Un final de curs escolar virtual
Els centres educatius del territori, amb característiques diverses, afronten l’últim trimestre amb l’objectiu de no deixar cap alumne enrere
S’ha suplert facilitant recursos informàtics, però també amb material no digital
Subratllen l’esforç de treball i d’adaptació de professorat, alumnes i famílies
Escoles i instituts encarrilen un tercer trimestre amb l’objectiu de mantenir el vincle amb l’alumnat després d’un esforç conjunt d’adaptació digital. Des de la Fapac (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes) remarquen, però, “diferents velocitats en l’alumnat”. “Posant dispositius, una tauleta, no soluciones el problema; és més profund”, destaca la seva presidenta, Belén Tascón.
Com ho viuen les famílies? Mireia Busquets, mestra d’infantil i mare de dues nenes de cinquè i segon, explica la sensació d’angoixa en rebre les tasques, obligatòries i voluntàries, de l’escola de les filles i alhora fer feina per a l’ escola Bora Gran de Serinyà , on treballa: “Treballes tot el dia i tens la sensació que no avances.” Defensa que el curs no està perdut: “El que no puguem fer aquest any ho farem l’any vinent i els nens estaran més madurs; haurem fet altres aprenentatges que no han fet a l’escola.” Així, remarca que aquests mesos són un “temps valuós” per estar en família i fer un “treball d’hàbits”. Èlia Llinàs, amb dues filles de segon i quart d’ESO a l’ institut Sunyer de Salt , destaca la mirada adulta amb què s’han encarregat moltes tasques als adolescents: “És també un aprenentatge, el fet d’autogestionar-se, però hi ha nanos que se senten molt pressionats i s’estressen. Des de l’AMPA, explica Llinàs, van reclamar a la direcció la necessitat de fer trobades virtuals de grups ja que el contacte es limitava al correu o les tasques assignades al web. “S’ha notat un canvi de les primeres setmanes a ara, buscant projectes més creatius.”
Quant a la tasca de les Ampa, la de l’escola Montfalgars ha fet d’enllaç entre escola i famílies que no tenien eines telemàtiques suficients ni les condicions idònies. En un barri com Santa Eugènia de Ter, amb una realitat molt concreta, “en la mesura del possible que ningú es quedi enrere”, assenyala Xavier Villareal. També busquen “cuidar-se” promocionant activitats en família per fer més portable el confinament potenciant les xarxes socials: “S’ha de mantenir el contacte perquè un dia hi tornarem i cal intentar que la desconnexió no hagi estat tan gran.” És pare de dues nenes que cursen tercer de primària i primer de batxillerat. Intenta que no perdin hàbits com la lectura i certa disciplina, a més de complementar informació de les matèries a través de les xarxes: “No es tracta de substituir el curs sinó que quan hagin de reprendre les classes l’esglaó no sigui tan gran. Paciència i ajudar al màxim possible.”
“Avancem matèria però sense perjudicar a ningú”
A l’ INS Ermessenda tant professors com alumnes ja tenien una relació prèvia amb les noves tecnologies. “Hi ha moltes matèries amb llibre digital, llibres de lectura, aplicacions...”, explica la directora, Maite Casas. Al centre s’ha decidit avançar matèria però “sense perjudicar a ningú”, remarca Casas. Així, es va aprofitar Setmana Santa per endegar la plataforma E-rmessenda amb l’objectiu d’iniciar l’últim trimestre unificant deures i tasques i no haver de recórrer a diverses eines com ara Moodle o consultar correus: “Saben que si van a la icona de la càmera hi ha videoconferència amb el professor, i a la icona llibre, accés als deures de la matèria.” Quant a la bretxa digital, l’impediment han estat les dades. “Una wifi oberta hauria anat molt bé”, remarca. Als alumnes amb dificultats econòmiques, l’Ajuntament els ha distribuït portàtils del mateix centre. També volen invertir els diners d’una beca del consistori per a excursions en routers. Casas explica, però, que en aquesta situació s’ha fet evident la feina de suport que fan moltes biblioteques en recursos informàtics. Quant a les tasques que s’assignen als alumnes, remarca que de tres hores setmanals per matèria només en fan una de classe virtual de 40 minuts, i s’han pactat un parell d’hores de feina per matèria a la setmana. I el professorat s’ha adaptat a les entregues. També han fet tutories virtuals per a l’acompanyament emocional. Han detectat que en les classes virtuals es mantenen els rols de les classes presencials: “El que fa el pallasso, el continua fent a la pantalla.” L’activitat de claustre, d’equip directiu, no s’ha aturat: “Treballem més que abans, el que passa és que com a col·lectiu no som ben vistos.”
“Psicològicament és molt dur per a l’alumnat”
“Un centre de màxima complexitat és una història a part”, recorda el director de l’ INS Vallvera de Salt, Joan Francesc Simon. La vessant social es prioritza a l’educativa, assenyala, ja que gestionen situacions extremes. Així, les primeres setmanes es va contactar amb les famílies. “Vam detectar casos que no tenien serveis bàsics i ho vam derivar a Serveis Socials de l’Ajuntament.” Simon remarca el treball conjunt que han fet amb el consistori, la Creu Roja, Càritas i el Casal dels Infants: “On no hem pogut arribar ho han fet les entitats del tercer sector.” Subratlla la implicació i la reinvenció del professorat. Aquest últim trimestre, un cop detectats alumnes sense connectivitat, el centre, amb els seus recursos informàtics, ha entregat 91 portàtils, i Telefónica s’ha encarregat de la connectivitat: “Així, alumnes que fins ara no havien donat senyals, ara estan enviant petites tasques.” “El fet de no lliurar tasques pot ser indicatiu d’alguna cosa i ho demanem als tutors”, remarca. No es pot trencar el vincle: “Per a l’alumnat és molt dur psicològicament i agraeixen el contacte.” Preocupat per la tornada, recorda els casos de necessitats especials pels quals el centre educatiu és un referent, i ara se’ls ha trencat aquesta rutina. “Per molt que fas, tens la sensació que no arribes”, reconeix.
