Iaia.

Emília, dona, mare, germana, sogra, cunyada... però per a nosaltres, iaia. La iaia de Girona. La iaia valenciana. De Picanya, la teva terra, de la qual sempre ens has parlat amb orgull, que hem visitat moltes vegades i que, per tu, també ens sentim nostra.

Iaia, la bondat feta persona. Pacient, tendra i afectuosa. Mestra, poeta.

Sempre al costat de l’avi, l’amor de la teva vida, amb qui ara descanses. No entenem l’un sense l’altre i avui, en certa manera, us acomiadem a tots dos.

Ara mateix, us imagino abraçats, ballant al ritme de “València, es la tierra de las flores, de la luz y del amor”. Estimant-vos com hem vist fer-ho a molt poques persones. Us imagino feliços. Sé que esteu així, mirant-nos a tots nosaltres, a la vostra família, a qui tant d’amor heu donat.

Recordarem sempre la celebració dels vostres 60 anys de casats com un dels dies més bonics de les nostres vides.

Iaia, guardarem les teves poesies com un dels tresors més preuats. Ens emocionarem i ballarem la banda sonora valenciana. Anirem a les Falles. Ens cantarem “Per molts anys” quan sigui el nostre aniversari. Ens cuidarem els uns als altres. I seguirem reunint-nos al voltant d’una paella.

Iaia, la sort més gran que hem tingut ha estat dir “iaia” i que fossis tu.

Iaia Emília, avi Miquel,

Dels vostres nets: gràcies per tant, gràcies per tot. Us estimem!