La muntada, sense rumb
Els agents reivindiquen el potencial de la unitat eqüestre de la Guàrdia Urbana si es gestiona bé
Temen que es vagi perdent la seva funció de representació de la ciutat
Les actuacions s'han reduït i ara no es fan sortides a l'estranger
Els responsables atribueixen les queixes als canvis en la unitat
A les cavallerisses de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un agent raspalla amb cura un dels cavalls que té assignats. Abans, li ha trenat amb delicadesa la crinera gris. L'Último –així és diu el seu company equí– va arribar a les quadres del carrer Wellington quan tenia tres anys i ara ja en té nou. L'escena forma part de la rutina diària, però, més enllà d'això, deixa entreveure l'estret vincle que uneix genet i cavall. Aquesta és una de les singularitats de la muntada, una unitat que ha passat per diferents oscil·lacions durant els 159 anys d'existència. Des de la seva primera aparició, el 1856, els guàrdies del plomall i els seus cavalls han participat en tota classe d'actes d'alt perfil institucional o festiu, ja sigui exercint una tasca representativa o bé executant una exhibició d'arts eqüestres. Ara bé, la sensació –com a mínim, la d'alguns agents– és que la muntada es troba “cada cop més aparcada i oblidada”. “Estem sobre el tall de la navalla, però és una unitat que pot tenir moltíssim potencial si es gestiona bé”, diu un dels guàrdies crítics amb la gestió.
La gestió, certament, és la clau de volta de la qüestió i aquí entra en escena el màxim responsable de la muntada, l'intendent Salvador Pallarès, que hi va arribar l'any 2007. En aquests moments, sota les seves ordres hi ha un sergent, 6 caporals i 36 agents, als quals cal sumar 38 cavalls. A Barcelona, se'ls pot veure en acció, per exemple, a les festes dels Tres Tombs i Sant Medir, a la cavalcada de Reis i, sobretot, al carrusel –o coreografia de doma– que se celebra amb motiu de les festes de la Mercè. Ja sense l'uniforme de gala, patrullen per zones com ara el parc de la Ciutadella o el front marítim, fent tasques estrictament policials. Cal dir, però, que les actuacions s'han reduït i que ara no s'estan fent sortides a l'estranger. L'última va tenir lloc el 2012, quan la muntada va participar en una exhibició eqüestre a Londres. “No hi ha hagut cap demanda concreta des de llavors i s'ha de tenir en compte que l'organitzador s'ha de fer càrrec de les despeses. Antigament, es viatjava en unes condicions molt bàsiques, però quan es comencen a demanar uns determinats estàndards de qualitat, els preus es disparen”, argumenta Pallarès.
Més a prop del ciutadà
Hi ha qui tem, però, que la funció de representació de la ciutat que fa la unitat es vagi abandonant progressivament i que acabi reduïda a la mínima expressió. “La muntada representa l'Ajuntament d'una forma amable i, ara que l'activitat econòmica comença a recuperar-se, ens cal un líder que sàpiga vendre el que fem a fora i dins de la casa, el que inclou el nou govern de la ciutat”, afirma l'agent crític. El guàrdia aposta també per apropar-se més als ciutadans. “Molta gent truca per interessar-se pel carrusel i una opció podria ser fer un assaig obert al públic a la Foixarda, a Montjuïc, l'últim divendres de cada mes; així també se'ns veuria més per la ciutat”, proposa.
Pallarès, però, manté que “la muntada és, primer de tot, un servei públic i els ciutadans estan pagant els seus impostos perquè els agents facin serveis al carrer”. “És clar que faré tot el possible perquè la unitat tiri endavant i tingui més protagonisme, però la utilització del cavall en una ciutat com Barcelona és la que pot ser i la realitat actual tampoc no ho fa fàcil. He parlat amb el president de la Federació Catalana d'Hípica i, si abans es feien competicions cada setmana amb 200 participants, ara se'n fa una al mes amb 50”, defensa l'intendent.
“Deixadesa” de la unitat
La situació de la muntada és una de les carpetes que té sobre la taula la secció sindical de CCOO, que, al gener, va adreçar una carta al llavors alcalde, Xavier Trias, i al cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Sánchez, per reclamar solucions a diferents qüestions que, segons el sindicat, denoten l'estat de “deixadesa” de la unitat. “La muntada no té un rumb clar. Ningú la condueix a uns objectius clars i seriosos, amb recursos reals i amb sentit comú”, sentencia l'escrit. CCOO no ha rebut mai cap resposta per part dels destinataris i, per això, ara farà arribar la carta a la nova alcaldessa, Ada Colau.