“Ens hem adonat del valor de la feina”
“Vam aprofitar les primeres setmanes no avaluables no tant per fer un seguiment acadèmic com per començar a fer un recull de les mancances i les necessitats dels alumnes, un mapa de la situació”, explica el director de l’ INS Sant Feliu de Guíxols , Xavi Rio. Recorda que és un “centre de costa” amb un percentatge alt d’alumnes amb diferents tipus de mancances, sigui d’equipament informàtic o de mala connexió a internet. Xavi Rio destaca que, amb la crisi de la Covid-19, el professorat s’ha adonat del valor de la feina que fan. Remarca la seva capacitat d’adaptar-se a la nova situació, però també la funció dels centres educatius: “Més enllà d’assolir competències, elimines les diferències, l’escletxa.”
En aquest últim trimestre han detectat “problemàtiques pròpies de més de 40 dies de confinament; d’alumnes a qui els costa agafar la dinàmica”. Recorda també que hi ha diferents situacions personals. Quant a les classes no es va avançar matèria fins abans de Setmana Santa. I s’encarreguen tasques senzilles que no suposin més d’una hora de feina. No s’obliga tampoc a la classe virtual i es du a terme quan és necessari. En aquest sentit, s’adapten a les necessitats de l’alumne: “Hi ha l’opció de fer els deures a mà, fer una foto i enviar-ho al professor.” “És un horari, sobretot per a ESO, per ajudar-los a organitzar-se”, explica. Pels“casos extrems” estan preparant dossiers i material no electrònic que repartiran voluntaris de Protecció Civil . Destaca el suport total de l’Ajuntament ganxó: “L’Ajuntament s’ha vist desbordat amb el tema de la impressió perquè són cinc escoles de primàries i l’entorn és el que és”, hi afegeix. Rio destaca la feina del tutor: “El tema acadèmic passa a un segon pla i hem incentivat tant tutors com professors per estar al costat de les famílies.” Reflexiona sobre l’aprenentatge que els adolescents d’ara, infants durant la crisi anterior, obtindran de la situació actual: “Aprendran a ser supervivents; se’n sortiran.” El director de l’INS Sant Feliu afegeix també que els haurà canviat la percepció de l’escola: “Ens veien com un lloc on era obligatori anar i ara ens miren diferent; és un lloc de relació amb companys i adults, on m’ensenyaven més coses que matemàtiques.”
“És un repte digital per a alumnes, professors i famílies”
“L’important a primària és estar en contacte amb els nens”, destaca Carmina Artacho, directora de l’ escola L’Aulet de Celrà . Ha calgut, en aquest sentit, adaptar-se digitalment en el que ha estat, explica, un gran repte per als alumnes, professors i famílies. “L’escola no estava preparada i només els alumnes de sisè sabien com anava el Classroom, que ha estat l’eina que ara tots fem servir per comunicar-nos.” Remarca que els és de gran utilitat a l’hora d’assignar tasques i possibilita el feedback amb l’alumne. Quant a la bretxa digital, subratlla l’ajut de la tècnica d’Educació de l’Ajuntament, que ha fet arribar les tasques en paper als alumnes que “no hi tenien accés perquè o bé no tenien ordinador o bé no tenien wifi”. Ensenyament ha facilitat dos packs de connectivitat i dos més l’Ajuntament de Celrà. I s’han distribuït ordinadors facilitats per l’escola. Remarca l’esforç de treball dels mestres i també de famílies que, de forma voluntària, n’han ajudat d’altres que no tenien coneixements informàtics. Per als alumnes, explica, són importants les trobades virtuals setmanals i les trucades de tutors. “És molt satisfactori poder veure’ls i els alumnes poden explicar com els va la setmana i veure els amics.” Destaca, però, que els alumnes de fi d’etapa, els que cursen sisè, no hauran pogut tancar el curs com es mereixen.
“Amb escoles tancades, s’han vist les diferències socials”
“Cada dia, quan arribaven ens abraçàvem”, explica Laura Chaparro, directora de l’escola Vila-roja , amb 85 alumnes de P3 a sisè. Inicialment la comunicació amb les famílies i alumnes es feia a través del WhatsApp de l’escola perquè “no tenen correu o no saben utilitzar-lo”. Ara han contractat una aplicació de comunicació directa a través del número de telèfon per dirigir-se directament a la tutora. Els mestres enviaven “reptes”, però no sempre hi havia un retorn. Recorda que hi ha moltes casuístiques familiars: “Molts no tenen wifi, van amb dades.. S’han vist molt les diferències socials amb les escoles tancades”, conclou. Amb pocs ordinadors i vells, van decidir renunciar a la connectivitat –Educació els va fer arribar dos packs–. “Quins nens prioritzes?”, insisteix Chaparro. Així, han optat per elaborar dossiers en paper personalitzats per a alumnes que l’Ajuntament de Girona va imprimir i distribuir. “Els alumnes i les famílies, molt contents i agraïts, perquè amb la Fundació Girona Est vam poder fer arribar material escolar als infants de Girona Est”, subratlla. “Sabem que digitalment moltes famílies no ho poden fer i com a mestra et genera impotència de no poder-hi arribar i així ho hem pogut fer.” Mantenen el vincle, l’acompanyament emocional que fan cada setmana, quan la tutora truca a cada família per detectar dificultats, si n’hi ha, resoldre dubtes de tasques, però sobretot fer aquesta abraçada.
