Societat

societat

Cerimònia rapanui per a l'ànima del ‘moai' d'Olot

Es culmina així un procés iniciat el 1984

L'Ajuntament commemora l'agermanament amb l'illa de Pasqua

Una cerimònia ancestral rapanui donarà vida al moai de la plaça de l'Illa de Pasqua d'Olot i acollirà l'esperit de l'olotí Antoni Pujador, promotor fa 30 anys de l'agermanament de la capital garrotxina amb l'illa de Pasqua. Pujador, estudiós d'aquesta cultura polinèsia, va morir el 1993. En l'espiritualitat rapanui, el moai és una escultura funerària que recorda una persona i que conté el seu esperit. Amb la cerimònia, es culminarà un procés d'esculpir el moai instal·lat a la plaça de l'Illa de Pasqua, iniciat ara fa 28 anys per ell mateix.

El primer pas va ser esculpir el moai amb basalt de Castellfollit de la Roca. Uns treballs que va realitzar Raül Ortíz, de la seva pedrera, i que va dirigir l'escultor de l'illa de Pasqua Manuel Tuki. El pas següent va ser, el 2007, esculpir un barret (el pukao) per al moai amb pedra de l'illa del Pacífic, i dos ulls (mata), amb la qual cosa se li donava vida espiritual. Ara es farà la cerimònia Umu Tahu, a càrrec d'un sacerdot rapanui i del grup Haka Ara Henua. Consisteix a preparar aliments en un forat a terra, amb la finalitat de donar gràcies i demanar la protecció dels ancestres. Els membres del grup, caracteritzats amb pintura corporal i la vestimenta pròpia de la cultura de l'illa, interpretaran danses i cançons tradicionals rapanui.

Coincidint amb aquesta cerimònia, l'Ajuntament d'Olot farà un homenatge a Antoni Pujador (Barcelona 1948-1993) amb l'objectiu de commemorar l'agermanament amb l'illa de Pasqua d'ara fa trenta anys. Olot també està agermanat amb el municipi nord-català de Tuïr. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament d'Olot i coordinats per Raül Núñez, divulgador de la cultura rapanui i impulsor dels projectes del pukao i mata del 2007. El festival Esdansa de les Preses hi col·labora assessorant l'escenografia.

Una escultura amb ànima i que estava estressada

L'exalcalde d'Hanga Roa Pedro Edmunds va aixecar l'any 2000 una gran polèmica. Coincidint amb la seva participació en un congrés internacional de vulcanologia que es feia a la ciutat, va dir que el moai estava estressat perquè estava en una de les avingudes més transitades d'Olot, la de Santa Coloma. Va demanar a l'Ajuntament que el canviés de lloc amb l'amenaçava d'endur-se'l. Fins i tot va dir que si calia duria el tema als tribunals. Olot és l'única ciutat del món agermanada amb l'illa de Pasqua i una de les poques que té un moai autèntic. La polèmica va ser molt agra, fins que l'Ajuntament va decidir estudiar una ubicació més adient. Va proposar l'exterior del Parc Nou, però el moai no es va arribar a traslladar mai. El 2007, quan va venir l'escultor que va dirigir la seva creació, Manuel Tuki, va beneir la ubicació de sempre i va recordar que havia estat escollida per unanimitat entre l'Ajuntament i el Consell de Pasqua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Desequilibri turístic a Tossa

tossa de mar
Consum

Adeu a les anelles de plàstic

barcelona

Ratafia per Sant Benet

bESALÚ

Ordinadors d’empreses per a alumnes del Ripollès

RIPOLL

Els clients de Wala poden ajudar la Creu Roja

GIRONA

Reclamen més professors a les escoles per al curs que ve

GIRONA

Pregó sanitari a la festa major de Gràcia

barcelona

Estat d’alerta a l’Hospitalet per un rebrot de la Covid-19

barcelona

361 nous positius a Catalunya en 24 hores

barcelona