Societat

Universitat

El Parc Científic de la UdG anirà finalment a liquidació

L'Estat no dona validesa al xec de la Generalitat en sostenir que no s'ajusta al conveni

El rector de la UdG i el subdelegat de l'Estat fan una crida a la calma

El govern carrega contra l'Estat per haver deixat caure el parc

El Parc Científic i Tecnològic dela Universitat de Girona (PCiT) entrarà finalment en fase de liquidació després que ahir la representant de l'Estat no va donar per bo el xec de 5 milions d'euros que la Generalitat va aportar in extremis dimecres a la tarda. Amb un contundent “no” a signar el conveni davant el magistrat es va segellar definitivament un llarg procés de dos anys i mig i, finalment, la junta de creditors del parc es va celebrar a les 10 del matí, al jutjat mercantil de Girona. Ara el jutge iniciarà els tràmits del procés de liquidació. La Generalitat, per la seva banda, nega que el xec no fos correcte i carrega contra l'Estat per haver “deixat caure el parc” (vegeu la plana 8).

Decepció a la UdG

El rector i president del patronat del parc, Sergi Bonet, visiblement decebut, va confirmar que l'Estat finalment no havia acceptat el xec perquè aquest no es pot cobrar al comptat sinó –i amb unes certes condicions que no va especificar– en un termini de vuit o nou mesos”. Bonet també va criticar que a la roda de premsa de dimecres, en què el secretari d'Universitats de la Generalitat, Arcadi Navarro, va anunciar que s'havia dipositat davant de notari el xec, no se'l convoqués. En tot cas, Bonet es va limitar a remarcar que “ara toca que totes les parts implicades en el procés per salvar el parc valorin el que ha passat i que extreguin les seves conclusions”. Però l'encara president del patronat del PCiT va ser taxatiu: “Podem dir que l'Estat s'ha mantingut amb les condicions que es van estipular en el conveni, ara fa més de dos anys.” Bonet va agrair el suport de totes les parts: Diputació, Ajuntament i Generalitat.

La versió del subdelegat

El subdelegat de l'Estat a Girona, Juan Manuel Sánchez Bustamante, va confirmar, posteriorment a la celebració de la junta de creditors, la versió de Bonet i va dir que el xec va ser l'únic escull que no va permetre signar l'acord singular: “No només no s'ajustava a les condicions del conveni, sinó que no teníem garanties de poder cobrar-lo finalment”, va dir el subdelegat, afegint-hi que “l'Estat no dona validesa a un acord del govern de la Generalitat, però que les condicions del conveni eren molt clares i no s'han complert”.

L'Estat, el principal creditor del parc amb 27,2 milions d'euros, havia posat com a condició innegociable que 18,3 milions d'euros els volia al comptat i que a la resta, 18,4, hi aplicaria una quitança del 45% i cobraria la part restant a 10 anys. Ede Girona ha estat el primer de tot l'Estat que ha entrat en concurs de creditors. Ara s'obre un procés de liquidació que comportarà la dissolució del patronat. Es preveu una fase de la venda dels edificis amb el compromís de mantenir-hi les activitats i, en una segona, la venda sense ocupants (vegeu peça). Ahir tot plegat va ser un gran ball de retrets.

LES FRASES

L'Estat ha complert amb les condicions del conveni que es va acordar per al concurs de creditors
Sergi Bonet
rector de la UdG i president del patronat del parc tecnològic
L'Estat sempre ha estat fermament compromès amb salvar-lo, i ara s'ha de seguir treballant
J. M. Sánchez Bustamante
subdelegat del govern de l'estat a girona