En primer lloc, el sindicat exigeix responsabilitats per la “mala gestió d'inversions” que considera que es va fer en la renovació de la pista d'entrenament de la muntada, el 2011. Segons CCOO, els treballs no els va fer una empresa especialitzada i es va utilitzar una sorra inadequada que va causar problemes de drenatge. El mal estat de la pista generava un risc de lesió per a genets i cavalls i, finalment, es va reparar un any després. Les obres de millora van costar 30.000 euros, una despesa pública que el sindicat creu que es podria haver evitat.
CCOO denuncia també que els empleats de l'empresa que neteja les quadres des del 2010 fan funcions que no els corresponen, com ara donar corda als cavalls, una manipulació que requereix tècnica i coneixements eqüestres. Pallarès assegura que mai no ho han fet, però adverteix que aquesta tasca està establerta en el contracte. El sindicat creu, d'altra banda, que el canvi de veterinaris que es va produir el 2011 per concurs públic ha suposat una pèrdua de qualitat en el servei. De fet, segons CCOO, els darrers anys s'han incrementat els sacrificis de cavalls perquè el criteri és “poc conservacionista”.
L'intendent Carles Reyner, portaveu de la Guàrdia Urbana, té una explicació per a aquestes crítiques. Quan Pallarès va arribar a la muntada, diu, la mitjana d'edat de cavalls i agents era elevada i va haver-hi un rejoveniment de la plantilla i un canvi de mètodes de treball que no tothom ha assimilat. “Hi ha hagut la voluntat de fer operativa la secció i això ha fet augmentar la feina; alguns s'han adaptat, altres han marxat i uns quants s'estan queixant”, afirma. Alguns agents, però, no ho veuen igual. “La nostra feina és vocacional i no ens espanta treballar; ara no treballem més, ho fem pitjor i, si no fos pel vincle amb els cavalls, estaríem totalment desmotivats”, etziba el guàrdia.
Un informe del 2014 conclou que hi ha estrès laboral
Fa vuit anys que l'intendent Pallarès va agafar les regnes de la muntada i, en aquest temps, dos agents han activat el protocol de l'Ajuntament per a casos d'assetjament i discriminació a la feina. La primera denúncia es va formalitzar el juny del 2013. Segons l'afectat, amb la voluntat de pressionar-lo perquè marxés, a partir del 2010, va començar a rebre un tracte discriminatori en l'assignació de serveis i va haver de treballar amb cavalls que no estaven preparats. La segona denúncia és de gener del 2014 i l'agent va demanar el canvi d'unitat. En tots dos casos, una empresa externa va fer un informe psicosocial i no hi va veure assetjament psicològic. Ara bé, va determinar que en l'organització es generava estrès laboral i va recomanar clarificar la finalitat de la unitat, aplicar tècniques per cohesionar l'equip de treball i millorar l'estructura de comandament pel que fa a habilitats de lideratge. En el cas del primer agent, va fer diverses propostes, com ara redefinir les tasques del seu lloc de treball o estudiar un canvi de destí, que podia ser temporal. Finalment, però, se l'ha traslladat forçosament després d'estar un any i mig de baixa per depressió. “Vull tornar a la muntada perquè m'agraden els cavalls; només demano estar tranquil”, diu. La seva denúncia va motivar l'avaluació psicosocial de tota la unitat l'any 2013 i alguns agents van manifestar “la manca d'habilitat per gestionar equips d'alguns comandaments” i una distribució de serveis “poc equitativa i generadora de malestar”. Malgrat tot, segons CCOO, els responsables de la unitat encara no han aportat cap solució.
“Passo cada dia pel carrer Wellington”
“Abans la porta de la muntada estava oberta i si algú mirava el convidàvem a veure els cavalls”
L. Sayavera
Enraonador de mena i afable, Gerard Capdevila ha exercit com a agent de la Guàrdia Urbana durant 43 anys. La muntada va ser el seu primer destí, però no pas l'únic. De fet, va ser coordinador de l'oficina d'atenció al turista i es va jubilar com a cap de relacions públiques i protocol, sense oblidar el seu pas pel museu de la policia de Barcelona. Té 70 anys i es va retirar el 2011, però no es va poder acomiadar com cal. Un oblit aliè va fer que es perdés l'acte oficial en què van ser homenatjats els agents jubilats.