Girona, a l’esguard de les dones
Un recorregut pel Barri Vell de la ciutat en clau femenina, resseguint l’empremta que han deixat figures històriques com ara Ermessenda, Pòrcia i Dolça
El patrimoni de Girona es pot resseguir en clau femenina. És el propòsit de la ruta Girona a l’esguard de les dones, un itinerari a partir de les històries de dones que van deixar empremta a la ciutat. Un itinerari de deu punts que comença a Sant Fèlix amb les dones de la Gerunda romana exemplificades en Porcia Marcus Filia Severa. La historiadora de l’art Olga Taravilla ha documentat totes les protagonistes de la ruta. El segon punt de l’itinerari trasllada els visitants a la Casa Pastors, on hi havia l’antic monestir de Sant Pere de les Puelles, per parlar de com la religió cristiana afecta la vida de les dones. La protagonista és l’abadessa del monestir. Es continua amb les artistes, comtesses, nobles i reines que la catedral de Girona guarda. Hi ha els sepulcres d’Ermessenda de Carcassona (s. XI), Elionor de Cabrera (s. XIV) i Alamanda d’Empúries (s. XIV). El recorregut segueix pel carrer de la Força, on s’explica el significat de ser dona i jueva en la Girona medieval a través dels relats de Rahel, Ester Caravida i Na Goig. La ruta descendeix pel carrer Ciutadans, on hi havia el llindar entre el burg de l’Areny i la Vilanova. Aquí es parla del significat de ser una dona pública i del poder de les senyores feudals. A la plaça de l’Oli i la plaça de Mercaders –al bell mig del que va ser el barri artesà i mercader de la Girona medieval–, es parla de les artesanes i les esclaves, amb dos noms propis: Miquela i Joana. Els visitants creuen el pont de les Peixateries Velles per passar al barri del Mercadal, una manera també de fer el pas de l’edat medieval a l’època moderna. El debat, aleshores, és sobre la natura de les dones i amb la cacera de bruixes s’explica la història de Margarida Devesa. Arribats al segle XVIII, davant l’església de Santa Susanna, es coneixen els dos models de dona sorgits del segle de les llums: la monja i la divorciada, amb Jerònima de Colomer i de Cruïlles i Crescència Vinyals. La ruta pel segle XIX continua per la plaça U d’Octubre per conèixer les condicions de les treballadores de la fàbrica Grober amb Josefa Dema i Mercè Oliveras. Antònia Adroher és la protagonista del segle XX, just a la Gran Via Jaume I, per parlar de la situació de les dones pel que fa a educació i el dret de vot.
Per Temps d’Art
La historiadora de l’art Olga Taravilla ha confeccionat aquesta ruta a partir d’un treball de recerca. Realitza visita guiades per a grups amb reserva prèvia al web culturalrizoma/kultour, La pròxima visita es realitzarà el 20 de juny, a les 19 h, coincidint amb la programació de Temps d’Art. També hi ha la possibilitat de realitzar visites guiades individuals. A més, s’ha creat l’aplicació Kultour per a mòbils.
