Encara més reforç d'anglès i matemàtiques a l'ESO
Rigau amplia les ‘mates' en una hora a la setmana a segon i a quart
Més instituts impartiran alguna assignatura en anglès
Catalunya manté el tret distintiu dels treballs de recerca i síntesi
Ensenyament farà el curs que ve un pas més en el reforç de formació en matemàtiques i llengua anglesa per als estudiants de l'educació secundària obligatòria (ESO). La publicació dels decrets d'ordenació dels ensenyaments obligatoris permet comprovar que s'incrementen en una hora setmanal les matemàtiques i l'anglès a segon i a quart d'ESO a partir d'aquest curs que ve.
Seran 35 hores més durant el curs per reforçar la formació obligatòria en aquestes dues assignatures, tal com ja es va fer a primer i tercer d'ESO fa un parell de cursos. Les hores de més de matemàtiques es reduiran de les de crèdits de síntesi o reforç, però en cap cas en detriment d'altres assignatures. Pel que fa a l'anglès, s'aniran afegint instituts al gruix de centres que imparteixen, pel cap baix, una de les matèries en llengua anglesa. El curs passat ja hi havia la meitat de centres que impartien alguna assignatura en llengua anglesa. L'objectiu és arribar a un 60% de centres el curs 2016/2017 i a un 75% d'instituts el 2018.
Són alguns dels canvis en l'ordenació de l'ESO. “És el tercer decret d'ordenament de la secundària en trenta anys de competències educatives a Catalunya”, recordava ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
El reforç no només persegueix millorar el rendiment acadèmic general de l'alumnat en aquests dos àmbits, sinó que “adquireixin més competències que coneixements”, en una formació més pràctica, va recordar ahir la consellera Rigau. El govern seguirà les recomanacions de l'OCDE en el sentit que cal millorar la formació pràctica i de competències bàsiques, més que els coneixements.
Després de quatre cursos d'avaluació de l'alumnat de quart d'ESO, s'ha comprovat les dificultats perquè millori el rendiment general. Les últimes avaluacions posen de manifest que malgrat que el nivell mitjà no baixa, també costa força que les notes mitjanes experimentin un significatiu augment. Per lluitar contra l'estancament, Ensenyament ha anat aplicant alguns canvis, com l'anunciat ahir. Un 86% dels alumnes d'ESO obtenen el títol i l'objectiu d'ensenyament és dur el llistó cap al 90% el 2018. Fa tres anys, el gruix d'alumnes amb un nivell baix a les proves d'avaluació era d'un 24% i en les del 2015 ja només se situava en un 15%. La lluita contra el fracàs no hauria d'implicar renunciar a l'excel·lència. L'administració s'ha fixat també, per d'aquí a tres cursos, que un 30% de l'alumnat assoleixi un nivell alt en l'avaluació general.
Les proves de la primavera passada alertaven que un 19% dels alumnes d'ESO havien obtingut un nivell baix d'anglès. Pel que fa a les matemàtiques, les puntuacions mitjanes de l'alumnat d'ESO se situen lleugerament per sota del llindar aconsellable.
Altres aspectes destacats de l'ordenament de l'ESO són la transversalitat de la competència digital dels alumnes en les diferents matèries. L'objectiu és que tot l'alumnat acrediti un coneixement de les noves tecnologies en acabar l'ESO i pugui disposar del certificat que ho acredita. Catalunya manté els treballs de síntesi i de recerca a la secundària, un dels seus trets característics i diferenciadors respecte de la resta de l'Estat. Són treballs de curs que apropen l'alumnat a la seva realitat social, els acostumen a afrontar feines reals i a familiaritzar-se amb els estudis superiors, com el batxillerat i la universitat.
LA FRASE
LA XIFRA
L'assignatura alternativa a la religió explicarà “cultura de les religions”
Als alumnes catalans de primer i tercer de l'ESO que triïn l'assignatura alternativa a la religió catòlica, que es dirà cultura i valors ètics, també se'ls impartirà un acostament al fet religiós i a la cultura de les diverses religions, segons l'ordre aprovada. L'assignatura, tal com va dir ahir la consellera Rigau, girarà entorn del “pensament humanista”. “Un ciutadà culte ha de comprendre i valorar les manifestacions que procedeixen d'arrels culturals i religioses presents al nostre món”, i va citar, com a exemple, la mitologia grecoromana. Aquí s'hi poden afegir totes les èpoques històriques, lligades a les diverses religions, avui molt desconegudes, un fet que provoca, per exemple, que molts infants i joves, i fins i tot universitaris, no sàpiguen interpretar la majoria d'obres d'art. “Entenem que hi ha una part de la cultura molt vinculada al fet religiós i que cal conèixer tant si fas religió com si no la fas. O és que els nois que no fan religió no han de saber què és la Bíblia?”, es va preguntar Rigau. La consellera va dir que sí, que seria “ideal” tenir una assignatura general d'ètica i religió, però va recordar que “no és possible a causa dels acords amb la Santa Seu, que obliguen que la religió sigui d'oferta obligatòria”. La nova matèria dóna un “enfocament propi” a la fórmula d'optatives que preveu la Lomqe, que ha establert que la religió catòlica sigui avaluable.
