Mirador de Montmaneu
El turó de la plana
El Montmaneu no té una altitud gaire important i passaria desapercebut en qualsevol altre indret. Però aquest turó és l'únic a la plana del Segrià, i per tant des de dalt dels seus 495 metres es domina tot el paisatge de la plana de Lleida, des del punt baix del Segre, a prop de l'aiguabarreig amb l'Ebre, fins al perfil del Montsec i els llunyans cims que anuncien el Pallars.
Es troba al terme municipal de Seròs, al sud del Segrià. Si el dia és bo, la vista és magnífica. Cap al nord s'estenen tots els camps de conreu de la plana lleidatana, amb diferents tons de verd segons l'estació en què ens trobem i segons el curs dels canals de reg. El paisatge està esquitxat pels pobles fruiters i ramaders del Segrià. Es distingeixen clarament tots els del sud de la comarca (Seròs, la Granja d'Escarp, Aitona, Torres de Segre) fins a la ciutat de Lleida, així com els altiplans d'Alguaire (on s'està construint el futur aeroport de Lleida) i, a ponent, els de la Franja.
Cap al sud, s'estenen els turons suaus d'olivers i ametllers del secà del sud del Segrià, i els canyons i les valls ofegades pels embassaments de Riba-roja, Mequinensa i la vall del Matarranya. Cap a llevant, tenim una vista magnífica de la comarca de les Garrigues, una terra seca i soferta per on s'estenen, fins a l'infinit, els camps àrids i ocres d'on fa segles que s'extreu, gota a gota, el que alguns consideren el millor oli del país. Al fons d'aquest paisatge sobri, esclata el verd de la serralada del Montsant, que separa les Garrigues del Priorat.
El mirador no disposa de gaires comoditats, però tampoc li'n calen. És de fàcil accés, tot i que cal anar amb compte si es decideix tallar per un torrent entre roques, on cal mirar de no relliscar. A dalt, trobarem una petita esplanada dalt del turó, on oneja una senyera estelada. I, entre unes roques, un pessebre que va deixar el Nadal passat un grup excursionista.
La visita al mirador es pot completar amb un bon dinar en algun restaurant de la zona i la visita als pobles de l'entorn. Montmaneu és al terme municipal de Seròs. Aquesta vila té les restes d'una basílica paleocristiana digna de visitar, així com un monestir del segle XIII que és el primer de l'orde dels trinitaris a Catalunya. A la Granja d'Escarp trobarem unes interessants pintures rupestres. A prop del poble hi ha l'aiguabarreig: on s'uneixen els rius Cinca i Segre. Cal anar-hi per la carretera de la Granja d'Escarp. Mig quilòmetre abans d'arribar-hi, a l'esquerra hi ha una pista que travessa espais de reserva natural i segueix aigües amunt fins a l'aiguabarreig.
Per arribar-hi
Des de l'autovia A-2, agafem la sortida 446, en direcció a Seròs.
Circulem per la carretera LP-7041, passem Soses i Aitona, fins arribar a Seròs.
A Seròs, agafem la C-45 en direcció a Maials.
Al cap d'uns 9,5 quilòmetres d'haver sortit de Seròs, agafem a la dreta la sortida de la Societat Minera del Baix Segre.
Seguim pel camí de la Minera. Passarem rectes per una cruïlla. Al cap de 4,9 km d'haver agafat el camí de la Minera, el qual encercla pel sud el turó de Montmaneu, trobarem a la dreta una pista i un senyal de vedat de caça. La seguim.
La pista ascendeix suaument. Trobarem un mas. Podem deixar el cotxe a l'era i seguir a peu (50 minuts) o, si som mandrosos, continuar una estona més en cotxe.
De Montmaneu a Mequinensa
Si la pujada, d'uns 50 minuts, sembla poc, es pot fer des d'allà una excursió fins a Mequinensa, la qual, a més, ens permetrà gaudir d'una vista magnífica del Segre, el Cinca i l'Ebre. Simplement, hem de baixar fins a la pista principal a peus del Montmaneu, al sud del turó, on hi ha les antenes de protecció civil i televisió, i seguir des d'allà els senyals del GR -65-5. És una de les variants del camí de Sant Jaume des de Tarragona passant-hi pel parc natural del Montsant. I ens portarà, en unes 2 hores i mitja de camí, fins a Mequinensa.
