Què hi ha de nou en la moda texana?

La moda texana és un imprescindible de tots els armaris. Les estadístiques diuen que l'any passat es van vendre 2.000 milions de peces de vestir confeccionades amb denim (es diu així perquè els primers teixits texans es feien a Nimes) i que el sector mou 50.000 milions d'euros a tot el món. Però qui dicta les tendències d'aquest ampli univers? Veiem propostes amb texans de grans creadors a les passarel·les internacionals i també noves maneres de jugar amb el teixit al carrer, però qui realment coneix el secret de la poció màgica són els fabricants i experts en la confecció del denim i els seus accessoris, que, des de fa cinc temporades, presenten les seves novetats en la Denim Première Vision a la Fira de Barcelona.

El saló, que va fer 13 edicions a París abans de decidir traslladar-se a Barcelona, el formen una norantena d'expositors de 23 països que són com una petita família, especialitzada i força estable. Durant dos dies del mes de maig, van presentar les seves propostes per a l'hivern del 2017-18, un temps força llunyà perquè no parlem de tendències de passarel·la, sinó del teixit de base, que també inclou certs patronatges.

El més destacat es pot resumir en tres estils: el primer aposta per les barreges de conceptes, de materials... Trobem una brusa confeccionada a partir d'una faldilla, un pantaló que combina teixit estampat amb un altre de llis, el denim més desgastat a tocar del més polit en la mateixa caçadora... Aquí entra també la innovació pel que fa a nous teixits high tech, com ara el texà que proposa la firma Odo per uns 100 euros. Té una aparença normal però està realitzat amb fibres de plata i nanotecnologia per aconseguir que hi rellisquin els líquids, sigui antitaques i s'hagi de rentar poques vegades.

La segona tendència viatja al Londres de Saville Row. El texà també imita el vestit de sastreria, ja sigui en forma d'americana, faldilla prisada, pantaló recte... El look femení i masculí es torna polit i cuidat, sense filigranes, barroquismes, ni forats. Sembla reprendre l'estil dels anys cinquanta i juga a renovar-lo amb nous materials.

Al contrari, la tercera tendència ens transporta als tallers mecànics de tota la vida per proposar-nos vestir com si acabéssim de treballar amb greix i eines pesades, i estiguéssim bruts i suats. El teixit té aparença de tacat, destenyit o trencat i els colors transiten del blau al marronós, com no podia ser d'altra manera. Dins d'aquesta línia, podríem incloure el ressorgiment del peto de treball, que també pot ser refinat. Ja en els setanta i noranta, es va reconvertir en peça fashionista i l'estiu passat, va tornar a ocupar les ciutats. La fira li va fer un homenatge de la mà de l'editor italià i col·leccionista Cristian Murianni, que va exposar alguns petos originalsque van dur grangers nord-americans del segle passat. Desgastats i cremats, però en aquest cas no per l'efecte del làser sinó per la feina dura del propietari, pel sol i pel temps.

Malgrat el que dicti la moda (que aquest setembre omple el texà de brodats i de mariners botons daurats), és clar que cada persona ha de triar l'estil que més s'adapti a la seva manera de viure i al seu cos.

Les xifres situen l'Estat com a primer productor europeu de denim, el 2015 es van comprar 88 milions de peces texanes (1,8 per persona). A Catalunya hi ha empreses especialitzades a elaborar cotó anyil, en tecnologia làser i en solucions de codificació.