Societat
L’observatori Fabra torna a lluir
El centenari edifici modernista va presentar ahir el seu nou aspecte, més proper a l’original, en la inauguració dels tradicionals ‘Sopars amb estrelles’
També s’ha millorat el sistema d’obertura de la cúpula i el motor del telescopi
Com les estrelles i els planetes que ha aguaitat durant més d’un segle, l’observatori Fabra torna a lluir gràcies a l’última restauració, presentada ahir en societat durant la inauguració dels tradicionals i estiuencs Sopars amb estrelles. Aquesta instal·lació científica, inaugurada als contraforts del Tibidabo el 1904, és el quart observatori més antic del món, si bé ara el seu rol és més històric i divulgatiu que no estrictament vinculat a la recerca astronòmica.
Situat en un edifici modernista obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, els més de 110 anys de vida reclamaven la necessitat de certes millores, que han tingut el suport de l’Obra Social La Caixa. Les reformes han durat mig any i han permès a l’observatori recuperar l’aspecte original, ja que s’han repicat les restes de reformes anteriors a les façanes fins a arribar al primer nivell, on s’ha rehabilitat l’estuc que simulava pedra de Montjuïc.
També s’han canviat la teulada i les 95 finestres, s’ha millorat el camí d’accés, s’ha restaurat l’estuc esgrafiat de l’entrada i s’ha recuperat la ceràmica original del perímetre de sota la cúpula. Justament allà, també s’han reemplaçat més de mig centenar de rodes del mecanisme de rotació de la cúpula, necessàries per descobrir el cel al Mailhat, un telescopi refractor que es manté operatiu des del primer dia.
Al Fabra, les observacions meteorològiques sistemàtiques i contínues s’hi van iniciar el 1913. Actualment la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l’àrea de recerca i coneixement de l’Obra Social La Caixa hi organitzen diverses activitats divulgatives.
