Societat

obituari

Joan Subirà, primera firma del diari Avui

Les notícies passen, els periodistes també, inclús aquells que han estat bons periodistes, però l’esperit de les bones persones roman per sempre més, ja sigui en forma d’energia positiva o de paraules impreses que a tothora poden tornar a ser llegides per fer reviure el seu autor. Joan Subirà i Rocamora (Vic, 3 de febrer de 1930) ha mort a Barcelona després d’una llarga vida dedicada a les seves quatre passions; la bonhomia i el bon humor com a símbol d’identitat personal, Catalunya i la llibertat com a referent nacional i de ciutadania, el periodisme com a vocació professional i la fe cristiana, expressada en la seva condició de sacerdot, com a referent moral.

Ha mort un periodista que també era capellà, o un capellà que va exercir amb passió el periodisme. Enfundat dins de la casulla o amb el bolígraf a la mà en Subi –que és així com se’l va conèixer, estimar i admirar entre els companys de professió–, sempre discret i honest, va destacar per una militància irreductible en la veritat i la justícia. Mogut per aquest afany, el 22 d’abril de 1976, quan en Subi escrivia la que havia de ser la notícia que obriria la portada del primer exemplar del diari Avui, una crònica sobre una protesta laboral, va voler titular: “Barcelona, la policia ja reparteix llenya als vaguistes”. Finalment, però, aquella primera notícia de la primera portada de l’Avui, signada per un tal J. Subirà, va acabar apareixent amb un títol merament descriptiu: “Vint mil obrers del metall en vaga”.

En Subi va ser, doncs, un pioner del nou periodisme en català, o del periodisme renascut després de la mort del dictador, i a la vegada també, i en el paper de mossèn Subirà, va ser un pioner d’aquella nova manera de viure la fe cristiana que a mitjan segle passat va fer que molts capellans joves treballessin amb la idea que era l’Església la que havia de fer costat al poble, i no al revés. És així com a finals de 1965 Subirà va fundar la parròquia de la Sagrada Família, al barri de Cirera de Mataró. L’església va començar a funcionar en un barracot improvisat d’un barri que creixia també desordenadament a mesura que hi arribaven immigrants d’altres punts de l’Estat.

De segur que aquells feligresos van conèixer el bon humor d’en Subi, sempre sorneguer i a punt de fer riure amb un enginyós joc de paraules. Un bon exemple d’això és en “Guillem del món”, pseudònim que va fer servir per signar algun dels llibres que va escriure .

Ara que definitivament ja ha guillat i que la policia torna a repartir llenya, el periodisme el trobarà a faltar. Descansa en pau, Joan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estat Francès

Esclaten violentes protestes a Martinica per l’augment del cost de la vida

Barcelona
Successos

Justícia convoca una reunió d’urgència arran del suïcidi d’un pres a Lledoners

Barcelona

La Taula de Mobilitat i Ús Públic de la Garrotxa reivindica el bus Rumbus

LA GARROTXA
la crònica

Les delícies de la cuina d’aprofitament

L’AENTEG trasllada la seva seu i estrena identitat corporativa

GIRONA
SOCIETAT

Trànsit preveu que 460.000 cotxes sortiran de l’àrea de Barcelona en un pont de la Mercè marcat per la pluja

BARCELONA
ciència

La UB i el VHIR s’alien per crear pell humana bioimpresa

Barcelona

L’Ajuntament fomentarà la salut i la mobilitat sostenible a la Sea Otter

GIRONA

Reparen el passadís i el vestíbul d’entrada de l’Escola Montjuïc

GIRONA