Musclos farcits de plàstics

Els estuaris, el punt on els rius es troben amb el mar, són uns importants transportadors de microplàstics, i això representa una seriosa amenaça per a les espècies. Moltes espècies aquàtiques que viuen a les desembocadures dels rius del Mediterrani i l’Atlàntic estan contaminades per aquests materials, ja que la desembocadura és el punt amb més concentració, i els mol·luscs en són els més afectats a causa de la seva capacitat de filtrar l’aigua.

N’alerta el projecte internacional i-plastic, en què participa l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), a partir de l’anàlisi de la presència de microplàstics i nanoplàstics als estuaris i a les costes adjacents. L’estudi alerta que els microplàstics, inferiors als 5 mil·límetres, queden retinguts als sediments que s’acumulen a les desembocadures. “La contaminació és omnipresent als estuaris i a les costes adjacents, tant a les zones mediterrànies, tropicals com temperades”, indica Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l’ICTA-UAB i coordinadora del projecte. Recorda que la quantitat de partícules acumulades al sediment ha augmentat en les darreres dècades al mateix ritme que la producció mundial de plàstics i que, des de l’any 2000, les partícules dipositades al fons del mar s’han triplicat.

L’estudi assenyala que les partícules de nanoplàstics, inferiors als 0,001 mil·límetres, són probablement més abundants que les de microplàstics, però més difícils de monitorar per limitacions tècniques. Són un risc per als organismes perquè poden travessar la membrana cel·lular, com s’ha detectat en els musclos.

La concentració de microplàstics és especialment alta a prop dels centres urbans i de les sortides de les plantes de tractament d’aigües residuals. Aquestes últimes són la principal font de contaminació per microfibres, el tipus de microresidu més comú als estuaris.

Segons les simulacions per ordinador, els estuaris són la principal via d’accés de la contaminació per microplàstics al mar i l’oceà. Fins al punt que una partícula de microplàstic de la desembocadura de l’Ebre pot arribar a Sicília al cap de sis mesos transportada pels corrents, les marees i les onades.

El resultat és que totes les espècies aquàtiques que viuen als estuaris i a prop estan contaminades en més o menys grau. Els més exposats són els que tenen més capacitat per filtrar aigua, com els musclos i les ostres. La investigació conclou que el 53% de les ostres i el 85% dels musclos havien ingerit microplàstics. També presenten microplàstics o microfibres el 75% del moll blanc, la mullera platejada i mullera brasilera, el 86% del lluç europeu i el 85% de la llagosta noruega. La contaminació afecta, així mateix, el creixement del corall.

Els investigadors insisteixen que la bioremediació –l’ús d’organismes vius per eliminar els contaminants de l’aigua– és una de les poques opcions viables per reduir la pol·lució dels entorns marins costaners. “Els experiments al laboratori van demostrar que diverses espècies d’animals filtradors van eliminar gairebé el 90% dels microplàstics presents”, conclouen.