Normalitat absoluta

Algú tenia cap dubte que cinquanta mil bascos i catalans (molts més bascos que catalans, tot sigui dit, i d'això la Federació Espanyola de Futbol n'hauria d'explicar el perquè) tancats en un camp de futbol i fent-los escoltar l'himne espanyol acabaria amb una xiulada monumental? I algú tenia cap dubte que quan es produís el PP aprofitaria l'avinentesa per fer campanya electoral? Doncs això és el que va passar dimecres a Mestalla. Normalitat absoluta. No sé per què es munta tot aquest sidral d'uns fets absolutament previsibles. La xiulada? Creguin-me. Jo no vaig veure el partit ni per TVE ni TV3 perquè era allà, però va ser monumental. Ni el volum ensordidor de la megafonia hi va poder fer res. I si ni al Rei el va agafar per sorpresa, vostès creuen que al PP sí? De l'estada a Mestalla, jo me n'emporto unes quantes imatges: un desplegament policial excessiu, una afició envejable (perdre 4 a 1 i sortir del camp cantant «Visca Euskadi, Gora Catalunya» té mèrit), un camp massa petit («Esto no es un campo, es un futbolín!»), unes quantes hores de son perdudes, un munt de radars plantats a l'autopista camí de tornada i, és clar, milers de catalans i bascos que no se senten espanyols. Res més. Tot normal. A hores d'ara, fins i tot trobem normal un fet tan poc normal com les meravelles que fa el Barça quan surt al camp. Per això, essent tot tan normal, el que em sorprèn de veritat és que l'endemà, quan et despertes, la cosa se n'hagi anat tant de mare. Amb dimissions a TVE i els líders del PP dient bajanades.

El PP pixa fora de test, com sempre, però el PSOE hi cau de quatre potes perquè no té més remei que afegir-s'hi i ha de competir en aquesta cursa sobre qui se sent més espanyol. Per què, si no, ha de sortir De la Vega lloant el Rei i dient que «no és bo barrejar política i esport, jo sempre ho he dit»? Què fan ells, doncs, cada cop que juga la selecció espanyola? No és pas política, el que fan?