Arriben els pregraus

Un estudi recent de Cambridge English Language Assessment i de StudyPortals, portal especialitzat en educació superior internacional, ha destapat un nou fenomen, els cursos de pregrau, que està fent furor en algunes parts del món, tot i ser gairebé desconegut a Catalunya. Es tracta d’uns cursos de preparació per al grau universitari i, en menor mesura, per al màster, que proveeixen l’alumne de les eines que li calen per afrontar amb garanties els estudis. El nombre d’aquests cursos, que mouen gairebé 1.200 milions d’euros l’any, repartits en prop de 2.200 especialitats, es preveu que es doblarà d’aquí al 2025.

Tom Hogan, representant de Cambridge English a Catalunya, explica que l’increment de la mobilitat internacional en els ensenyaments universitaris ha disparat la demanda d’aquests cursos. Països anglosaxons com els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà i Austràlia són els que s’emporten la major part dels estudiants, la meitat dels quals procedeixen de països asiàtics com ara la Xina, que aporta el 22% dels alumnes.

“Els cursos –descriu Hogan– solen tenir una durada d’entre quatre mesos i un any i mig. La majoria, però, són d’un any.” L’estudi revela que, tot i el caràcter internacional d’aquests estudis, el 90% són presencials. En nombre absolut d’estudiants, actualment n’hi ha uns 5 milions i es preveu que el 2025 n’hi haurà 8 milions.

Per tipus d’estudis, els de negocis són els més nombrosos, seguits dels de ciències socials i enginyeria i tecnologia. La major part dels estudiants, però, busquen també fer una immersió en la llengua dels seus futurs estudis (en la majoria dels casos l’anglès) i “en menor mesura –afegeix Hogan– coneixements culturals perquè l’accés a la universitat no sigui un xoc”. “Es dona als estudiants habilitats per satisfer les seves necessitats lingüístiques, eines per estudiar...” Tot i que no hi ha un perfil tipus d’estudiant molt definit, la majoria tenen un bon nivell econòmic i busquen un curs que els doni prestigi.

A Catalunya, aquest tipus de cursos són molt escassos, però les universitats catalanes no renuncien a atreure ni els estudiants més joves del país ni els estrangers amb cursos previs als estudis de grau. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ofereix uns “cursos propedèutics” d’entre 15 i 60 hores per “millorar els mètodes d’aprenentatge, optimitzar el rendiment en general en relació amb els estudis i permetre superar dificultats específiques per seguir amb normalitat una determinada titulació”. Es tracta d’uns cursos que es fan la primera quinzena de setembre adreçats als estudiants admesos a les titulacions de grau o als que s’estan preparant per accedir a la universitat. La UAB té, a més, un ampli ventall de cursos per als estudiants internacionals.

Mònica Figueras, vicerectora de direcció de projectes per al compromís social i la igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), admet que “a Catalunya també hi ha demanda d’aquest tipus de cursos, però encara no ens hi hem posat”. Figueras creu que si els cursos de pregrau no acaben d’arrencar a Catalunya és perquè “aquí el batxillerat i la selectivitat són potents”, i posa l’exemple de medicina, on “per cada plaça hi ha 800 sol·licituds”. “A la UPF –explica– tenim les notes de tall molt altes”, amb la qual cosa els alumnes que els arriben estan molt ben preparats.

Tot i que, segons Figueras, la marca UPF atreu molts estudiants, la universitat té en marxa els anomenats Campus Júnior, cursos de curta durada que es fan a l’estiu, adreçats a alumnes de tercer i quart d’ESO, primer de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà, que, a banda de promocionar els seus estudis, ajuden a “triar el grau” amb un “tastet” d’una carrera, explica la vicerectora, que remarca el caràcter d’“acollida” d’aquests cursos. El nou equip de direcció de la UPF, però, vol intensificar el “perfil estratègic internacional” de la universitat, cosa que inclou la posada en marxa de nous cursos i obrir el ventall de l’oferta formativa “des de la transició a la secundària fins a la inserció laboral”.