La contraportada
Salut en paper groc
El Col·legi de Metges de Barcelona acull una exposició retrospectiva sobre la propaganda, en català, dels medicaments de fa un centenar d'anys
Neuronal, Ceregumil, Glafina, Artritina, Cerebrino Mandri, Phosphorrenal Robert... És el nom de molts medicaments que, no tots, han desaparegut de les nostres
farmàcies, però que durant bona part dels segles XIX i XX eren una part important de l'arsenal sanitari que hi havia a moltes llars.
Curar, el que es diu curar, els
fàrmacs que hi havia abans de l'aparició de les sulfamides i els
antibiòtics curaven poc. A tot estirar, alleugerien els símptomes.
Això, quan no perjudicaven.
Inútils o només simptomàtics, tant és. La demanda de fàrmacs era extraordinària perquè les condicions de vida a les ciutats eren dolentes. Aquesta demanda, unida a unes normes publicitàries d'aplicació més laxa que no les actuals, generaven una gran quantitat
de publicitat mèdica.
Una selecció d'aquests anuncis es pot examinar en una exposició que acull el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (passeig de la Bonanova, 47) fins al primer de novembre que ve, fruit de la col·laboració entre aquesta entitat, el Museu d'Història de la Medicina de Catalunya i la Fundació Concòrdia Farmacèutica. L'exposició obre de dilluns a divendres des de les 8 del matí fins a les 9 del vespre.
La mostra està dividida en sis seccions: medicines, publicitat i dona, clíniques i especialitats, laboratoris, instruments i llibreria mèdica. Els documents que s'exhibeixen estan molt ben seleccionats. A banda del seu valor intrínsec permeten comprovar l'evolució de la publicitat mèdica. Algunes de les peces tenen un valor estètic indiscutible. Altres donen molta més informació que centenars de pàgines sobre quines eren les preocupacions dels catalans.
Però hi ha més elements de reflexió que el president del Col·legi, Miquel Vilardell, va destacar durant la presentació. Primer, que
tota la publicitat exposada, i no
és poca, està redactada en català, un fet que contrasta amb l'actualitat. “Érem més rics”, va concloure el doctor Vilardell. Segon, que la publicitat demostrava que hi havia molta indústria farmacèutica autòctona. Ara encara en queda, però molta ha passat a mans estrangeres. Tercer, que hi havia un impuls emprenedor més actiu que ara.
El passat assenyala el camí.