Ciència

GABRIEL SILBERMAN

DIRECTOR GENERAL DE BARCELONA INSTITUTE OF SCIENCE AND TECHNOLOGY

“No preveia una falta de recursos tan important”

“Els centres es van crear fa uns anys amb unes condicions òptimes per fer ciència capdavantera, però el temps passa, els equipaments envelleixen i apareixen novetats tecnològiques... Ara cal renovar-nos”

“Ja hem guanyat molta visibilitat, ara cal millorar la cooperació”

“Estem treballant en una pròxima ampliació de les instal·lacions”

Home de tecnologia
Gabriel Silberman (Santiago de Xile, 1953) arriba al BIST avalat per una llarga trajectòria vinculada a grans empreses del sector tecnològic, sovint buscant la intersecció entre la investigació pública i la privada. Doctor en informàtica, durant quinze anys va desenvolupar diverses funcions a IBM i va ser director executiu de Dell Research. Després de viure a Xile, Israel, el Canadà i els Estats Units, arriba a Catalunya procedent de Cerebri AI, una empresa d’intel·ligència artificial en què exercia de director científic.
Podrem dirigir la ciència cap a noves àrees en la mesura en què puguem atraure més talent

Ja fa un any que Gabriel Silberman va ser nomenat director general del BIST, l’entitat que aglutina els principals centres de recerca del país, i més de mig que està exercint sobre el terreny.

Com ha estat el seu aterratge?
Des del punt de vista dels centres, em vaig trobar el que esperava: una qualitat d’investigació altíssima. El que no m’imaginava és que l’escassetat de recursos fos tan greu. Els centres de la xarxa Cerca es van crear i es van dotar de recursos per a edificis i equipaments ja fa uns quants anys. Ho van fer molt bé i van crear una base excel·lent per crear investigació capdavantera. Però el temps passa, els instruments envelleixen i apareixen noves eines i tecnologies que no són barates. Per tant, ara hi ha una necessitat molt forta de renovar els equipaments i les eines dels centres, i és una necessitat molt greu que no tenia prevista.
Hi ha algun centre o cas especialment remarcable?
Tots estan en una situació similar. Es tracta, per exemple, d’equips de microscòpia electrònica que estem tractant de solucionar reunint fons de diferents centres i comprant màquines per compartir. Altres instal·lacions com les sales blanques també han evolucionat molt: han guanyat qualitat i han reduït els preus, un fet que permet fer moltes coses noves.
Després d’anys en l’empresa privada, què espera de la seva etapa al BIST?
Veient la qualitat dels centres i de la seva producció, considero aquest lloc la meva oportunitat de deixar un llegat. El que puc aportar és la meva experiència connectant la part de recerca amb la indústria. Crec que és una part crítica per tenir un impacte en la societat, que és una de les missions del BIST. Això implica transferir coneixement i tecnologia i atraure més joves cap a la ciència.
Com veu la capacitat de transferència actual del país?
La capacitat ha anat creixent molt en els darrers anys, especialment en el vessant tecnològic, que conec més. El sector bio també s’ha desenvolupat molt... Veig un entorn molt positiu i crec que creixerà molt.
On és el BIST actualment?
L’objectiu més senzill, que era agregar la visibilitat dels centres i tenir més visibilitat conjunta, ja està assolit. A escala estatal, som la segona entitat més important; a escala europea, estem al voltant de la 25a, incloent-hi els centres i totes les universitats, i a escala mundial ens situem en el número cent i escaig. El programa per fomentar la col·laboració entre els centres està arrencant amb un nivell i una originalitat molt alts, però encara tenim camp per córrer.
Això implica una ampliació?
En aquest moment no està plantejat agregar més centres, però sí que estem projectant ampliar les nostres instal·lacions. Una opció seria utilitzar l’edifici central del recinte de l’Escola Industrial, que compartiríem amb l’Isglobal i l’Idibaps. La idea és que aquest espai serveixi tant per atraure investigadors dels centres i crear noves línies de recerca com per crear funcions centralitzades relacionades amb la transferència de coneixement i tecnologia.
I la segona opció?
Seria crear un espai més gran en un altre lloc. A l’Escola Industrial tindríem uns 6.000 m², amb limitacions per atraure gent i construir determinats laboratoris. Per tant, ens plantegem tenir més funcions i espai en una seu pròpia en una altra banda, encara per definir.
Cap a on creu que s’ha de dirigir la investigació a Catalunya? Hi ha alguna branca per reforçar?
Ens podrem enfocar cap a nous temes en la mesura en què tinguem capacitat per atraure talent capdavanter, com ha passat fins ara. És per això que és important invertir en infraestructures, equips i entorns, perquè sense això no podràs atraure la gent.
Creu que la situació política ha afectat la recerca?
Indirectament. Jo vaig arribar al novembre. Llegia els diaris als Estats Units i m’esperava una ciutat en crisi, un país en crisi... Vaig arribar aquí, i res de l’altre món: vaig veure manifestacions familiars amb gent gran, nens petits, banderes, gent cantant, ballant... Jo he nascut a Xile i allà les manifestacions són una altra cosa. Sempre hi ha tancs amb canons d’aigua i saps que, com a mínim, acabaràs mullat. És cert que hi ha una situació inestable, però ningú pot dir que no es pugui suportar. Ara bé, indirectament, la inestabilitat ha fet que alguns programes, pressupostos i convocatòries s’hagin parat per la falta de govern, però aviat tornarà a rutllar tot.
Què demanaria als polítics?
Necessitem una base de fons racional i estable. Que tingui en consideració l’obsolescència dels equips i tingui un ritme estable. Que programi la renovació d’equips o l’ampliació de centres. El govern canadenc, per exemple, té fons competitius definits amb cicles de múltiples anys que funcionen molt bé.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Qui va difondre les imatges de la víctima de “La manada” és un veí de Barcelona

Interior reorganitzarà els Mossos per incrementar els agents uniformats a les zones fosques de Ciutat Vella

Una alarma sona sense parar des de fa set dies en un pis buit de Terrassa

terrassa

El Suprem decidirà en un ple el 5 de novembre qui paga finalment l’impost de les hipoteques

Madrid

Els fiscals progressistes se sumen a la petició de dimissió del magistrat que ha frenat la sentència de les hipoteques

Madrid
la videoteca

L’autoodi pel català explicat a la televisió francesa

Consulta mèdica per correu electrònic

girona

Valls viu un duel de gegants

Sants ensopega a casa

barcelona / tarragona