Ara fa poc més de cinquanta anys, un reusenc ocupava la porteria del Real Madrid. Josep Maria Beltran Vallverdú va ser fitxat pel club blanc el 1963 sota la presidència de Santiago Bernabeu, quan tot just era un jove porter del juvenil del CF Reus Deportiu i de la selecció catalana, i amb molt de futur per endavant. Tant, que el FC Barcelona també es va interessar pel seu fitxatge. Finalment, però, el Real Madrid va posar més diners sobre la taula i el club resuenc va decidir vendre'l al club madrileny.

Segons el mateix Beltran, l'oferta del club blanc al CF Reus Deportiu per aconseguir els seus serveis l'any 1963 va ser de "500.000 pessetes, dos jugadors cedits i un partit amistós a Reus". L'encontre es va jugar el 2 de setembre de 1964 i va acabar amb un resultat ajustat 2 a 3 i amb Beltran de titular. Els gols del Madrid els van fer Morollón i Pirri (2) i els del Reus, Poulsen i Cantón.

Beltran es va formar al CF Reus Deportiu. Té molts bons records de la seva etapa al juvenil entrenat per Àngel Irun. Recorda un equip amb molta qualitat i que feia que molts aficionats omplissin les grades per veure'ls jugar, en especial contra els màxims rivals de l'època, el CF Reddis i CF Cambrils. A Beltran l'entristeix veure les actuals grades buides a Segona B o a Tercera, i enyora la passió amb la qual es vivia el futbol a la dècada dels seixanta. L'exporter acusa l'excés d'oferta de futbol per televisió que hi ha en l'actualitat.

El seu pas per la capital de l'Estat

El primer partit que va jugar Beltran amb el Real Madrid va ser una mena de prova en un amistós a La Roda (Albacete), en el qual va deixar assegut a l'altre porter del segon equip blanc, un jove Julio Iglesias, que després va esdevenir un cantant de gran èxit.

En la temporada següent (1964-65), el reusenc ja va passar a formar part de la plantilla del primer equip. Aquí va coincidir amb autèntics mites del futbol com De Felipe, Santamaria, Pachín, Muller, Daucik, Puskas, Gento o un jove Pirri amb qui va fer una bona amistat, fins el punt de compartir-hi habitació en els desplaçaments.

Beltran no va tenir gaires oportunitats de lluir tot el seu potencial a Chamartín i es va haver de conformar amb jugar amistosos contra el Rayo Vallecano, el Racing de Santander, l'Eldenc i el ja esmentat contra el CF Reus Deportiu. La temporada següent va ser cedit al Rayo Vallecano, que funcionava com un filial del Real Madrid.

Justament, emb el club de Vallecas va tenir l'oportunitat de debutar a Segona Divisió defensant la porteria en partits de Lliga davant el Constància d'Inca o el Múrcia. Per desgràcia per Beltran, els dos partits van acabar amb derrota (3-0 i 1-0) pel conjunt madrileny.

Del seu pas pel Real Madrid, aquest reusenc en guarda un bon record. Era molt jove i al club blanc "tot era fabulós". Beltran recorda que a Madrid vivia a l'Hotel Carlton on pagava 900 pessetes al mes i ell en cobrava 12.000. Jugar al Madrid li va permetre aconseguir, entre d'altres coses, un cotxe Seat 600 sense haver d'esperar els dos anys de llista d'espera que tenia aquest popular vehicle de la dècada dels seixanta, que costava 57.000 pessetes.

L'últim partit, botxí del CF Reus Deportiu

Després d'estar tres anys a Madrid, Beltran va jugar amb la UE Sants i va acabar fitxant pel Gimnàstic de Tarragona a Tercera Divisió. Amb el club grana va disputar el seu últim partit, l'1 de juny de 1970, i ho va fer curiosament contra el CF Reus Deportiu, en un encontre transcendental en què els roig-i-negres es jugaven el descens de categoria. Van acabar guanyant els tarragonins per 1 a 3, amb el reusenc a la porteria visitant. Beltran recorda tots els insults que va rebre de l'afició reusenca que va veure com un jugador de casa defensava la porteria de l'etern rival i els feia perdre la categoria.

Tot i que com a professional va defensar les porteries del Real Madrid i del Gimnàstic de Tarragona, es confessa seguidor del FC Barcelona i del CF Reus Deportiu. Avui en dia, però, el futbol li queda molt lluny, i no és un habitual dels estadis: als 24 anys es va desentendre de l'esport rei per dedicar-se a la pagesia, una decisió de la qual no se'n penedeix. Amb gairebé 70 anys, Beltran regenta una empresa dedicada al cultiu d'enciams a La Plana de Vila-seca.

La notícia completa a