Als centres penitenciaris catalans s'amaguen realitats complexes i també malalties sense diagnosticar que perjudiquen l'adaptació de les persones condemnades –que són més sancionades– i la feina dels funcionaris, desgastats per comportaments violents.

Aquest és el cas de la presó Brians 1, a Sant Esteves Sesrovires. El seu director, Joan Carles Navarro, psicòleg de professió, juntament amb vuit professionals més, ha fet una recerca sobre la incidència del trastorn límit de la personalitat (TLP) entre les dones encarcarades , finançat amb les ajudes a la investigació del Centre d'Estudis Jurídics, del Departament de Justícia. Van analitzar les 305 recluses que el 30 de juny del 2014 hi havia al penal, i d'aquest total, un 34,3% van donar positiu en TLP. A l'informe, s'assegura que “és la primera dada sobre la incidència de TLP a una presó de l'Estat espanyol”, de forma científica. Altres estudis situaven l'afectació del trastorn límit de la personalitat entre un 20 i un 30% de les recluses, i en un 18% dels homes tancats, mentre en la població en general la prevalença de TLP és del 2%. Les persones que pateixen un TLP poden experimentar importants canvis d'humor, ansietat, desconfiança en les relacions interpersonals, sentiments crònics de buidor, conductes impulsives, abús de substàncies i problemes per funcionar amb normalitat en la seva vida quotidiana, segons els experts. Els símptomes típics del TLP es comencen a manifestar a l'adolescència i es fan evidents a l'edat adulta, i sobretot el pateixen més dones que homes. Una de les dificultats per detectar-lo, si la persona no ho comunica, és que conviu amb altres trastorns mentals, sobretot de l'estat d'ànim, trastorn d'estrès postraumàtic i altres trastorns d'ansietat.

L'estudi sobre les recluses de Brians 1 també detalla que les dones diagnosticades amb TLP es van provocar més autolesions no suïcides (un 73%) que la resta (un 17%). I, alhora van rebre més expedients disciplinaris en no adaptar-se al context penitenciari. Dos paràmetres que reconfirmen que realment pateixen aquest trastorn metal.

El perfil d'aquestes recluses és que la majoria són dones espanyoles, van iniciar la carrera delictiva més joves, tenen més ingressos a presó, i se'ls ha aplicat mesures coercitives de qualsevol tipus.

A més a més, s'hi afegeix que les recluses amb TLP estan més temps en presó preventiva, en règim tancat, un cop són condemnades, i en règim ordinari amb manca d'adaptació al sistema, comportaments –precisen els investigadors– que provoquen que progressin menys a tercer grau de tractament, en el qual només es va a dormir al centre penitenciari. De mitjana tenen condemnes més altes, i els jutges tenen tendència a decretar més presó preventiva al grup de TLP, encara que els seus delictes siguin menys greus.

Fins i tot, els estudiosos asseguren que aquest agreujament en el compliment de les condemnes “no es troba en relació amb la gravetat de delictes comesos” per part de les dones amb trastorn límit de la personalitat, sinó per la seva manca d'adaptació.

Per tot això, l'equip de Navarro proposa la conveniència de realitzar “programes de tractament específics per a aquestes internes que millorin la clínica psiquiàtrica associada i la seva funcionalitat durant el seu ingrés a la presó” i també un cop en llibertat.