El trànsit fa envermellir Girona
Els punts més vermells del mapa acústic són els grans eixos viaris, com ara Gran Via, Barcelona i la frontissa del Güell
Un pla vol reduir les zones de color i estendre el verd
El trànsit rodat a la ciutat de Girona és la principal font de fressa de la capital gironina i això es reflecteix en un mapa acústic pintant de taronja intens o vermell les principals vies de comunicació viària. Així, grans eixos viaris com el carrer de Barcelona, en especial, fins a Mas Gri i des de Caldes de Montbui cap al centre, la Gran Via de Jaume I i el tram de l'antiga N-II a tocar de la Devesa són els trams més cèntrics que més soroll generen.
Així es pot comprovar en el mapa fet públic durant l'any 2015 –vegeu mapa– que ha servit per actualitzar el mateix document de fa una dècada i comprovar les noves realitats. Lluny del centre el punt més vermell de tota l'extensió municipal és el pas de l'autopista, que se situa per sobre dels 70 decibels, índex marcat per l'OMS com a límit desitjable. El mapa evidencia que l'alt nivell de trànsit rodat que pateix cada dia Girona és la font més determinant i provoca que ja hi hagi “un soroll ambiental de base”. També els accessos cap a l'AP-7 al sud de Girona, l'entrada nord per l'avinguda Tarradellas i la carretera de Santa Coloma són altres dels punts més envermellits del mapa acústic.
Una ferida a Sant Daniel
Tot i la incidència clara del gran volum de trànsit, també cal subratllar que la gran majoria de zones es troben en color groc, que representa valors acceptables, així mateix com grans extensions de zones verdes amb valors de contaminació acústica pràcticament nuls. Un cas paradigmàtic que es veu en el mapa és com la gran àrea verda de la vall de Sant Daniel queda trencada per la ferida acústica que hi suposa el pas d'una de les variants de l'N-II pel bell mig del paratge natural.
Lluita contra el trànsit
La situació de Girona en l'àmbit acústic és acceptable dins els límits habituals, però el govern de la ciutat té clar que cal lluitar contra l'alt volum de trànsit. El regidor de Sostenibilitat i portaveu de CiU, Carles Ribas, certifica que una de les voluntats és començar a implementar instruments que permetin “sensibilitzar la població”: “Perquè els gironins sabem que agafem el cotxe per no caminar quinze minuts.” Per això, Ribas certifica que el govern té per objectiu un treball consensuat i transversal des de sostenibilitat, urbanisme
i mobilitat per rebaixar l'ús del vehicle privat,
fomentar el transport públic i ajudar amb l'urbanisme que els ciutadans apostin per passejar o anar amb bici per desplaçar-se en la majoria de moviments que es facin per Girona.
El pla de mobilitat
Una de les eines bàsiques per assolir els objectius serà l'impuls del pla de mobilitat que es va aprovar fa uns mesos i que ja preveu un seguit d'actuacions en aquest sentit. Des de fa anys l'impuls del transport públic ha permès canviar alguns hàbits i l'aplicació de zones verdes per a veïns o més zones blaves, així com la creació d'aparcaments dissuasius a les entrades de la ciutat, ja han modificat comportaments, però encara cal aprofundir-hi més. Ribas avança que “l'objectiu és estendre més el verd per la ciutat” i admet que “l'assignatura pendent és repensar el carrer Barcelona, actuar a Jaume I i també al pas a tocar la Devesa”. Una de les apostes de mobilitat seria convertir un vial amb trànsit pacificat a tocar del parc. Per això i amb l'objectiu de treure vermell del mapa, el consistori de Girona treballa ara en el pla d'acció per a la millora i recuperació de la qualitat acústica.
LA XIFRA
L'oci nocturn, un focus a eradicar
En els últims anys un dels temes més problemàtics de Girona han estat les molèsties de l'oci nocturn als veïns de determinats sectors. Els sorolls constants o que afectin el son està comprovat que poden desencadenar des d'alteracions del metabolisme fins a nerviosisme i irritabilitat. Un dels sectors més bel·ligerants ha estat des de fa temps la zona de Figuerola, on es concentra una gran quantitat de locals nocturns.
En el marc de la problemàtica, els veïns van reclamar un estudi que evidencia les disrupcions nocturnes que comporta tenir locals d'oci acumulats al mateix carrer. L'estudi evidenciava que les nits de dijous a divendres i de dissabte a diumenge hi ha un parell de pics a quarts de cinc i quarts de sis de la matinada que coincideix en l'horari de tancament d'alguns locals. Uns pics que en alguns casos van entre els 70 i 75 decibels, un índex molt alt per a un moment sense trànsit. De mitjana, les nits de marxa s'arriba als 60 decibels, quan la resta de dies la xifra se situa en els 50 decibels de mitjana.
Seguiment en temps real al web de cinc sectors
Dani Vilà
Els ciutadans que vulguin conèixer al moment la situació de la contaminació acústica de Girona poden fer-ho ara sense moure's de casa. Des de fa setmanes el consistori té activat un sistema que permet controlar l'índex de soroll de cinc punts concrets de la capital gironina i fer-ho a temps real. Els sonòmetres de control en directe estan situats a l'avinguda Ramon Folch, a la rambla Xavier Cugat, al carrer Figuerola –sense dades des d'inici de desembre–, a la frontissa del Güell i al passeig d'Olot, vegeu quadre.
Una lectura continuada dels cinc punts de mesura permet conèixer molt bé els hàbits dels gironins i comprovar com els repunts de soroll al llarg d'una jornada coincideixen amb moments molt concrets. Els punts més cèntrics evidencien que l'activitat repunta a partir de les set i vuit del matí amb puntes molt clares al migdia, a la una o entre les cinc i les sis de la tarda, hores de grans moviment ja sigui per anar a la feina, a casa o per anar a portar o recollir les criatures a les escoles.
En altres casos, com a la frontissa del Güell, el trànsit és constant pràcticament durant tota la jornada i això manté valors de soroll elevats que freguen el límit dels 75 decibels bona part de la jornada. En aquest cas, el trànsit hi té una correlació directa, però l'alt nivell de soroll també és producte de la velocitat dels vehicles que solen superar el límit permès. El passeig d'Olot presenta una gràfica on destaca que només de matinada baixa dels 50 decibels.