L'Estat sosté que encara hi ha marge per negociar

El rector de la UdG i el subdelegat de l'Estat, Sergi Bonet i Juan Manuel Sánchez Bustamante, respectivament, van voler llançar un missatge de calma a totes les empreses i treballadors del PCiT. Bonet va explicar que, tot i entrar en fase de liquidació, l'activitat del parc continuarà en funcionament. Bustamante, que no va deixar de reiterar que l'Estat sempre ha tingut voluntat de salvar-lo, va voler deixar clar que no tot estava perdut. Segons el subdelegat, ara caldrà obrir una nova fase de negociació entre les parts per buscar una fórmula que permeti garantir el funcionament jurídic del parc. Això, evidentment, i segons Bustamante, s'haurà de fer “paral·lelament a la fase de liquidació”. Les possibilitats són moltes i cal explorar-les. Aquesta, però, és una via que no contempla l'advocat del parc. Bustamante va aprofitar per reclamar “la implicació directa de la Generalitat, que té competències en universitats i recerca, com està disposat a fer-ho l'Estat per donar viabilitat al parc”, segons va dir.

Un cop ja fora del concurs de creditors, les regles del joc variaran totalment. El concurs es va fer precisament per buscar una sortida al monumental deute de 45 milions que arrossega el parc. De fet, l'Estat és el principal creditor, amb 27,2 milions, d'un crèdit que va fer al PCiT. Per això, i segons Bustamante, ja no es pot parlar ara dels 18,3 euros del primer acord. Ara, i sempre segons Bustamante, aquesta via de negociació que planteja es farà amb unes condicions totalment diferents.

Un procés que es pot allargar més de dos anys

J.T

El procés de liquidació del PCiT, tot i ajustar-se al que marca la llei, serà excepcional perquè no s'està davant d'una empresa. Tot i això, la tramitació serà la que marca la llei i el procés, que es pot allargar durant uns dos anys.

En primer lloc, caldrà que el magistrat signi la resolució de liquidació, i es dissoldrà el patronat del parc i, tot seguit, tota la gestió d'aquest passarà a mans de l'administrador concursal. A partir d'aquí caldrà que les parts signin un acord per aprovar un pla de liquidació en què quedaran clares les condicions i terminis amb els quals s'haurà de dur a terme el procés.

Les fases de venda

Aquest procés tindrà dos grans moments. El primer és quan surtin a la venda el que s'anomenen les unitats productives; és a dir, els edificis, però amb les activitats que s'hi duen a terme incloses. Això vol dir que el comprador n'ha de garantir la continuïtat. En aquesta primera fase, els fins ara patrons, en cas de presentar-s'hi i aspirar a la compra, assumirien el deute que tenen els edificis. Ara mateix no es té coneixement del preu amb què es posarien a la venda. En una segona fase, i sempre que no s'hagi pogut fer en la primera, i en un període subhasta, els edificis es vendrien com a unitats, ja sense les activitats que s'hi porten a terme. I és precisament en aquest moment quan la mateixa UdG, o fins i tot alguns dels patrons del parc i d'altres empreses o administracions –l'Estat ja ha dit que no hi està interessat–, podran aspirar-hi. Finalment, la tercera, que es produiria si ningú hagués aspirat a comprar els edificis, estaria en mans de l'administrador concursal que, passats aquests dos anys, hauria de decidir què fa. Una opció, segons el rector, és que optés per retornar-ho a la UdG. Bonet ha detallat que el 60% de la superfície del parc pertany a la UdG, com també parts indivises d'edificis i que la liquidació només afecta el 40% restant. En tot cas, la UdG té dret a vetar l'activitat que no s'ajusti al que es fa ver al parc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vint expedients a metges per haver ofert pseudoteràpies

BARCELONA
PEPE BEUNZA
PRIMER INSUBMÍS POLÍTIC A L’ESTAT ESPANYOL

“Era millor anar a la presó que a la mili”

girona

Trenta anys de la primera insubmissió col·lectiva

Girona
Educació

La universitat, en un punt crític

Barcelona
Societat

La joguina es queda òrfena

barcelona

Experts en bioètica rebutgen legalitzar els ventres de lloguer

Barcelona

Acte de suport als activistes anti-MAT que es van penjar de la torre 64

girona
Patrimoni

El feixuc repintat de la torre de Can Mario

PALAFRUGELL

La Jaume Bofill vol millorar l’educació postobligatòria

Barcelona