La moda íntima queda òrfena

Ahir va morir als 90 anys Andrés Sardà, el dissenyador barceloní que va dur l’estil i la bellesa a la moda interior, i el primer a fer pujar a les passarel·les models amb roba íntima.

Enginyer que pertanyia a una família de la indústria dedicada al tèxtil des de finals del segle XIX, als anys seixanta del segle XX i després de dedicar-se un temps a les mantellines, va decidir centrar-se en la creació de roba interior femenina. Gràcies al seu enginy, va trencar amb els convencionalismes d’aquella època, en què la roba interior no era “moda”, i va transformar calces i sostenidors (i, després, banyadors) en peces de desig, elegància i sensualitat. Convençut que la llenceria femenina podia ser delicada, afavoridora i temptadora, va dedicar els seus esforços a treure de la circulació aquelles peces que desafavorien, poc evolucionades i sense glamur, i va buscar teixits suaus (blonda, puntes, chantilly i tul), apostant per les formes lleugeres i, alhora, pels colors. Es va aliar amb les últimes tecnologies i va buscar els materials més revolucionaris, com la fibra de licra, per crear col·leccions suggeridores i d’avantguarda.

El 1962 va fundar la seva empresa, amb la qual va trencar amb la roba interior “purament funcional” i es va convertir en el “rei de la llenceria”, com l’anomenava el llavors enfant terrible de la moda, Jean-Paul Gaultier. L’èxit dels seus dissenys i la gran acollida que van tenir les seves creacions entre unes dones amb anhel de modernitat van catapultar el seu llançament a escala internacional, i el 1965 la companyia va fer les seves primeres exportacions a França, amb clients tan importants com ara les Galeries Lafayette i Printemps. A partir del 1970, l’empresa va ampliar el seu catàleg de productes i es va introduir en el sector del bany, mentre que l’any 2000, ja amb un gran prestigi internacional, es va incorporar a la programació de les passarel·les més importants del món.

El 2005 va rebre el premi del Saló Internacional de la Llenceria de París, un guardó que va dedicar als seus fills i a la moda espanyola, a la qual va instar a “esforçar-se i sortir més a l’estranger”. La seva filla Núria va continuar el 1998 amb el llegat de Sardà, que el 2015 va ser reconegut per tota la seva carrera amb el Premio Nacional de Moda.