Societat

Degoteig d’altes als padrons gironins

Des del març, i sobretot després de la fi del confinament, molts petits municipis i poblacions de la Costa Brava constaten que tenen més gent al cens

El creixement, però, es limita a desenes de segons residents

L’èxode de la metròpoli barcelonina cap a comarques, en el cas de les gironines, es limita força a l’empadronament en segones residències, que des de la primavera i especialment aquest estiu han esdevingut primeres. Diversos consistoris coincideixen que els números –habitualment estables o amb creixements lents, i puntualment recessius– van a l’alça. I és notable el cas del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’interior del Baix Empordà però compartint límit amb el Gironès en ple massís de les Gavarres. Han arribat als 1.325 habitants censats, segons les darreres dades facilitades per l’alcalde, Daniel Encinas, després d’una dècada llarga ancorats al voltant dels 1.270. Pel batlle, és una bona notícia, però assumeix que la majoria són segons residents que ja hi passaven temporades.

Més a prop del litoral, a Begur el padró també ha passat de 4.012 persones el 12 de març a 4.101 dilluns passat. Són 89 més, també descomptant baixes per trasllats i defuncions, i l’alcaldessa, Maite Selva, coincideix que es tracta sobretot de segons residents, i en alguns casos de parelles, només d’un dels dos cònjuges que estava empadronat a la primera residència, perquè la segona no gravés com a immoble desocupat. “N’hi ha, però, que es quedaran perquè ara poden teletreballar, i anar només un o dos dies a la setmana al lloc presencial”, concreta Selva. A Platja d’Aro, respecte a l’any passat, hi ha 400 empadronats més, tot i ser una població que ja creixia i amb moviment constant del cens pel mercat laboral de temporada.

A l’Alt Empordà, la població del Port de la Selva també ha augmentat en els darrers mesos. El 12 de març era de 953 persones i a principis d’aquesta setmana la xifra s’havia elevat fins a les 1.019. L’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, assegurava ahir que en aquest increment es detecta tot tipus de casuística: “Hem detectat des de persones que ja vivien aquí i ara s’han empadronat fins a d’altres que estaven de segona residència i ara s’han decidit.” El perfil és divers, de la mateixa manera que l’origen dels nous empadronats és també variat.. “S’han empadronat –afirmava Cervera– des de sud-americans fins a magribins. També hi ha barcelonins, belgues i persones que provenen de la Catalunya interior.” Cervera destaca que feia anys que la tendència era negativa, és a dir, que “es moria més gent que no pas en naixia”.

Al Ripollès, on abunden les segones residències, hi ha alguns municipis que han experimentat un increment significatiu del nombre d’empadronaments. És el cas de Camprodon, que té una important colònia de forans que solen passar-hi caps de setmana i vacances. D’entre aquests veïns ocasionals han sortit els empadronaments de més (unes desenes) que hi ha hagut darrerament, en comparació amb la mateixa època de l’any passat. A pocs quilòmetres d’aquest municipi, a Llanars, s’està notant un increment de l’interès per instal·lar-s’hi, però de moment no s’ha reflectit en el registre. “Truca més gent del que és habitual preguntant pels serveis que tenim, l’escolarització, la fibra òptica...”, explica l’alcalde, Amadeu Rosell. També s’ha produït una certa reactivació del mercat immobiliari des de l’inici de la pandèmia. Un panorama similar descriuen a les Planes d’Hostoles (Garrotxa). El seu alcalde, Eduard Llorà, afirma que a partir de la segona o tercera setmana de la pandèmia es va produir un augment notable de les trucades a l’Ajuntament per demanar per l’escola o per la disponibilitat d’habitatge. En els empadronaments encara no s’ha notat, hi afegeix Llorà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’onada amb un percentatge d’ingressats a les UCI més alt

Barcelona

L’escut feixista de Joan Carles I ja no presideix el Cinc d’Oros

barcelona
Societat

Allí on les vaques són molt felices

barcelona
GLÒRIA CASALDÀLIGA
Presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga

“L’aproximació de Francesc va fer feliç el bisbe Pere”

barcelona

La vacunació arriba a un 20% i el toc de queda perilla

barcelona

Un objectiu comú: desacreditar les ONG

Roma

Itàlia espia periodistes

Roma

L’os es fa fort al Pirineu, on es té constància de 64 exemplars

barcelona

Un objectiu, dos camins

Barcelona