El papa Francesc diu a diversos fidels que ja té el nom del pròxim bisbe de Girona

Un any i set mesos després de la mort del bisbe de Girona, Francesc Pardo, sembla que el nomenament del seu substitut estaria a punt. Segons ha pogut saber aquest diari, el papa Francesc va explicar la setmana passada a la presidenta de l’Hospitalitat de Lourdes de Girona i al mossèn que va anar a Roma en representació del bisbat de Girona, Joan Maria Amich, que el nom del nou bisbe de Girona ja el té i que ara només falta que ell accepti. Aquestes dues persones formaven part d’una delegació de 1.000 catalans que van peregrinar a Roma amb motiu de la commemoració dels 800 anys de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat i van estar una estona parlant amb el pontífex i preguntant-li sobre el perquè de la tardança del nomenament.

El papa durant l’acte del pelegrinatge va beneir una imatge de la Moreneta, precisament la de la catedral de Girona, i va ser després, durant l’audiència privada, que va parlar amb mossèn Amich i amb la responsable de l’Hospitalitat de Lourdes. A aquesta audiència, en la qual va cantar l’Escolania, també hi van assistir els bisbes catalans, l’abat de Montserrat i el capellà i músic Valentí Miserachs, que fa 50 anys que viu a Roma, i que és qui va compondre la Sardana per la pau que es va ballar al Vaticà.

Diverses fonts consultades desconeixen quin nom pot haver triat el papa per ser el nou bisbe de Girona i dubten que se sàpiga fins que el Vaticà ho notifiqui oficialment. El càrrec de bisbe de Girona no és gens fàcil, atesa, entre altres consideracions, “la realitat de la diòcesi”. Els fidels han deixat molt clar (com va deixar dit el mateix bisbe Pardo el juny del 2021, quan va presentar la seva renúncia per haver complert els 75 anys) que qui ocupi aquest pontificat ha de ser “proper i afí a la realitat de Girona i catalana”. El cardenal Omella (antiindependentista declarat i gens afí al catalanisme) és qui decideix en darrera instància tots els bisbes de l’Estat, no només perquè és el president de la Conferència Episcopal Espanyola, sinó perquè forma part del dicasteri dels bisbes.

Segons estableix el Codi de Dret Canònic, quan es produeix una vacant en una diòcesi, es proposa a la Santa Seu una terna de noms, entre els quals hi ha el candidat més idoni a ocupar el càrrec. El pontífex és l’encarregat de signar l’acceptació, una proposta formal.

La diòcesi de Girona té 380 parròquies en tretze arxiprestats, però només 123 capellans (set dels quals resideixen en altres diòcesis –a Roma o estan de missions, per exemple–, set són de l’Opus Dei, vuit són religiosos amb càrrecs pastorals diocesans i tretze són diaques). En actiu, és a dir, que tinguin fins a 75 anys i encara no hagin presentat la renúncia, n’hi ha prop de 60, que s’han de repartir tot el territori. Que tinguin menys de 50 anys, n’hi ha quinze, i que tinguin entre 50 i 75 anys, una cinquantena més.