dubte 'l'època estrella' del refugi, asseguren el Gabi i l'Anna, el matrimoni que guarda el refugi. A la tardor es poden collir bolets a tocar del refugi, però també es poden observar els exemplars de mascles de cérvols ibèrics des de la finestra mateix de l'habitació.De mitjan setembre a començaments d'octubre té lloc l'anomenada 'brama del cérvol'. És en aquest moment quan els mascles, que romanen solitaris la resta de l'any, criden amb els seus xiscles a les femelles, per crear els harems que requereixen per a la reproducció. També durant aquest temps es produeixen lluites entre els mascles, que defensen les seves femelles. La raó per la qual s'atansen tant al refugi, explica l'Anna és que 'estan tant ficats en la seva feina que no veuen res més'.A més del cérvol ibèric, destaca també la presència en aquesta zona d'isards, cabirols, porc senglars, voltors, trencalossos, aufranys, guineus i galls fer. Encara que l'Anna aclareix que de gall fer se'n veu ben poc, ja que la població actualment és molt minsa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.